Resultats de la cerca

La vinya és el conreu dominant 248 ha, de les quals 241 de denominació d’origen controlat Hom hi explota també una pedrera de feldespat Durant el mes de juny hi té lloc un festival de música El poble 153 h agl i 9 h diss 1982 120 m alt és establert a l’esquerra de l’Aglí, a la seva confluència amb la riera de Termena afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, vora la qual, aigua amunt, hi ha el castell de Termena Hom hi parla un occità de transició vers el català, igual que el de Planeses i Caramany

El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…

Comprèn, al vessant septentrional de la serra d’Espadà, l’alta vall del riu de Sonella o de Veo on es troba el petit pantà de Benitandús, i, a l’extrem oriental, fora d’aquesta vall, les partides del Villastre i de Xantena La part més muntanyosa 1 941 ha és coberta de pinedes, suredes i de brolla d’estepes i brucs Hi ha 605 ha de prats, aprofitats per al bestiar oví i cabrum Hom rega, per mitjà de basses, 41 ha La resta de les terres de conreu són de secà 250 ha de garrofers, 75 de figueres i 634 d’oliveres La terra, força repartida, és conreada directament pels propietaris La població ha…

La base econòmica ha estat tradicionalment l’agricultura horta i secà, amb una indústria menestral bastant desenvolupada de rajolers i terrissaires Actualment aquesta preponderància ha passat definitivament a la indústria L’horta, amb hortalisses variades 67 ha i tarongers 162 ha, regada per la séquia de Manises, ocupa tota la superfície conreable la ramaderia és estabulada La indústria més representativa és la de la fusta i mobles, productes metàllics i alimentació, que s’han desenvolupat notablement amb la installació de noves empreses, especialment des del 1959, fet que ha creat un nucli…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE, del Solsonès El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una…

El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…

Drena el terme el Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà L’agricultura 888 ha conreades és la principal font de riquesa del municipi la vinya té, pràcticament, el caràcter de monocultura 637 ha, 223 de les quals són destinades a la producció de cariñena 35% el 60% a varietats nobles, sobretot garnatxes 265 ha 41% moscatell 79 ha 12%, i macabeu 30 ha 5% Hi ha, a més, 32 ha de fruiters 24 ha d’albercoquers, 5 de presseguers, 2 de pereres i 1 de pomeres i 4 ha conreades d’hortalisses carxofes i enciams La ramaderia, 473 caps de bestiar oví i 45 de boví, complementa…

És accidentat per llur estructura imbricada de calcàries nummulítiques, que donen serres arcuades, convexes vers el NW La foia , o canal, de Xixona , que recorre la rambla de la Torre afluent del riu de Montnegre o Verd, és tancada al flanc occidental per la penya Roja o penya de Xixona 1 226 m alt, el coll Roig 1 036 m i la serra del Quarter 1 101 m i la de la Carrasqueta 1 202 m formen el flanc oriental —a l’altre costat de les partides de la Canal, el Fondó i la Sarga— la serra de Bugaia 1 131 m, el Montagut 1 078 m i el Cabeçó de l’Or 1 205 m, amb la interposició de la serra d’Almaens 657…

Situació i presentació És envoltat pels de Pratdip S, Vilanova d’Escornalbou E, l’Argentera NE i en un punt toca el terme de Mont-roig del Camp SE Per la banda del Priorat limita amb la Torre de Fontaubella N, Pradell de la Teixeta i Marçà NW, Capçanes W i Tivissa SW Situat a l’extrem de ponent del Camp, el poble, que té fama de boirós, pertany des de sempre al bisbat de Tortosa La vall de Maçanes, que enllaça amb el Camp pel coll del Guix 640 m, pertany a la conca del Priorat geogràfic El territori és molt trencat i abrupte, i s’estén pels contraforts orientals de la serra de Llaberia Al…

L’economia i la població El gran pla inclinat és perllongat a partir de la isohipsa dels 100 m per una extensa superfície alluvial i subsident que confronta amb la llacuna del Fondo 1593 ha al municipi, migpartida amb el terme d’Elx el Saladar n’és una part integrant semibonificada Les rambles que drenen el terme s’esvaneixen a l’entrada del pla alluvial, abans d’arribar al toll El territori no conreat és cobert per pastures, espartars i garriga Al secà 25% de les terres conreades es conreen garrofers i ametllers, i al regadiu 75%, que rep l’aigua dels dos canals d’Albatera, hi ha sobretot…