El regadiu ocupa la totalitat del territori, gràcies a l’aigua del Xúquer, a través de la séquia dels Quatre Pobles o de Corbera, i el conreu principal és actualment el del taronger (1.000 ha); resten encara 80 ha d’arrossar, record de l’antic predomini d’aquest conreu, reduït constantment els darrers decennis a favor del taronger. Hi ha magatzems de preparació de fruita. L’augment demogràfic, constant fins el 1940, s’ha deturat a causa de l’emigració, sobretot cap a França.
El poble (2.246 h agl [2006], polinyaners; 12 m alt.) és a la dreta del riu. L’església parroquial (Sant Sebastià) fou bastida el 1727 (havia estat sufragània de Corbera i de Riola fins el 1621). La població formà part de l’ Honor de Corbera fins el 1839, que adquirí l’autonomia municipal. Hom ha trobat restes romanes. El municipi comprèn l’església i caseria de Sant Bernabé de Polinyà i el barri de la Muntanyeta de Benicull. L’any 2003, l’antic poble de Benicull se segregà.