Resultats de la cerca

El terme s’estén a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí El sector septentrional, a l’esquerra del riu, és el més accidentat i aconsegueix els 417 m alt La superfície agrícola és de 645 ha, amb predomini total de la vinya 630 ha, de les quals 575 són destinades a la producció de vi de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 2 ha albercoquers i les hortalisses i el farratge 1 ha cada conreu hi ha una important cooperativa vinícola 40000 hl Hom explota pedreres de marbre 16 obrers La vila 1078 h agl 1982 100 m alt és construïda en amfiteatre als costers…

Situada al baix Bidasoa, prop de la frontera francesa, té duanes internacionals de ferrocarril i carretera És un actiu centre de comerç internacional El seu fort creixement demogràfic ha anat lligat al desenvolupament industrial des del 1916 Hi ha indústria metallúrgica, química i alimentària L’antiga Uranzu restà sota jurisdicció d’Hondarribia fins el 1766 Escenari bèllic guerres entre la monarquia hispànica i França, contra Napoleó i carlines, el 1936 fou ocupada per les forces procedents de Navarra

El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera vall de Benasc amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus l’Aneto 3404 m El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres llicorella emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta El 75% del terme, d’erms i de zones forestals avets i pins roigs i negres són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i pasturatges estiuencs d…

El terme davalla des del Picalbell Gros 540 m alt, que el separa de la vall de la Tet, fins a l’Aglí, que en forma el límit nord-occidental és drenat, a més, per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera Hi ha restes d’alzinars, brolles i pasturatges La vinya és el conreu predominant hom produeix vi dolç natural dins el sector vinícola de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de Corberes del Rosselló Hi ha una font d’aigua ferruginosa El poble 188 h agl 1982 398 m alt és en un coster a la part alta del municipi, sota la carretera d’Illa a la Torre de…

El sector muntanyós, al S, és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al sector septentrional hi predomina el secà, amb vinya moscatell per a la producció de panses, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, al costat del riu, és dedicat principalment als tarongers, en expansió Hi ha avicultura La població és estacionària hi ha emigració a França i a Gandia El poble 580 h agl i 5 h diss 1981, llocnouins 150 m alt és a la dreta del Vernissa, davant el nucli d’Almiserà L’església parroquial és dedicada a sant Roc Té l’origen en l’alqueria islàmica anomenada després el Ràfol, o el…

S'estén des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, vora Illa Entre altres afluents de la Tet, el terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa Hi ha boscs d’alzines La superfície agrícola es limita a 313 ha, dedicades bàsicament a la vinya 302 ha produeixen vi de denominació d’origen controlat també hi ha petites extensions d’arbres fruiters, sobretot albercoquers, i hortalisses Hi ha bestiar cabrum uns 45 caps i una cooperativa El poble 480 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és centrat per l’…

Les llomes de La Atalaya 127 m, Soler i Calvario accidenten lleugerament el terme la primera és un anticlinal pliocènic amb cabussament fort vers el Segura i suaument vers la depressió de la Mata L’horta ocupa vers el 50% dels conreus, dels quals destaquen els cítrics i les hortalisses, regats per aigua de pous i del riu L’emigració, frenada els anys setanta, es dirigia a Barcelona, Elx i França Hi ha un aeròdrom La vila 4 520 h 2006 8 m alt és en bona part a la dreta del riu Celebra un mercat el dijous i una fira el 29 de juny L’església parroquial és dedicada a sant Pere…

Tot el terme és ocupat pels conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua del Xúquer a través de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles L’arròs havia constituït una monocultura, però actualment és en retrocés davant els tarongers i, en menor grau, davant les hortalisses Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura La població, que cresqué lentament durant el s XIX a causa de la insalubritat del terreny pantanós, augmentà ràpidament en 1900-40 i s’ha estabilitzat després a causa del corrent emigratori vers França El poble 1 756 h agl 2006, riolencs 10 m…

El terme és dominat al N pel roc de L’Abelha 381 m alt i al S per la roca Corba 336 m alt és molt accidentat i cobert de bardisses El poble 160 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és establert a l’esquerra de l’Aglí, aigua avall i a menys d’un quilòmetre de Rasigueres L’economia és vitícola la vinya cobreix 161 ha, de les quals 66 són reservades als vins dolços naturals i 66 més als vins de taula de bona qualitat Al N del terme hi ha una antiga mina de ferro sense explotar

El regadiu ocupa la totalitat del territori, gràcies a l’aigua del Xúquer, a través de la séquia dels Quatre Pobles o de Corbera, i el conreu principal és actualment el del taronger 1000 ha resten encara 80 ha d’arrossar, record de l’antic predomini d’aquest conreu, reduït constantment els darrers decennis a favor del taronger Hi ha magatzems de preparació de fruita L’augment demogràfic, constant fins el 1940, s’ha deturat a causa de l’emigració, sobretot cap a França El poble 2246 h agl 2006, polinyaners 12 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial Sant Sebastià fou bastida el 1727…