Ciutadella

Vista aèria de Ciutadella

© Fototeca.cat

Municipi de Menorca que comprèn l’extrem occidental de l’illa.

Territori i economia

Estès de la costa de tramuntana a la de migjorn, el terme és el més gran de Menorca i també el més homogeni; és una taula calcària miocènica suaument ondulada i sovint tallada per barrancs profunds. Les costes són altes i rectilínies, accidentades per cales formades en la desembocadura, parcialment inundada, d’aquests barrancs: cales de Santagaldana (on desguassa el riu d’Aljandar, en part límit oriental del terme), Macarella, en Turqueta, a la costa meridional limitada a l’oest pel cap d’Artrutx; cales Blanca, Santandria, es Degollador, port de Ciutadella, en Blanes, en Forcat, a la costa occidental fins al cap de Menorca; cala Morell, a la costa septentrional, on s’inicien els materials mesozoics del nord de l’illa, amb la gran vall (la Vall) que acaba amb les espectaculars platges d’Algaiarens, tancades al nord per penya-segats roigs del Triàsic.

És abundant la morfologia càrstica: al sud-est hi ha les coves de Parelleta. Els corrents d’aigua subterranis són abundants. La vegetació, típicament mediterrània, és formada per bosc de pi blanc, que va arraconant l’alzina i els ullastres, reduïts principalment al sector litoral, i per matollars on abunden el llentiscle, el romaní, el bruc, l’estepa i la lletera; el sector nord-est del terme és el reducte insular del margalló.

Les terres de conreu, que representen el 63,8% de la superfície útil del terme, es dediquen fonamentalment als cultius herbacis. El paisatge agrari es caracteritza per l’extrema parcel·lació en tanques de pedra seca; tanmateix, la propietat és repartida en grans o mitjanes explotacions o llocs de 100 a 500 ha, treballades generalment en règim de parceria (86,2%). Els conreus són orientats actualment cap a la producció de farratge per al bestiar boví (més de 5.300 caps), generalment de raça holandesa, destinat a la producció de llet i formatges. La ramaderia té, a més, uns 550 caps de bestiar oví, uns 50 de cabrum, 660 de porcí i uns 180 d’aviram. És típic del secà el conreu del clóver; al regadiu, en expansió, que aprofita l’aigua de pous, hom conrea alfals, blat de moro, melca; l’horticultura no abasta ni el mercat local. La indústria ha esdevingut una activitat econòmica bàsica, especialment la fabricació de sabates d’alta qualitat, destinades a l’exportació, seguida per la bijuteria. Hi ha, a pocs quilòmetres del nucli urbà, un gran polígon industrial. Actualment el turisme tendeix a desplaçar les altres activitats econòmiques. El port, a part de les tradicionals activitats de pesca, és un centre de navegació esportiva (Club Nàutic de Ciutadella).

La ciutat de Ciutadella

La ciutat (ciutadellencs; 20 m alt.), seu del bisbat de Menorca i centre del sector occidental de l’illa, és sobre els penya-segats de la riba esquerra d’un petit port natural. El nucli, d’origen medieval, era dividit en quarters (l’església, Santa Clara, el Secors i Sant Francesc) per la intersecció dels carrers que unien els antics portals de la murada: el d’en Sales amb el de Maó (carrer Major, ses Voltes i carrer de Maó), i el de Santa Clara amb el d’Artruxt (carrer de Santa Clara, Nou, el Santíssim, Castell Rupit i Artrutx). És encara el centre comercial i administratiu, especialment el característic carrer de ses Voltes, porticat, la plaça de la catedral (l’antiga plaça Vella) i l’ampli born (es Born), amb un gran mirador damunt el port, antiga plaça d’armes centrada per l’obelisc que commemora el saqueig pels turcs del 1558, voltada de palaus, entre els quals es destaquen el de Torre Saura i l’actual casa de la ciutat (la Sala), edificada al començament del segle XX sobre l’antic palau del governador. Unes altres cases senyorials del nucli antic són el palau de Baronia de Lluriac o Cas Baró, Salort, Squella, des Duc i Saura.

Seguint el perímetre de les antigues murades hi ha sa Contramurada, conjunt d’avingudes per on s’ha estès l’àrea comercial, estesa també per la carretera de Maó. L’avinguda que comunica es Born amb el castell de Sant Nicolau, vora la boca del port, centra el barri residencial, mentre que el turisme i l’estiueig han motivat la urbanització extensiva de la riba dreta del port i de la costa nord-occidental.

