Resultats de la cerca
Es mostren 471 resultats
Arrecife

Vista del nucli d’Arrecife
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, a l’illa de Lanzarote, Canàries.
Centre agrícola ordi, cigrons, alls, cebes i industrial salaó, conserves Port natural
Lahiguera
Municipi
Municipi de la província de Jaén, al NW de la capital provincial, a la Campiña.
Els recursos bàsics de l’economia del terme són l’agricultura blat de moro, ordi, oliveres, llegums i la ramaderia bestiar de llana
Vilella de Cinca
Municipi
Municipi del Baix Cinca, al límit amb la ribera aragonesa del Cinca, estès a la dreta del riu, des de l’aresta de l’altiplà dels Monegres (plans de Buriat) fins al curs del riu.
El terme comprèn tres zones la més occidental, formada pels vessants abruptes i erms de l’altiplà en forma de bad-lands , solcats pels barrancs de les Valls, del Port i de Sant Valeri la més oriental, formada per la plana alluvial, regada per les séquies Vella i Nova que reguen també l’horta de Fraga, les quals prenen l’aigua del riu a l' assut de Vilella , aigua amunt del poble i entre aquestes dues, una plataforma estructural, inclinada cap a l’eix de la vall, que s’uneix a la plana alluvial per un talús Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farigola Al secà hi ha 350 ha de blat,…
Laudio
Municipi
Municipi d’Àlaba, País Basc.
Situada a la vora del riu Nerbion, a pocs quilòmetres de Bilbao, que és el seu centre comercial Té indústries siderúrgiques, químiques, de fabricació de vidre, de la ceràmica i de la fusta El conjunt del municipi és d’agricultura rica civada, ordi, patates i molt ramader ovelles, vaques
Íscar
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, delimitat a l’E pel riu Cega, afluent del Duero.
És situat a l’E de Medina del Campo i la seva economia és agrícola blat de moro, ordi, bleda-rave, vinya, complementada amb indústries alimentàries, de la fusta, de la pell i del cuir Hi destaquen l’església de San Miguel del s XII, romànica, i l’església de Santa María, construïda un segle més tard, d’estil mudèjar
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, estès a la dreta del Cinca, al SE de l’extens terme de Fraga (plans de Cardell i Buriat, als Monegres), davant la confluència del riu amb el Segre.
Els conreus ocupen 1989 una superfície total de 2 629 ha, el 74% de la qual correspon al secà, dedicat gairebé exclusivament a l’ordi El regadiu és en expansió gràcies a la prolongació de l’antiga séquia o canal del Cinca, que permet accedir a la part plana del terme 67% de la superfície municipal Hom hi troba blat i ordi gairebé el 50% Els fruiters ocupen 599 ha predomina el presseguer, seguit de la pomera i la perera L’ametller i l’olivera són conreus residuals 94 ha en conjunt el 1989 Predomina el règim d’explotació directa 96,4% el 1989, i la terra és dividida en 108 explotacions, de les…
la Sorollera
Vista de la Sorollera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès als vessants meridionals de la serra de Cirerals (la Llobatera, 961 m alt), al sector d’interfluvi entre el Bergantes i el Tastavins, al primer del qual desguassen els barrancs que drenen el terme.
Els boscs de pins i pasturatges ocupen unes 2 600 ha El regadiu patates, hortalisses i alfals es limita a 28 ha, que aprofita l’aigua de fonts hi predominen els conreus de secà cereals 100 ha de blat, 25 d’ordi, 9 de civada i 8 de sègol, vinya 130 ha, oliveres 45 ha i ametllers 7 ha La cria de bestiar de llana i porcí i l’extracció de pedra calcària complementen l’economia La vila 117 h agl 1981 842 m alt es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei
Figueroles de Domenyo
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un dels sectors més accidentats de la comarca, als vessants meridionals de las Peñas de Dios, a la capçalera de la rambla del Villar.
La part no conreada és ocupada en gran part per pinedes 700 ha La base econòmica és l’agricultura, principalment de secà blat, ordi, vinya i arbres fruiters Hi ha apicultura i l’explotació del caolí dóna feina a unes 50 persones És lloc d’estiueig El poble 531 h 2006 770 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la carretera de València a Terol per Arcos de Las Salinas, al límit amb el terme d’Andilla L’església parroquial Santa Bàrbara fou ampliada el 1910 El seu origen sembla remuntar-se al s XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852
la Llosa del Bisbe
la Llosa del Bisbe
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a l’est de la comarca, al sector menys muntanyós al límit amb el Camp de Túria.
L’àrea no conreada brolla i pasturatges de propietat comunal, aprofitats pel bestiar oví ocupa el 25% del territori L’agricultura unes 1000 ha és predominantment de secà és destinada principalment a la vinya 150 ha, garrofers, oliveres, ametllers i petits sectors de blat 40 ha i ordi Hi ha una cooperativa agrícola de vi i oli Hom explota mines de caolí i argila La vila 505 h agl 2006 392 m alt és a la plana L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià Formava part de la baronia de Xulella, de la mitra de València El 1688 el bisbe Rocabertí li…
Massalió
Municipi
Municipi del Matarranya, situat a la vall mitjana del riu Matarranya, al límit amb Terra Alta.
La zona forestal 3 700 ha és ocupada per pinedes, garrigues i brolles L’aigua del riu, aprofitada a través de séquies, permet de conrear 200 ha de regadiu patates, farratge, cereals, hortalisses Al secà hom destina unes 1 800 ha a oliveres, 500 a vinya, 400 a blat i 400 a ordi Hi ha ramaderia ovina que aprofita 1 200 ha destinades a pasturatges i granges de porcs i d’aviram Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura trulls d’oli, a més de petits tallers tèxtils i una fàbrica d’objectes de pell Hi ha emigració, especialment vers Barcelona La vila 608 h 1996 359 m alt és…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina