Resultats de la cerca

La seva economia està estretament lligada a la indústria del vi elaboració de vins de qualitat, boteria, química També en són destacables altres sectors com el tèxtil, el de conserves i embotits El barri antic és el més turístic Hi destaca l’Ajuntament, que havia estat el convent de Sant Agustí, l’església de Santo Tomás segle XVI i el Palau dels Condes de Haro

El terme és situat a la vall alta del barranc de Carraixet, que el travessa, estretament engorjat, de N a S Els conreus principals han estat els de cereals i d’hortalisses en petites hortes i d’oliveres, garrofers i ametllers als bancals La riuada del 1957 produí danys greus al poble, i el 1967 fou bastit, al voltant de l’antiga masia de la Maimona, entre els termes d’Olocau 207 ha i de Llíria 496 ha, un nou emplaçament, i la població es traslladà al nou poble El 1970 hi fou traslladada també part de la població del municipi de Domenyo Serrans, negat parcialment pel pantà de…

És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% 74823 h el 1960 Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer El volum del moviment portuari situa Huelva com a primer port…

Drenen el terme diversos barrancs afluents del riu de Cànyoles Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal boscs de pins 7 000 ha i matollar 2 000 ha L’agricultura és predominantment de secà 4 500 ha vinya 1 500 ha, oliveres 1 000 ha i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers El regadiu 140 ha aprofita aigua de pous i de fonts i és destinat a tabac, blat, hortalisses i arbres fruiters La ramaderia ovina, que havia estat important, és en decadència Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta, han esdevingut majoritàries i avui ocupen el 51% dels…

Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó de la Font…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivorra, d’una extensió de 15,36 km 2 , és a llevant de la comarca de la Segarra, en la zona de contacte amb els municipis de l’Anoia que pertanyen a la subcomarca anomenada de la Segarra Calafina A llevant, el municipi confronta amb el terme anoienc de Castellfollit de Riubregós, al SE, per un petit tram, amb Estaràs, a migdia amb Sant Ramon, a ponent amb Sant Guim de la Plana pel pla de Viver, i al sector septentrional, des del NW fins el NE per les Comes, sector que supera els 560 m, amb Torà Solsonès El territori d’Ivorra s’estén…

Situació i presentació Aiguafreda és un municipi de transició entre les comarques d’Osona i del Vallès Oriental, a la qual pertanyé per decisió popular des del 1987, quan es va votar per majoria 90% la seva dependència administrativa a la comarca vallesana Més tard, el maig del 2022, els veïns d’Aiguafreda, amb un 60% dels vots, aprovaren que el municipi deixés de pertànyer al Vallès Oriental i passés a formar part d’Osona, comarca amb la qual està estretament vinculat, i el febrer del 2025 el govern de la Generalitat aprovà el…

Situació i presentació El terme municipal d’Agullana, de 27,72 km 2 d’extensió, es troba als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al seu sector més occidental, a ponent del coll del Portell, i al límit amb el Vallespir i, per tant, a la frontera francoespanyola des del 1659 Comprèn gairebé tota la vall de la Guilla, riera formada sota el coll de Lli al terme veí de la Vajol, que rep el torrent del Gou a la vila i desemboca al Llobregat d’Empordà per la dreta a l’extrem sud-oriental del terme Comprèn la vila d’Agullana, cap de municipi, el poble agregat de l’Estrada i algunes masies…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivars d’Urgell és al sector NE de la comarca, ja al límit amb l’Urgell, del qual se segregà per formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell És de forma apaïsada, amb una llenca estreta de terreny que s’infiltra entre l’enclavament del Tarròs Tornabous i el municipi de la Fuliola Limita al nord amb el terme de Penelles Noguera, la Fuliola i l’enclavament Tornabous, ambdós pertanyents a l’Urgell a llevant amb els de Barbens i Bellpuig Urgell a migdia amb els de Castellnou de Seana i Vila-sana i a ponent amb el de Linyola El terreny d’aquest…

Situació i presentació Les seves terres confinen al N amb amb el terme de Centelles, i la resta amb territori del Vallès Oriental a l’E amb els municipis d’Aiguafreda i Tagamanent, al SE amb el Figueró i Montmany, al S i SW amb Sant Quirze Safaja i a l’W amb Castellcir La cinglera de la Garga, que s’enllaça amb els cingles de Bertí per l’extrem S, és la frontera que divideix els dos sectors que es poden diferenciar al terme La part alta, situada entre aquesta cinglera i el límit amb Castellcir i Sant Quirze Safaja, se centra en l’antiga parròquia de Sant…