Resultats de la cerca

El terme comprèn tres zones la més occidental, formada pels vessants abruptes i erms de l’altiplà en forma de bad-lands , solcats pels barrancs de les Valls, del Port i de Sant Valeri la més oriental, formada per la plana alluvial, regada per les séquies Vella i Nova que reguen també l’horta de Fraga, les quals prenen l’aigua del riu a l' assut de Vilella , aigua amunt del poble i entre aquestes dues, una plataforma estructural, inclinada cap a l’eix de la vall, que s’uneix a la plana alluvial per un talús Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farigola Al secà hi ha 350 ha de blat, 65 d’ordi,…

Situat a l’alta Llitera, és accidentat per alineacions subpirinenques, ja dins el pla inclinat de la Depressió de l’Ebre, formada per gresos i argiles rogenques el plec més septentrional és format per un anticlinal diapíric de guixos en el nucli i que origina deus salades, d’uns 650 m alt un altre de més potent, format per calcàries i gresos, s’enlaira a 785 m al tossal Gros, als vessants del qual hi ha l’antic poble, castell i santuari de la Móra Les aigües s’escolen per la Sosa de Peralta, tributària del Cinca, formada pels barrancs de Calassanç i de Gavasa Els ermots i les…

Els vessants muntanyosos són boscats La zona conreada és escassa, i és formada bàsicament per prats i pastures Bestiar boví i oví Les activitats turístiques al Capcir han incidit poc en el municipi, que experimenta un greu procés de despoblament El poble ralensos 1 509 m alt, a la dreta de l’Aude, és davant l’aiguabarreig amb el riu de Lladura El terme inclou també el poble d' Odelló i l’antic lloc de Querramat

És centre comercial d’una rica comarca agrícola Seu episcopal des del s XII, la catedral és formada per dos edificis units a la part antiga s XIII-XIV, s’hi destaquen el claustre i la sala capitular de curiosa cúpula orientalitzant En la nova, començada el 1498, hi intervingueren FColonia, ACovarrubias, DSiloé, RGil de Hontañón i Juan de Álava El retaule major és obra de GFernández i FRicci Les esglésies de San Nicolás i San Pedro són del s XIII Es conserven diverses cases senyorívoles

Té importants extensions de roures i pins Agricultura i ramaderia bovina i porcina

La vegetació natural és formada per unes 900 ha d’alzines, pins i pasturatges romaní i coscoll, de propietat comunal El regadiu 200 ha, que aprofita l’aigua del riu de Mesquí, és destinat al conreu d’oliveres 180 ha i de cereals Al secà predominen, així mateix, les oliveres 830 ha Hom hi conrea, a més, cereals 190 ha i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana, cabrum i porcí Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli i pinsos La població ha anat disminuint a causa de l’emigració al llarg del s XX La vila 499 m alt, que comprèn tota la població del…

El terme és accidentat, a més, per la serra de Bonalba, i és drenat, entre altres cursos d’aigua, per la rambla de Busot, límit occidental La vegetació natural, formada per brolla, ocupa la major part del terme Hi predomina l’agricultura de secà garrofers, ametllers, oliveres sobre la de regadiu, que produeix hortalisses Les terres són de conreu directe Hi ha bestiar oví i cabrum N'ha desaparegut la tradicional indústria del vidre El poble 612 h agl 2006, busoters 326 m alt agrupa poc més de la meitat de la població, i la resta viu en diverses urbanitzacions Havia pertangut des…

El terme és drenat pel torrent de Búger o de Son Vivot afluent per la dreta del torrent de Sant Miquel, que en forma el límit oriental La vegetació natural és formada principalment per pinedes i alzinar La superfície conreada és d’unes 500 ha Al secà hom conrea cereals, i al regadiu arbres fruiters i hortalisses Hi predomina el règim d’explotació directa La ramaderia és especialment de bestiar porcí Hi ha una fàbrica de plàstic Hi és tradicional la fabricació de culleres i esquelles El poble 792 h agl i 134 h diss 1996, bugerrons 102 m alt, aturonat, és al voltant de l’església…

El terme és accidentat al NE pel pic del Baciver 2725 m, al límit amb la vall de Castanesa, i pel pic de Gallinero 2728 m La zona forestal, en part comunal, és formada per fagedes, boixedes, avellanedes, pinedes, freixes i bedolls i arbres de ribera Hi ha extenses zones de prats naturals L’agricultura és escassa, situada al fons de la vall, mentre que la ramaderia és més destacada bestiar oví i boví Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig i el turisme El poble 476 h 1991 904 m alt és a la dreta del barranc d’Urmella, prop de la confluència amb l’Éssera L’església parroquial…

El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics llomes de l’Agre, 405 m alt la Costera, mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic La vegetació natural és de garriga rasa Els conreus, de secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya, són en regressió la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció El poble 456 h agl 2006, senitjols 234 m alt és en un…