Resultats de la cerca

Boscs de pins i eucaliptus Jaciments de quars Indústria metallúrgica, elèctrica i paperera Turisme En el terme municipal hi ha els jaciments arqueològics d’Iturralde i Zabaleta

Situat a la vall de l’Oria, és una zona de faigs, castanyers i pastures La indústria paperera, metallúrgica, de plàstics, però, sustenta l’economia del terme

Es destaca per la seva indústria tradicionalment metallúrgica i, posteriorment, també paperera i tèxtil Té monuments remarcables, com la casa de Morrontxo, la de Torrekoa i l’ajuntament

És un centre agrícola i ramader, amb indústries diversificades metallúrgica, paperera i alimentària És remarcable l’església parroquial de tres naus de Xemein, del segle XVI, i la collegiata de Santa Maria, a Ziortza, fundada al segle X

És situada a la vall de l’Oria, a la confluència de l’Araxes i el Berastegi Nucli industrial molt important, hi destaca la indústria paperera i la fabricació tradicional de boines És també un nus important de comunicacions, funció que ha tingut sempre com a pas obligat d’importants vies comercials

Al SE del terme, les activitats econòmiques principals deriven de l’explotació dels boscos i de les pastures ramaderia A la resta, hi predomina l’agricultura farratge i els jaciments de minerals mines d’Arditurri La indústria és molt diversificada alimentària, paperera, metallúrgica, de material elèctric, etc N'és remarcable l’església gòtica de Sant Esteve i l’ajuntament

El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials, amb abundant vegetació natural pinedes, alzinars i pasturatges Predominen els conreus de secà cereals, oliveres, ametllers i vinya sobre els de regadiu cereals i hortalisses Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 97,8% per llurs propietaris És important la ramaderia ovina La indústria paperera, documentada des del segle XIV, arribà al seu màxim al segle XIX, amb sis fàbriques produeix paper i cartó-cuir, però la seva activitat ha minvat molt Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila…

Comprèn la part més baixa i plana de la vall del riu de Bunyol i s’estén cap al sud per una estreta faixa de terreny travessada pel riu Magre i que arriba fins als vessants septentrionals de la serra de Dosaigües Les terres de conreu ocupen principalment la part septentrional del terme Només 91 ha són de regadiu El secà 1 039 ha és ocupat per garrofers, oliveres i vinya i, en menor escala, per cereals i altres conreus Els indrets no conreables unes 1 500 ha són dedicats al pasturatge del bestiar transhumant de la Serrania de Conca a l’hivern i del bestiar local tot l’any La part més…

Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter, dintre el municipi Annexat a Girona…

Els rius Vinalopó i Clariana neixen dins el terme Hom conrea només el 20% del territori, a causa del seu caràcter muntanyós la resta és coberta de boscs de pins i alzines 5 284 ha i d’extenses àrees de matolls 2 388 ha, en part aprofitades per pasturatges L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius hi ha 1 453 ha de secà i 493 ha de regadiu, que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts Els conreus més estesos són els cereals i els arbres fruiters, especialment la pomera, a les àrees de regadiu, i els cereals i l’olivera i la vinya associades, a les…