Resultats de la cerca

Tot i la importància ramadera en el passat, actualment predomina l’activitat residencial La vila era originàriament una petita caseria, desenvolupada arran de la construcció del monestir d’El Escorial  i, sobretot, des de Carles III, que hi feu bastir edificis destacables El 1792 fou separada de San Lorenzo de El Escorial per Carles IV Entre els seus monuments destaquen les esglésies Herreriana i de Sant Bernabé segle XVII i la Caseta del Príncep segle XVIII

Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes espanyola i…

La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc el sector conreat, pràcticament tot de secà, n'ocupa la resta, i és destinat sobretot a vinya 420 ha i a cereals El regadiu es limita a 17 ha d’hortalisses Un 26% de la població activa es dedica al sector industrial La població ha passat per un procés d’emigració durant el s XX El poble 526 h agl 2006, otosins 326 m alt és a la dreta del barranc de la Mata De la seva església parroquial depenien les de Carrícola, Torralba i Micena Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 85 focs el 1609 de la fillola de…

El terme, molt reduït, s’estén a la dreta del Túria, a l’indret de la seva confluència amb el riu Ebrón el terme de Castellfabib separa el sector principal de l’enclavament de Torre Alta El territori és pla i regat amb l’aigua del riu hom conrea hortalisses i arbres fruiters, especialment pomeres Hi ha magatzems de fruita i hom fabrica embalatges de fusta Malgrat que la població ha estat tradicionalment la més estable del Racó, els darrers anys ha sofert un fort corrent emigratori El poble 383 h agl 2006 742 m alt és a l’esquerra del riu Ebrón L’església parroquial és dedicada a santa Marina…

El terme s’estén a la vall mitjana del Bergantes, al qual aflueixen diversos barrancs El territori és molt muntanyós mola de Palanques, al SE serra de Millà, 949 m alt, a l’W El sector forestal pinedes és important muntanyes del Racó de Binabé, obagues de Sant Pere i de Sant Marc, barrancs de la Mare de Déu i de les Canaletes, etc, fins a superar les 3 000 ha Al secà hom conrea 600 ha de cereals, algunes extensions de vinya i patates Al regadiu hi ha 108 ha destinades a les hortalisses i arbres fruiters Una gran part de les terres de conreu són, de fet, abandonades Els escassos recursos…

Comprèn la capçalera de l’Aude, un petit sector de la vall de Lladura, amb la del seu afluent el torrent de Vallsera i, a l’alta vall de la Tet, el territori comprès entre el pantà de la Bullosa i el pantà de Matamala A la part més plana del terme, on es troba assentat el poble, hi ha les terres de conreu, que els habitants guanyaren al bosc de la Mata vers 1721 foren processats els habitants dels Angles per haver convertit part del bosc de la Mata en terres de conreu en dos anys havien tallat de 600 a 700 arbres i fet 1 800 càrregues de posts Hom conrea patates i sègol La ramaderia bestiar…

Les males condicions sanitàries fins al començament del segle XX, l’absència de tota comunicació organitzada i la manca general de recursos feien aquest litoral poc acollidor, on vivia una població seminòmada de pescadors, sovint encara en cabanes de canya a l’hivern pescaven a les llacunes litorals l’Estanyot i, sobretot, l’estany de Salses, i a l’estiu s’establien vora la mar per fer-hi grans pesques d’arrossegament el 1936 hi havia unes 150 barques, gairebé totes amb motor Fou el port de Sant Llorenç de la Salanca poble del qual depengué administrativament fins al tercer decenni del segle…

La base econòmica ha estat tradicionalment l’agricultura horta i secà, amb una indústria menestral bastant desenvolupada de rajolers i terrissaires Actualment aquesta preponderància ha passat definitivament a la indústria L’horta, amb hortalisses variades 67 ha i tarongers 162 ha, regada per la séquia de Manises, ocupa tota la superfície conreable la ramaderia és estabulada La indústria més representativa és la de la fusta i mobles, productes metàllics i alimentació, que s’han desenvolupat notablement amb la installació de noves empreses, especialment des del 1959, fet que ha…

Situació i presentació Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre Baix Penedès, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions 256 m s’alcen al bell mig del territori Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la…

Les parts més muntanyoses són cobertes de brolles i de boscs de pi blanc Albaida ha estat tradicionalment una població agrícola i un exemple de transformació i d’utilització de la terra sobre un territori gairebé del tot de secà hi havia, ja a mitjan s XIX, 100 h/km 2 L’agricultura era acompanyada per una petita menestralia tèxtil i una típica indústria cerera La debilitat de la indústria i la superpoblació agrícola determinaren l’estagnació de la població, però, a partir del 1950, per influx d’Ontinyent, començà a créixer…