Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Vilanova de la Ribera
Vilanova de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector esquerre del Riberal, toca només en un punt la Tet, entre els primers contraforts del massís calcari de Calça (torrents de la Bula i del Menadell) i la plana al·luvial.
En aquest sector meridional s’estenen els conreus de regadiu 437 ha hom dedica 276 ha a la vinya 146 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 131 ha a les hortalisses 54 d’escaroles, 38 d’enciams, 16 de tomàquets, 4 de carxofes, 4 de julivert, 2 d’espàrrecs, 2 de patates primerenques, 1 de mongetes, 81 ha als arbres fruiters 42 de presseguers, 37 d’albercoquers, 1 de pomeres i 5 ha al farratge Hi ha una petita fàbrica d’embalatges Havia estat tradicional la cria de cucs de seda, per la qual Pasteur s’interessà personalment El poble vilanovins 55 m alt…
Montesa
Vista general de Montesa , al peu del castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana (625 m alt.), al N, i la serra Grossa (694 m), al S, que limiten el terme, respectivament, de la Canal de Navarrés i de la Vall d’Albaida.
Hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes Al secà 800 ha els conreus principals són els de vinya 250 ha, oliveres, garrofers i arbres fruiters El regadiu 350 ha, que aprofita l’aigua del riu Cànyoles i de pous, és dedicat quasi exclusivament a tarongers Un 30% de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins La vila 1 431 h agl 2006 , montesins 298 m alt es troba al vessant esquerre de la vall, al peu de les ruïnes de l’imposant…
Breda

Vista del campanar de Sant Salvador de Breda, a Breda (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte entre el massís del Montseny i la depressió selvatana.
Situació i presentació El terme està situat a la part de ponent de la comarca i és envoltat totalment pels termes municipals de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, a l’W i a l’E, respectivament S’estén al peu dels vessants orientals dels massís del Montseny, entre la riera de Breda, límit occidental, que baixa de Can Padró, i la riera de Repiaix, límit oriental, que neix als vessants meridionals de Montsoriu i recull les aigües del coll de n’Orri, fins a la confluència d’ambdues, poc abans de desguassar a la Tordera per l’esquerra Forma una vall de clima suau, emparada per les…
Peralada

Plaça de Peralada
© Alberto González Rovira
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Peralada, de 43,61 km 2 , s’estén per la plana empordanesa del N de Figueres, ben regada en aquest sector per diversos cursos fluvials que davallen de la serra de l’Albera A tocar de la vila de Peralada, cap de municipi, el Llobregat d’Empordà rep l’Orlina que poc abans ha rebut l’Anyet i aigua avall de la vila 1 km el Llobregat desemboca a la Muga, que travessa el sector de migdia del terme de ponent a llevant Al sector més muntanyós del N serra de Montpedrós hi ha reduïts espais de bosc d’alzines i garrigar L’any 1974 fou incorporat al municipi…
Badalona
Vista aèria de Badalona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, al vessant marítim de la serralada de Marina, ocupant la plana al·luvial costanera situada a l’esquerre del delta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…
Cervera
Vista aèria de Cervera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Segarra, al centre de la ribera de Cervera, estès a banda i banda del riu de Cervera o riu d’Ondara, damunt les plataformes estructurals de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Cervera, de 55,19 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca de la Segarra El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens Fins el 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km 2 , i comprenia, a més de la ciutat de Cervera, cap del municipi homònim i de la comarca de la Segarra, el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells Aquest any li fou agregat l’antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km 2 , del qual formaven part, a més del poble de la Prenyanosa, els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa i les caseries de…
Valls
Vista aèria de Valls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Camp.
Situació i presentació El terme municipal de Valls, el tercer en extensió de la comarca, és situat en la seva major part al sector de la plana de l’esquerra del Francolí, ja al límit amb la Conca de Barberà Comprèn la ciutat de Valls, cap de municipi i centre de la comarca de l’Alt Camp, els pobles agregats de Fontscaldes, Picamoixons i Masmolets, el lloc de residència i estiueig dels Boscos de Valls, els antics termes d’Espinavessa, el Palau de Reig i Olivet, l’antiga granja de Doldellops, un bon nombre de masies esparses, sovint convertides en cases de segona residència, i algunes…
Barcelona

Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…