Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Valdeolea
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a la serralada Cantàbrica, al límit amb la província de Palència.
El cap del terme és Mataporquera Hi ha agricultura i ramaderia La indústria hi és representada en els sectors químic i de la construcció
Ordizia
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, drenat pel riu Oria.
És un centre comercial, amb agricultura de regadiu bleda-rave sucrera, farratge, pomeres i indústries dels sectors metallúrgic i químic En són remarcables l’església parroquial i l’ajuntament, i també diverses cases pairals
Lezo
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a l’E de Sant Sebastià, a la vall del riu Oiartzun.
Hi ha certa agricultura ferratges, fruiters i hortalisses i ramaderia bestiar boví, però el terme és sobretot industrial, amb predomini dels sectors químic i siderúrgic En el nucli hi destaca l’antic centre urbà
Lodosa
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, delimitat al S per La Rioja i drenat per l’Ebre.
És un centre industrial en el qual destaquen els sectors químic, de materials de construcció, del cautxú i alimentaris El regadiu afavoreix el cultiu d’hortalisses especialment espàrrecs, i remolatxa, a més de llegums i patates
Legazpi
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a l’E de Mondragón i drenat pel riu Urola.
És un centre industrial amb gran activitat en els sectors metallúrgic, químic i paperer N'és remarcable, des del punt de vista arquitectònic, l’església parroquial, del s XVIII, l’ajuntament i les cases del barri antic
Llanera
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al N d’Oviedo i drenat pel Nora.
El nucli del terme és Posada El sector terciari és el més desenvolupat ocupa més de la meitat de la població activa En la indústria, a banda de les manufactures de la fusta, hi predomina el sector químic i siderúrgic El sector primari, poc important, és essencialment agrícola cultius farratgers i patates Hi ha argila i carbó
Minas de Riotinto
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Huelva, a la capçalera del riu Tinto.
Rep el nom de les mines de pirites de ferro i coure excavades generalment a cel obert i conegudes des del 800 aC, foren explotades pels romans concedides modernament a suecs i anglesos, al s XIX eren les primeres productores mundials de coure i el 1954 foren adquirides per la banca espanyola a llur entorn ha estat creat un complex metallúrgic i químic
Benicarló
Benicarló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la plana de Vinaròs, obert a la mar per una costa rectilínia i baixa.
El territori és pla només a l’interior hi ha algunes elevacions, que no arriben a 200 m, format per productes d’alluvionament, argilenc a la part baixa i pedregós a la resta Travessen el terme el riu Sec o rambla de Cervera, la rambla d’Aiguadoliva i els barrancs de Surrac i de Polpís El regadiu 2128 ha aprofita una extensa capa freàtica poc profunda a través d’un sistema de sínies i de pous amb motor, i produeix taronges i hortalisses, d’entre les quals destaquen les carxofes Al secà 1987 ha hi ha conreus de garrofers, d’ametllers i d’oliveres Les terres de conreu, força repartides, són…
Quart de Poblet
Ajuntament de Quart de Poblet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al pla de Quart, a l’W del terme de València, allargat des de la plana al·luvial del Túria, a l’E, fins als primers turons que limiten l’Horta, a l’W.
El sector oriental ha estat afectat pel desviament del curs del riu, que en aquest indret pren la nova direcció vers el S i deixa separat l’extrem nord-oriental de la resta Bona part del terme és dedicada a l’agricultura La pràctica totalitat dels conreus són de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, a través de la séquia de Quart, a l’horta tradicional, a l’E, i gràcies a l’aigua de pous, que han transformat els darrers decennis el secà de l’W en tarongerar els cítrics són el conreu predominant amb 728 ha, mentre que les hortalisses en suposen 326 1985 les 88 ha de secà, que encara resten a la…
Torrent de l’Horta
L’església de Sant Lluís Beltran a Torrent de l’Horta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW de la ciutat de València, allargat des de la plana al·luvial de l’Horta fins als vessants meridionals de la serra de Parentxisa, al límit amb la Foia de Bunyol i amb la Ribera Alta.
Drena el terme el barranc de Torrent anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest, que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha L’agricultura ocupa unes 2700 ha de secà i 3000 ha de regadiu el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers 900 ha, raïm de taula 760 ha, oliveres i ametllers 400 ha entre tots dos el segon, que aprofita l’aigua de pous i es localitza…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina