Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
Casafabre
Municipi
Municipi del Rosselló, a la vall mitjana del Bulès, a la zona dels Aspres que limita amb el Conflent.
A causa de la migradesa dels recursos econòmics bosc i agricultura de secà ha estat de sempre un dels municipis de més escàs poblament del Rosselló El poble és en un coster 613 m alt, a la dreta del riu del Bulès és format per unes poques cases al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Martí Havia estat possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes Dins el terme hi ha el petit agrupament del Veïnat de Baix, al sector de l’esquerra del riu
Forques
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la vall del Rard, al sector oriental dels Aspres.
El conreu de la vinya és la principal activitat econòmica els seus productes duen les denominacions d’origen controlat Els arbres fruiters ocupen 6 ha albercoquers La ramaderia té un cens d’uns 150 caps d’ovins La població tingué un augment considerable al s XIX 641 h 1846 i inicià aleshores una sèrie d’alts i baixos amb poques excepcions s’ha mantingut durant el s XX per damunt dels 600 h El poble 644 h agl i 26 h diss 1982 140 m alt és a l’indret de l’antic castell de Forques , a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard, a l’…
Benaixeve

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al curs mitjà del Túria, on ha estat construït el pantà de Benaixeve
.
El terme, accidentat pels contraforts de les serres d’Utiel, és muntanyós pic de Valdesierras, 977 m Delantera, 948 m, i és ocupat per una important vegetació natural 4 750 ha de pinedes, explotades en llur major part comunitàriament L’economia és basada en l’agricultura, predominantment de secà, malgrat els intents d’expansió del regadiu a partir de la construcció del pantà els conreus més estesos són els de cereals La propietat de la terra és concentrada en poques mans i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia, bàsicament d’ovins, aprofita les pastures naturals La…
Osca
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Aragó, situat a la riba esquerra del riu Isuela, al centre de la fossa d’Osca.
El creixement demogràfic ha estat molt lent al s XX 12 626 h el 1900, la població no es duplicà fins el 1960 Tradicionalment ha estat un centre de caràcter administratiu i agrari amb industrialització molt feble, motiu pel qual el desenvolupament urbà és lent La indústria és bàsicament alimentària farina, oli i mecànica maquinària agrícola Entre els seus monuments destaquen, d’època romànica, el monestir de San Pedro el Viejo s XI-XIII, amb notables timpans escultòrics La catedral, gòtica d’inspiració autòctona, fou començada el 1274 per iniciativa de Jaume I el Conqueridor, i fou acabada…
Almoradí

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, format per dos sectors.
El principal és situat a banda i banda del Segura, pocs quilòmetres abans de la seva desembocadura més al S, prop de la llacuna de Torreblanca, hi ha el terme de Los Montesinos, separat del sector principal pel terme municipal d’Algorfa Ocupa un territori generalment pla, format pels alluvions del riu La brolla ocupa 2 000 ha hi ha poques pastures dins el terme, a causa del clima sec La zona de regadiu és situada a la riba del Segura i ocupa unes 5 000 ha, dedicades principalment a llimoners, tarongers i mandariners, a més d’hortalisses i cereals Al secà hom conrea sobretot ametllers Les…
Vilabella

Vilabella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes de Montferri, Bràfim i Puigpelat N i Nulles W, a l’Alt Camp, i amb els de Renau SW, Vespella de Gaià SE i Salomó E, del Tarragonès És a la part meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Gaià, riu que forma el límit oriental i que passa en aquest sector profundament encaixat i formant pronunciats meandres entre els darrers contraforts del Montmell a l’indret conegut per l’estret de Cadernal, hom havia projectat el 1925 un pantà de regatge que no es portà a terme La vila de Vilabella és el cap de municipi i l’únic…
Elda
Vista aèria de la ciutat d'Elda en direcció a llevant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Vinalopó Mitjà.
És situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’eixamplament transversal de les alineacions prebètiques que fa transició cap als altiplans de la Manxa i que recorre el Vinalopó aquesta “rambla” penetra des del nord en sentit meridià a un pla de 350 a 400 m, on s’encaixa prop de 10 m El pla inclinat té un fons triàsic sobre el qual es destaquen les alineacions SW-NE, de l’Eocè prebètic serres de Cámara, 838 m alt, i de Bolón, 656 m, al NW la Torreta, 558 m, al N el Bateig, 552 m, al sud i els vessants del Cavall i del Sit, ja dins Petrer El Miocè es mostra transgressiu, i el…
Senterada
Vista parcial de Senterada amb el riu de Bellera, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, que limita amb l’Alta Ribagorça a l’W i amb el Pallars Sobirà a l’E.
Situació i presentació El municipi de Senterada, té una extensió de 34,46 km 2 Limita al N amb els municipis de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, a l’E amb Baix Pallars Pallars Sobirà i la Pobla de Segur, al S amb l’enclavament de Toralla i Serradell Conca de Dalt i a l’W amb el Pont de Suert El terme és situat a banda i banda del Flamisell, al seu curs mitjà, on rep per la dreta el riu de Bosia, i fins al congost d’Erinyà, entre l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, al sector de contacte de la zona geomorfològica dita de les Nogueres i les Serres Interiors dels Prepirineus Aquestes…
Sant Joan de Mollet
Sant Joan de Mollet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a la dreta del Ter, entre els termes de Bordils i de Flaçà.
Situació i presentació El Ter fa de límit septentrional al municipi, també conegut com Mollet de Ter per tal de distingir-lo de Mollet d’Empordà i Mollet del Vallès Al N confronta amb els termes de Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, a l’E amb Flaçà, al S amb Sant Martí Vell i a l’W amb Bordils És un terme pla, que només presenta algun relleu en el sector ponentí, sense passar dels 75 m Travessa el petit municipi la carretera comarcal C-66 de Girona a Palafrugell per la Bisbal, que passa pel mig de la població i, més o menys parallela, hi passa també la via del ferrocarril de Barcelona a…
Sant Salvador de Guardiola
Sant Salvador de Guardiola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al S de la comarca, entre Manresa i el massís montserratí.
Situació i presentació És una de les poques poblacions de la comarca que mantenen, tot i que amb algun canvi, la seva fisonomia tradicional El topònim Guardiola és un diminutiu de guàrdia, construcció militar per a la vigilància i la protecció d’un territori o nucli de poblament sorgida a l’alta edat mitjana en zones frontereres com aquesta Així, Guardiola és sinònim de castellet, castell petit o talaia El municipi limita al NW amb el terme de Rajadell, al NE amb Manresa, a l’E amb Castellgalí, al S amb Marganell i el Bruc Anoia i a l’W amb Castellfollit del Boix El territori, situat al SW de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina