Resultats de la cerca

L’Iregua rega una àrea d’arbres fruiters i pastures la resta és secà cereals i oliveres Té ramaderia El monestir de San Martín de Albelda fou fundat per Sanç Garcés I de Navarra el 924 Centre cultural als segles X i XI, és cèlebre pel cronicó Albeldense i pel còdex Albeldense o Vigilà dels concilis, copiats pel monjo Vigila el 947, conservats actualment a l’Escorial

Situació i presentació El terme municipal de Fulleda, de 15,96 km 2 , és a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, de la qual la separen els Morellons 722 m Limita amb els termes de Senan NE, l’Espluga de Francolí SE i Vimbodí S, de la Conca de Barberà, i amb els garriguencs de Tarrés S, Vinaixa SW i l’Espluga Calba N Comprèn el sector de capçalera d’algunes valls dels Cortals, de la Granada i de Matallonga que van a parar, dins el terme de l’Espluga Calba, al barranc del Turull i que corren entre la línia de tossals dels Morellons al SE 722 m, al límit amb la…

Situació i presentació Per l’interior els límits són amb Cabrils N-NW i amb Vilassar de Dalt W la partió amb aquests termes segueix gairebé l’històric camí ral o camí del Mig, que possiblement segueix el traçat de l’antiga Strata Francisca o camí dels francesos i el seu precursor, la Via Augusta dels romans La vila de Vilassar de Mar, cap de municipi i únic nucli de població, és al punt més sortint de la costa de llevant entre el cap Aspre de Calella i Montjuïc Les rieres de Cabrils i de Vilassar, que desemboquen a la mar, són els accidents geogràfics més destacats del municipi Pel que fa a…

Situació i presentació L’extens municipi de Setcases 49,12 km 2 constitueix l’extrem NW de la Vall de Camprodon, a la capçalera del Ter, i el seu terme forma un gran semicercle amb la base als grans cims dels Pirineus axials, al límit amb el Conflent i el Vallespir i, per tant, de l’Estat espanyol i el francès, des del puig de Bastiments 2874 m, a l’W, fins a Costabona 2464 m, a l’E, passant pel pic de la Dona 2702 m, el puig de la Llosa 2503 m, Roques Blanques 2454 m i Roca Colom 2502 m, aquests dos envoltant el circ de Concròs, i el coll de Pal 2374 m La corba del semicercle és tancada a l…

Situació i presentació El terme municipal d’Aldover, de 19,24 km 2 , és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El municipi és situat entre els de Xerta, a tramuntana, Tortosa a migdia, Alfara de Carles a ponent el termenal arriba fins al cim del Penyaflor, a 517 m i Tivenys i Tortosa a llevant, a l’altra banda del riu Sembla que el topònim Aldover prové de l’àrab aldowayra , que significa ‘la caseta’ El lloc efectivament és d’origen anterior a la conquesta cristiana Així, el 1149 és documentat in Aldover El 1154 el comte Ramon Berenguer IV, conqueridor de Tortosa, donà a l’…

Situació i presentació El municipi de Sant Pere de Riudebitlles és situat a la vall mitjana de la riera de Mediona, o riu de Bitlles El municipi es troba al NE de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia Limita amb el terme de Cabrera d’Anoia al N, Terrassola i Lavit per llevant i migdia i, al NW, amb Sant Quintí de Mediona i amb Mediona La vila de Sant Pere de Riudebitlles, cap de municipi, es comunica per una carretera local amb la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, i dista respectivament d’aquestes dues poblacions 14 km i 25 km Per la carretera de Cantallops a Sant…

Situació i presentació El municipi de Sant Quintí de Mediona, d’una extensió territorial de 13,84 km 2 , és situat al N de la comarca de l’Alt Penedès, a la vall mitjana de la riera de Mediona o riu de Bitlles, aigua avall del congost de Mediona, després del qual la vall s’obre a la depressió penedesenca Limita al N i a l’W amb Mediona, a l’E amb Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit i al S amb Font-rubí Per la vila de Sant Quintí passa la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, poblacions que disten 15 i 21 km, respectivament, de Sant Quintí L’estació de ferrocarril més propera…

Situació i presentació El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera…

Situació i presentació Limita al NE amb Oristà, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i Avinyó Bages i a l’W amb Santa Maria de Merlès Berguedà Té dins el seu territori l’enclavament de Comesòlibes al S del poble, del municipi osonenc d’Oristà, i el petit enclavament de la Balma al NE, a la riera de Basí, del municipi de Prats de Lluçanès El territori té com a eix principal la riera de Relat, a la qual desguassen les de Vilaclara i de Pedrós, i s’allarga vers el SE en un apèndix entre els termes d’Oristà i de Santa Maria d’Oló, fins a tocar de la Riera Gavarresa El terme únicament comprèn el…

Situació i presentació El terme municipal de Juneda, de 47,35 km 2 , es troba al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell, a la zona de contacte entre un paisatge encara urgellès, regat pel canal d’Urgell, i la plataforma garriguenca S, on s’alça el Tossal Gros 482 m Limita amb els termes garriguencs de Puiggròs E, les Borges Blanques SE, Cervià de les Garrigues S, Castelldans SW i W, un enclavat el Masroig de les Borges Blanques W, amb el segrianenc de Puigverd de Lleida NW i amb Torregrossa N, que pertany al Pla d’Urgell Té un enclavament l’Infern entre…