Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…

El terme limita al N amb el riu de la Sénia Al sector occidental una sèrie de fonts sense desguàs han originat aiguamolls La superfície del regadiu, però, és bastant reduïda 90 ha La majoria de les terres conreades són de secà unes 4 200 ha, dedicades principalment a cereals, vinya i olivera El 37% correspon a terres muntanyoses en part coscoll Hi predomina el règim d’explotació directa Poble agrícola de secà, sense activitats industrials, ha conegut una forta i contínua davallada La vila 913 h agl 2006, canetans 320 m alt és al centre d’una vall limitada pel tossal de Canet 440…

Hi ha indústria de la pell i del calçat i metallúrgica Fins els anys cinquanta no passà de 4 000 habitants, però durant el decenni dels seixanta conegué una expansió industrial molt forta, que capgirà totalment l’estructura agrícola i urbana del poble Alhora hi fou construïda una base aèria militar hispano nord-americana, i esdevingué seu de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial

En aquesta localitat es produïren els anomenats fets d’Alcalá del Valle , el primer d’agost de 1903 una vaga de solidaritat amb els presos socials, iniciada pels anarquistes, fou durament reprimida per la guàrdia civil els obrers, al crit de “Viva la anarquía", dominaren la ciutat, fins que foren reduïts per noves forces de la guàrdia civil Centenars de persones foren empresonades, amb la qual cosa es repetí l’acció policíaca del 1883 Mano Negra i del 1892 fets de Jerez de la Frontera El 1908 una forta campanya de premsa obligà a alliberar els empresonats

És centre de la comarca de l’Hoya de Guadix Hi ha agricultura oliveres, cereals, plantes i bleda-rave sucrera i indústries derivades Actualment és en plena decadència demogràfica a causa de l’emigració de la població als centres industrials i la manca de potencialització econòmica Colònia romana —Julia Gemella Acci—, fou una de les primeres diòcesis de la Hispània romana En època musulmana constituí, juntament amb Baza, un brillant regne de taifes 1145-56 Conquerida pels almohades, fou incorporada al regne nassarita de Granada 1238 el 1500 s’uní a la revolta dels moriscs Davant la forta…

El territori és molt muntanyós, i en la major part és ocupat per garrigues i pasturatges pobres En ramaderia, hi ha prop d’un miler d’ovelles El secà es limita a un 15% del terreny, dedicat sobretot a cereals, i el regadiu a un 15% Ha patit una forta despoblació, que ha reduït el nombre d’habitants a un terç dels del 1900 Més d’un 90% de la població activa treballa a l’agricultura La vila 113 h agl 2006 431 m alt és en una foia, a l’esquerra del riu de Vilamalefa L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc havia pertangut a la senyoria de Vilamalefa, després ducat de…

Centre comarcal a l’encreuament de dues grans vies pirinenques la del canal de Berdún, que va cap a Navarra, i l’antiga via cap a Bearn, que travessa Aragó fins al pas de Somport La seva economia es fonamenta en l’agricultura blat, farratge, la ramaderia i algunes indústries pedra artificial, ciment, xocolata i fusteria Posseeix un institut d’estudis pirinencs, un centre de biologia experimental i una Universitat d’estiu És plaça forta, centre turístic i seu episcopal Conquerida pels àrabs, fou ocupada pels francs, que la feren capital 1035 del comtat d’Aragó Fou la seca dels…

L’agricultura se centra sobretot en el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial d’Alcoi a través de les séquies d’en Carròs i d’en Marc i també de pous La quasi totalitat 550 ha és dedicada al taronger El secà garrofers, oliveres, ametllers i vinya moscatell es localitza a les parts més altes Hi ha una indústria de manufactura de pell i l’apicultura hi és tradicional Conegué una forta expansió demogràfica fins el 1965, i davallà suaument després El poble 1 683 h agl 2006, palmers 78 m alt és al peu d’un turó 224 m alt hi ha les restes de l’antic castell de Palma , centre…

El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…

La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu…