Resultats de la cerca

És un important port de pesca 2% d’Espanya Centre administratiu i comercial L’activitat industrial és poc important química, materials per a la construcció, alimentària L’activitat portuària és actualment una de les més importants de la Mediterrà nia pel seu volum de mercaderies exportació de minerals i fruita El turisme s’ha vist afavorit en aquests darrers anys Aeroport A la darreria del s VIII, Almeria esdevingué un port amb drassanes que succeí el de Petxina com a centre de comerç entre Al-Andalus, Àfrica i Orient El comte Sunyer II d’Empúries l’atacà 891-892 amb 15 naus, fet que provocà…

Ocupa bona part de la cubeta de Prada, una de les dues en què se subdivideix el Conflent estricte la dovella enfonsada per falles dins els Pirineus axials paleozoics és reblerta de materials detrítics pliocènics, d’origen continental o lacustre La Tet en voreja la falla septentrional Molt inclinada a l’E de 500 a 200 m alt i no atesa pel glacialisme, ha estat acabada de replenar pels alluvions quaternaris del riu, prou encaixat per tallar el sòcol en algun sector El terme arriba al s fins al coll de Creu contraforts septentrionals del Canigó, i al N fins a la vall de la Castellana El…

Situació i presentació Limita amb l’Escala Alt Empordà al N, amb Torroella de Montgrí a l’E, amb Ullà al S, amb la Tallada d’Empordà a l’W i amb Albons al NW Travessa el municipi el rec del Molí, ara aprofitat per a regar, que abans alimentava diversos molins, entre els quals el molí de Bellcaire, que encara es conserva, com també la seva masia el terme és drenat, així mateix, per altres petites séquies que se’n deriven, tributàries del Ter Aquest riu sembla que antigament tenia dos braços, un dels quals desembocava a Empúries, després de travessar el terme de Bellcaire Va ser desviat a la…

Territori i economia Estès de la costa de tramuntana a la de migjorn, el terme és el més gran de Menorca i també el més homogeni és una taula calcària miocènica suaument ondulada i sovint tallada per barrancs profunds Les costes són altes i rectilínies, accidentades per cales formades en la desembocadura, parcialment inundada, d’aquests barrancs cales de Santagaldana on desguassa el riu d’Aljandar, en part límit oriental del terme, Macarella, en Turqueta, a la costa meridional limitada a l’oest pel cap d’Artrutx cales Blanca, Santandria, es Degollador, port de Ciutadella, en Blanes, en Forcat…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sils E, Maçanet de la Selva SE, Maçanes SW, Sant Feliu de Buixalleu W i Santa Coloma de Farners NW i N S’estén a la conca mitjana de la riera de Santa Coloma, que el travessa de N a S i que el divideix en dos sectors diferenciats l’oriental més planer, dins la depressió selvatana, i l’occidental, molt més extens, accidentat ja per contraforts de la Serralada Prelitoral, com el Far 587 m d’altitud o el puig d’Argimon 477 m La riera de Santa Coloma rep per la dreta el torrent de l’Esparra i altres, mentre que pel marge esquerre rep el riu d’…

Situació i presentació El terme municipal de Xerta, de 33,36 km 2 d’extensió, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El riu, per l’ampli meandre que dibuixa entre els pobles de Xerta i Tivenys, fa de línia divisòria a llevant amb els municipis de Benifallet i Tivenys Una part del terme és plana, la de la vall de l’Ebre, mentre que el sector ponentí és accidentat pels darrers contraforts orientals del massís dels Ports de Tortosa així, de tramuntana a migdia, el coll del Muso, al límit amb Paüls, i els colls d’en Garcia i el tossal de la Cova del Bou 552 m en la divisòria amb…

Situació i presentació El municipi de Vilaplana té actualment 23,2 km 2 l’antic terme era de només 6,8 km 2 , després d’haver-hi incorporat el de la Mussara El terme limita amb els de l’Aleixar S, l’Albiol E, Mont-ral NE, de l’Alt Camp, Capafonts N, la Febró N i NW, Arbolí W i Alforja SW El terreny és molt trencat, sobretot la part de la Mussara, i va des dels 400 m d’altitud als 1075 m del Puig Pelat, els cingles d’Arbolí, els aiguavessants del Priorat, amb el Puig Sec 982 m, i als 1055 de la mola de la Mussara, tots a l’antic terme d’aquest nom Abunden els boscos de pins i alzines L’antic…

Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga…

Situació Presideix, des de la vall més profunda, les serralades subbètiques i prebètiques valencianes més elevades El terme és tancat per les serres del Montcabrer i la Mariola 1389 m al N, Biscoi i l’Ombria 1100 a ponent, la serra del Carrascar d’Alcoi 1352 i la serra dels Plans 1252 al S i l’Ull del Moro a l’E, i forma una vall, ramificada i transversal a les complicades serres, en part reblerta de materials miocènics En aquesta vall aflueixen, des de ponent, el riu Polop —una de les branques originàries del riu d’Alcoi o Serpis —, que entronca amb el Barxell, que, com el barranc del Cint,…

Situació i presentació El terme municipal de Benifallet, d’una extensió de 62,42 km 2 , és situat a l’extrem més septentrional de la comarca, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre al termenal amb Miravet hi ha la Roca Folletera, divisòria històrica del terme de Tortosa El terme confronta amb Prat de Comte W i el Pinell de Brai NW, municipis de la Terra Alta amb Miravet N i Rasquera NE, de la Ribera d’Ebre, i amb Tivenys S, Paüls W i Xerta SW, de la mateixa comarca del Baix Ebre Molt accidentat, el municipi s’estén a ambdues ribes de l’Ebre, i comprèn la vall del riu,…