Resultats de la cerca

Agricultura, ramaderia i pesca Indústria de fusta i de conserves Ceràmica L’edifici de La Terraza marca la fesomia del municipi Hi té pazos cases pairals tradicionals interessants com ara Armuño, Castro de Samoedo o Castro de Enriba Destaca el pazo de Meirás, que pertangué a l’escriptora Emilia Pardo Bazán  i fou residència estiuenca de Franco A la mort del dictador, la propietat passà als seus hereus, i el 2008 fou declarada bé d’interès cultural El 2020 una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia establí que havia de retornar a domini públic perquè el suposat…

Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans comparativament nombrosos…

Situada a la vall del Jalón, la seva economia és eminentment agrícola conreus de secà cereals, olivera, vinya i de regadiu bleda-rave, blat de moro, fruiters Té indústria alimentària oliera, vinícola i fruitera, ramaderia, amb més de 20000 caps de bestiar oví sota la denominació d’origen Ternasco de Aragón, i producció de mel Al terme hi ha dos polígons industrials Ocupada des de l’antiguitat, sota el domini romà s’anomenà Segontia, perquè era la segona ciutat en l’itinerari de Caesaraugusta Saragossa a Mérida Conquerida pels gots i els musulmans, al seu territori han tingut lloc…

L’agricultura és la base econòmica del municipi Es conreen 690 ha, més de la meitat de les quals són de vinya 457 dedicades a la producció de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 174 ha d’hortalisses al regadiu 51 d’escaroles, 28 d’espàrrecs, 24 d’enciams, 16 de tomàquets, 12 de julivert, 7 de carxofes, 6 de pastanagues, 2 de coliflors Hi ha dues cooperatives vinícoles, amb una capacitat de 600 000 hl Hi funciona una incipient indústria metallúrgica i d’embalatges La població gairebé doblà al s XIX, disminuí durant la primera meitat del s XX i creix ràpidament per l’…

La part meridional del terme és regada amb aigua procedent de la Tet els costers del sector septentrional són coberts de vinyes L’agricultura és la base econòmica del municipi Hom conrea vinya es produeix vi amb denominació d’origen controlada i, al regadiu, destaquen les hortalisses, amb una gran quantitat d’hivernacles També hi ha fruiters La ramaderia bestiar oví i cabrú completa l’economia La població ha augmentat progressivament els darrers anys a causa de la intensificació dels conreus i perquè hi resideix gent que treballa a Perpinyà El poble 70 m alt centra el sector més pla i regat…

Situació i presentació El municipi de la Sentiu de Sió, de 29,62 km 2 d’extensió, és situat a banda i banda del Sió, aigua amunt de la plana de Balaguer Confronta amb els termes de Camarasa a tramuntana, Cubells per un punt al NE, l’enclavament de Flix del municipi de Balaguer a llevant, Bellcaire d’Urgell a migdia, i Vallfogona de Balaguer i Balaguer a ponent És accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Bellmunt Tossal Redó, 309 m, tossal de les Guineus, 336 m, i és regat pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són el Clot del Bisbet, el Cau del Gat, el Pedregar, la…

Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on es troba l’ermita del mateix nom i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a…

Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…

Situació i presentació El municipi de Sant Miquel de Fluvià, d’una extensió de 3,5 km 2 , és situat a l’esquerra del Fluvià, riu que fa de límit meridional amb el municipi de Sant Mori i amb el de Ventalló, a l’inici del Terraprim Occidental, lleugerament accidentat, que assenyala el límit de ponent on acaba la plana alluvial de l’Alt Empordà Confronta a tramuntana i a ponent amb el municipi de Palau de Santa Eulàlia i a llevant amb Torroella de Fluvià El 1937 el municipi adoptà el nom de Fluvià d’Empordà Al poble de Sant Miquel de Fluvià hi ha una estació del tren de Barcelona a Portbou Una…

El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu,…