Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Mont-roig del Camp, un dels més extensos del Baix Camp, s’estén entre la riera de Riudecanyes i el riu de Llastres i entre les serres de Colldejou i Llaberia i la mar, que forma 8 km de costa plana i arenosa que ha facilitat l’auge turístic dels darrers decennis del segle XX La façana marítima, d’orientació NE-SW, s’inicia a la punta de Riudecanyes i continua per la punta de la Pixerota, la platja de Rifà, la punta de Porquerola, la platja dels Penyals i la punta dels Penyals o dels Espenyals, on comença un sector rocallós i s’obre Cala Bot finalment l’…

Situació i presentació El terme s’estén des del cim de Puig Lluent 1766 m, el qual domina les valls de la Clusa i de la riera de Vilada o de Camprubí, que aflueixen unides al Margançol ja dins el terme de Vilada El divideix en dos sectors l’aspra i encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector més meridional s’aixeca el puig Cubell 1114 m Els cingles de Malanyeu, entre les serres de Catllaràs i de Picamill el separen, a ponent, del terme de la Nou de Berguedà, i un sector de la riera de Vilada fa de límit, al SE, amb els de Borredà i Vilada La primera notícia del lloc es troba en l…

Situació i presentació El municipi de Bausén, de 17,72 km 2 , d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca Limita amb els termes aranesos de Canejan E, Les E i S i amb els francesos de Luixon W i N i Fòs N Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona prop del pont d’Era Lana el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la…

Situació i presentació El seu territori no és ni tan alt ni feréstec com el d’altres de més propers al massís del Montcau i la serra de la Mata Té el lloc més elevat prop del collet de Lligabosses, en el punt de contacte amb Monistrol de Calders i Mura, on ateny els 689 m, i el més baix al Llobregat, que li fa de límit ponentí El terme és format per una carena central, enmig de la qual, a l’anomenada serra del Rossinyol, hi ha la població de Talamanca La banda N i E del terme és drenada per la riera de Talamanca i la S, pel torrent del Güell, que desguassa a la riera anterior abans que s’…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de les Planes d’Hostoles Garrotxa, al NE amb Amer, a l’E amb la Cellera de Ter, al SE i S amb Osor, al SW amb Sant Hilari Sacalm i a l’W amb Rupit i Pruit OsonaEl Ter passa profundament encaixat entre la serra de Sant Benet 1149 m, al S, on es dreça el santuari i antic priorat del Coll, i els cingles que formen el límit oriental del pla de Montdois, al N El sector septentrional és drenat per la riera de Rupit i presidit per la impressionant cinglera del Far amb el santuari, que domina el pla de Sant Martí Sacalm El gran pantà de Susqueda, a l’…

Situació i presentació El municipi del Pont de Bar es creà l’any 1970 quan es fusionaren els antics termes d’Aristot 27,7 km 2 i de Toloriu 14,94 km 2 L’any 1970 el nou municipi adoptà el nom oficial d’Aristot i Toloriu, amb cap al Pont de Bar, que ha acabat donant nom al terme El terme es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Cerdanya A llevant confronta amb els municipis cerdans de Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet Al S limita amb Cava, Arsèguel, i amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran Anserall, i a ponent ho fa amb Estamariu i Anserall aquest darrer tanca…

Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…

Situació i presentació Es troba al límit entre les subcomarques de la Plana de Vic i les Guilleries Limita al N amb el municipi de les Masies de Roda, a l’E amb Vilanova de Sau, al S amb Sant Sadurní d’Osormort i Folgueroles i a l’W amb Gurb El terme comprèn el poble de Tavèrnoles, cap de municipi, el barri anomenat la Zona de les Piscines, al N i prop del cap administraitu, i la urbanització de Fucimanya, situada prop de l’indret on el torrent de l’Infern desguassa al Ter, al NE del terme Comprèn, a més, l’antiga demarcació parroquial de Sant Pere de Savassona, també anomenada el Castell de…

Situació i presentació El terme de Matadepera, d’una extensió de 25,19 km 2 , és situat al sector septentrional de la comarca i comprèn el vessant meridional del massís de la serra de Sant Llorenç del Munt la Mola, 1104 m d’altitud A septentrió, el límit municipal amb Mura Bages passa pel coll de Prunera i pel pla dels Ginebrons 1031 m, i la divisòria amb Sant Llorenç Savall, passa per la cova dels Obis i pel turó de les Nou Cabres A llevant, el límit amb Castellar del Vallès passa per l’obaga del Dalmau, pel Coll Llarg, pel gorg del General, pels Rossos 601 m i 603 m i per la Muntanyeta, que…

Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…