A més de la catedral de Ciutadella hi ha l’església parroquial de Sant Francesc, antic convent franciscà (1294-1835), edifici gòtic restaurat als segles XVI i XVIII, el Secors, antic convent dels agustins (actualment seminari i mercat), l’església del qual conserva només una notable façana renaixentista del segle XVI, l’antiga església del Roser, xorigueresca, que fou Església anglicana durant la dominació anglesa, l’església del Sant Crist dels Paraires. L’antic convent de Santa Clara, fundat el 1287, fou destruït el 1936 i reedificat posteriorment. L’hospital municipal, fundat el 1527, des del 1894 ocupa l’antic convent de Sant Antoni, extramurs.

La ciutat té l’Escola Professional de Sabateria, dues biblioteques públiques, el Museu Municipal, el Museu Diocesà i l’Arxiu de la Universitat General de Menorca. Es destaquen les institucions culturals del Cercle Artístic, el Casino 17 de Gener i les Joventuts Musicals de Maó i Ciutadella, així com les activitats de la Capella Davídica. Té un gran ressò la celebració de les festes de Sant Joan.

Altres indrets del terme

Dins el terme hi ha nombrosos monuments talaiòtics, entre els quals destaca la naveta des Tudons, les taules de Torretrencada i de Torrellafuda i el poblat de son Catlar.

Exterior de la muralla de son Catlar (Ciutadilla)

© Antònia Sànchez - blogenmenorca

El municipi comprèn, a més dels nuclis turístics esmentats, el llogaret de Sant Joan de Missa i les antigues esglésies de Monestrells i Curniola.

Les principals urbanitzacions són la de Santagaldana (en bona part dins el terme de Ferreries), Santandria, Cala Blanca, cala en Blanes, cala en Forcat, cala Morell, els Dofins i So N’Oleo. Malgrat la insuficiència de vies de comunicació directes amb l’exterior, la ciutat és centre d’una petita àrea comercial, amb una quota de mercat per capita molt elevada; ha deixat d’exercir, d’altra banda, el tradicional paper de centre agrari (l’elaboració de productes ramaders ha estat desplaçada vers altres poblacions de l’illa). Al llarg del segle XX la població del municipi ha tingut un augment del 104%, el més elevat de l’illa; la natalitat actual mitjana és del 17,6%;, i la mortalitat, del 8,3%;, i hi ha, a més, un corrent immigratori apreciable, atret per l’expansió turística; a més, la població disseminada del terme tendeix a traslladar-se a la ciutat.

La història

La població té el seu origen a l’època romana (Iamma o Iamnona); a la fi del segle IV esdevingué, versemblantment, seu episcopal, al front de la qual es destacà el bisbe Sever. Durant la dominació àrab fou capital de l’illa (Madīna Minūrqa); es conserven restes del minaret de la mesquita. Amb la conquesta catalana (segle XIII) conservà el caràcter de centre polític, amb el nom mossàrab de Ciutadella, i també econòmic (comerç llaner, indústria tèxtil i del cuir). A partir del 1300 fou construïda l’església de Santa Maria, que fou centre de la pabordia dependent de la mitra mallorquina (catedral des del 1795); hom bastí el palau del governador, que residia a la vila, la qual esdevingué, així mateix, seu de la Universitat i Consell General de Menorca i de la qual hom reforçà la murada. El 1558 la vila sofrí el famós saqueig de Ciutadella, que la destruí i despoblà parcialment. Amb la construcció d’una nova i sòlida murada la vila es recuperà, i especialment a la fi del segle XVII foren bastits notables edificis religiosos i civils gràcies a l’enriquiment de comerciants i pagesos, alguns dels quals reberen títols nobiliaris. Amb la dominació de l’illa pels anglesos al començament del segle XVIII, aquesta aristocràcia i la clerecia s’oposaren a la nova política del governador Richard Kane, el qual traslladà definitivament, de dret i de fet, la capitalitat a Maó (1722), decisió a la qual contribuí la insuficiència militar del seu port. Aquest fet inicià una època de decadència, que perdurà fins a la fi del segle XIX. La recuperació començà amb el desenvolupament de la indústria sabatera. Hi col·laborà, així mateix, l’establiment de la seu episcopal. La murada (de la qual només resten els bastions des Port i de sa Font) fou enderrocada el 1873 i començà l’expansió urbana. El 1903 foren iniciades les obres d’ampliació del port, que no foren acabades fins el 1964 (el port natural, d’uns 1.100 m entre la colàrsega i la boca, era utilitzat ja pel cabotatge medieval).