Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Formentera de Segura
Vista parcial de Formentera de Segura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a la zona deltaica del riu Segura.
El terme, molt reduït, pla i argilenc, té sòls d’horta molt fèrtils i és regat per les séquies Nova de Formentera i de Los Palacios i diverses assarbs que el travessen El 94% del terrer conreat és dedicat a l’horta, i el 5% als cítrics De les 367 ha regades, 15 ha són amb aigua elevada per sínies o rodes hidràuliques d’arrel islàmica Els principals productes són les carxofes, que han desplaçat el cànem tradicional, i també blat, blat de moro, patates, cotó, alfals i hortalisses Porcs, aviram i ruscs complementen l’economia agrària L’activitat industrial es concentra en un…
Benaixeve
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al curs mitjà del Túria, on ha estat construït el pantà de Benaixeve
.
El terme, accidentat pels contraforts de les serres d’Utiel, és muntanyós pic de Valdesierras, 977 m Delantera, 948 m, i és ocupat per una important vegetació natural 4 750 ha de pinedes, explotades en llur major part comunitàriament L’economia és basada en l’agricultura, predominantment de secà, malgrat els intents d’expansió del regadiu a partir de la construcció del pantà els conreus més estesos són els de cereals La propietat de la terra és concentrada en poques mans i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia, bàsicament d’ovins, aprofita les pastures naturals La població…
Mequinensa
Mequinensa a la confluència del Segre amb l’Ebre; a l’esquerra, damunt la serreta del Castell, el castell de Mequinensa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, a la confluència de l’Ebre amb el Segre.
El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…
Calaceit
Façana barroca de l’església parroquial de Calceit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, entre el riu d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro…
Sant Pere de Riudebitlles
Vista de Sant Pere de Riudebitlles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al N de la depressió penedesenca.
Situació i presentació El municipi de Sant Pere de Riudebitlles és situat a la vall mitjana de la riera de Mediona, o riu de Bitlles El municipi es troba al NE de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia Limita amb el terme de Cabrera d’Anoia al N, Terrassola i Lavit per llevant i migdia i, al NW, amb Sant Quintí de Mediona i amb Mediona La vila de Sant Pere de Riudebitlles, cap de municipi, es comunica per una carretera local amb la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, i dista respectivament d’aquestes dues poblacions 14 km i 25 km Per la carretera de Cantallops a Sant…
Rubí
Vista aèria de Rubí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental situat a la vall de la riera de Rubí.
Situació i presentació El municipi de Rubí confronta al N amb els termes de Terrassa i Sant Quirze del Vallès a llevant, seguint en una bona part el curs del torrent dels Alous, amb Sant Cugat del Vallès i, a ponent, pel torrent de Can Canyadell i el de Ca n’Esteper, termeneja amb Castellbisbal en un petit sector, al NW, que coincideix en part amb el torrent de Can Pidelasserra, limita amb el terme d’Ullastrell A migdia, per la riera de Rubí, el municipi confronta amb l’antiga quadra de Canals i amb la parròquia de Valldoreix, del municipi de Sant Cugat del Vallès De la riera de Rubí són…
el Pont de Suert
El carrer d’Avall, al nucli antic de la vila del Pont de Suert
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km 2 , després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km 2 El municipi afronta al N amb els termes de Vilaller i la Vall de Boí, a l’E amb els municipis del Pallars Jussà de la Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, al SE ho fa amb Senterada i al S amb l’extens terme de Tremp, tots dos també del Pallars Jussà A ponent, els límits resten formats pels pobles administrativament aragonesos de Sopeira SW, Bonansa W i Montanui W,…
les Borges Blanques
Els porxos de la Plaça Major de les Borges Blanques, al nucli antic de la ciutat
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…
Tàrrega
Vista aèria del nucli de Tàrrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Urgell.
Situació i presentació És situat al sector de llevant de la comarca de l’Urgell i s’inclina suaument cap a ponent Limita al N amb les terres d’Ossó de Sió, a l’E amb els municipis segarrencs dels Plans de Sió, Granyanella i Granyena de Segarra, al S amb Verdú i a l’W amb els termes de Vilagrassa, Anglesola, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Pla d’Urgell, Tornabous i Puigverd d’Agramunt Tradicionalment, el terme tenia una extensió de gairebé 31 km 2 fins que el 1969 li foren agregats els municipis de Claravalls de 20,3 km 2 , de la Figuerosa de 24,4 km 2 i del Talladell de 12,7 km 2 L’antic…
Amposta
Vista de la ciutat d’Amposta, situada a la riba dreta de l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Montsià, situat, en gran part, al delta de l’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 138,30 km 2 el més gran de la comarca, el terme municipal d’Amposta és situat a la dreta de l’Ebre, a l’extrem NE de la comarca del Montsià, de la qual és la capital Confronta a tramuntana amb els termes de Tortosa, l’Aldea i Deltebre, de la comarca del Baix Ebre, aprofitant el mateix curs del riu des de la Carrova fins a l’illa de Gràcia A llevant termeneja amb Sant Jaume d’Enveja des de Balada i Carlet fins al canal de desguàs de la bassa de la Platjola, i amb la mar, des del punt anterior fins al començament de l’istme del Trabucador i continua per…