Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Almonacid de Zorita
Municipi
Municipi de la província de Guadalajara, Castella-la Manxa, vora el Tajo.
Dins el seu terme es troba la central elèctrica nuclear d’Almonacid de Zorita inaugurada el 1968, té una potència neta de 153 000 kw i una producció anual de mil milions de kw/hora
Cofrents
Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la vall del Xúquer, a la seva confluència amb el Cabriol; tots dos rius discorren encaixats en els altiplans que enllacen amb l’altiplà de Requena al nord, amb les moles d’El Albeitar i de Cortes a l’est, i amb el massís del Caroig al SE; el territori presenta fenòmens volcànics: el recent volcà del Cerro Negro és pròxim a la vila.
L’àrea no conreada ocupa el 90% del terme, amb 4 700 ha de boscs pinedes i 3 400 ha de matollar i pasturatges El secà 770 ha és destinat a cereals, vinya i olivera el regadiu 138 ha, als conreus associats d’herbacis i arbres fruiters presseguers, pomeres, cereals i hortalisses Hi ha la important central elèctrica de Los Embarcaderos, sobre el Xúquer, al sector SE del terme El 1985 s’hi inaugurà una central nuclear amb una potència elèctrica de 975 MW Restà gairebé despoblat en esdevenir-se l’expulsió dels moriscs La vila 965 h agl 2006 394 m alt és a l’interior d’un meandre del…
Zarra
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès entre el riu Reconque i l’alta vall de la rambla de La Espadilla, molt a prop de la ratlla de Castella.
El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i després decaigué…
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…
Ascó

Castell d’Ascó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme d’Ascó, de 73,63 km 2 d’extensió, és situat en la meitat septentrional de la comarca, a la dreta de l’Ebre, encara que comprèn un petit sector a l’esquerra del riu, anomenat les Illes o la plana de Vinebre, per on corre el llit antic de l’Ebre A l’W el municipi confronta amb el de la Fatarella Terra Alta el límit nord-occidental, on per un petit tram limita també amb el terme de Riba-roja d’Ebre, coincideix amb la part més elevada de la serra de la Fatarella punta de l’Home, 552 m, i el sud-occidental amb el sector de la caseria de les Camposines, pertanyent a…
Xarafull
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
S'estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El terme és drenat pel riu de La Hoz o de Cantaban o, també, riu de Xarafull , que el travessa de S a N, i pel seu afluent, per la dreta, la rambla de Murell, a la meitat oriental, i pel barranc d’El Agua o de La Espadilla, que procedeix de les terres castellanes frontereres on rep el nom de canyada de Xarafull , a la meitat occidental Tres quartes parts del terme no es conreen és cobert, en gran part, de pinedes 6 000 ha, i la resta, de matollar 2 000 ha El conreu ocupa 2 700 ha de…
Xalans
Xalans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…
la Torre de l’Espanyol

Plaça del carrer del Porxo, a la Torre de l’Espanyol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El municipi de la Torre de l’Espanyol, de 27,9 km 2 , és situat a la part septentrional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre i aigua amunt del pas de l’Ase A llevant limita amb els termes de Cabassers NE, la Figuera i el Molar SE, tots tres de la comarca del Priorat Al S el termenal separa el municipi del de Garcia i a ponent i tramuntana hi ha la divisòria amb Vinebre A la part més occidental el terreny és planer, però la resta, especialment al SE, és força accidentada pels vessants septentrionals de la serra del Tormo 523 m, la carena de la qual fa de divisòria amb…
Prat de Comte
Prat de Comte
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta.
Situació i presentació D’una extensió de 26,43 km 2 , el municipi de Prat de Comte és situat al NE dels Ports Tortosa o de Beseit, a tocar de les terres de la comarca del Baix Ebre Limita a l’W amb els municipis d’Horta de Sant Joan i Bot, al N amb Gandesa, a l’E amb el Pinell de Brai i amb Benifallet Baix Ebre i al S amb el municipi de Paüls Baix Ebre Tot el terme és força accidentat, si bé les alçades majors són a migdia de la carretera de Vall-de-roures, que segueix aproximadament el traçat del barranc dels Corralassos o de Prat, just al límit meridional del poble En aquest sector de…
Madrid
La Puerta del Sol
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de l’Estat espanyol i de la comunitat autònoma homònima.
La geografia Situada en un ample altiplà àrid, al centre de la comunitat autònoma de Madrid, a la zona de contacte —assenyalat pel curs del Manzanares, que travessa la ciutat per l’W— dels alluvions quaternaris procedents dels vessants meridionals de la serra de Guadarrama, amb un ample sector de sorres, argiles i margues miocèniques Els moviments econòmics i els condicionants de tipus polític han orientat la dinàmica geogràfica i, per tant, l’estructura urbana de la capital El 1546 Madrid tenia uns 30000 h, i el 1625 havia doblat aquesta xifra El cens del 1860 indica 300000 h, i ja poc abans…