Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Badia del Vallès té una extensió de 0,9 km 2 i limita amb els termes de Cerdanyola del Vallès S, Barberà del Vallès E i Sabadell W Declarat municipi independent el mes de febrer del 1994, neix per la segregació del polígon d’habitatges de protecció oficial de Ciutat Badia, compartit fins aquell moment pels municipis de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès A causa de la problemàtica econòmica que representava el seu manteniment, es va crear la Mancomunitat Intermunicipal Barberà-Cerdanyola per tal d’encarregar-se de l’administració El territori és…

És situada a l’altiplà de Terol, sobre una terrassa rocallosa d’uns 60 m d’altitud, a la riba del Túria, prop de la confluència amb l’Alfambra Centre administratiu i comercial, que s’ha desenvolupat gràcies a la funció de capital provincial i s’ha beneficiat de la installació d’un polígon industrial, té indústries farineres, de la fusta i de materials de construcció També hi ha fabricació de terrissa És seu episcopal Vista de la plaça del Torico de Terol © CIC-Moià Corresponent a l’antiga Turba , rival de Sagunt, i destruïda pels romans, fou reconstruïda pels àrabs Conquerida per Alfons I de…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamalla, a la plana empordanesa, té 8,77 km 2 i és a migdia de Figueres, a l’interfluvi del Manol N i del Fluvià El territori és accidentat per petits pujols arrodonits que caracteritzen el paisatge, i a llevant és en contacte amb el sector dels antics estanys de Siurana, avui dessecats Comprèn el poble de Vilamalla, cap de municipi, el veïnat i polígon industrial del Pont del Príncep, amb 632 h el 2005, que s’escampa també pels termes veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant i el Far d’Empordà, el polígon industrial Empordà Internacional, amb…

Situació i presentació El terme municipal de Premià de Mar que ha estat anomenat també Premià de Baix o Sant Cristòfol de Premià comprèn una estreta franja de 3,2 km de llargada a la costa i una amplada màxima d’1 km, amb una superfície de 2,12 km 2 És un poble relativament jove, que es va constituir com a municipi independent el 1836 i com a parròquia el 1841, quan es va segregar de Premià de Dalt, a causa del creixement demogràfic i la vitalitat econòmica derivats del comerç amb Amèrica El poble de Premià de Mar n'és l’únic nucli de població El territori és format per una plana de…

Situació i presentació Afronta amb el terme de Sant Gregori W i N, del qual és separat pel Ter, Girona N i E, Vilablareix S i amb el de Bescanó SW, separat en part per la Séquia Monar El territori s’estén per la plana de la riba dreta del Ter i és travessat, parallel al Ter, per la séquia Monar, la qual pren les aigües del Ter per la dreta, al terme de Bescanó El municipi de Salt comprèn el poble d’aquest nom, que n’és el cap, i l’antic veïnat de Salt o barri de Sant Antoni En conjunt forma un continu urbà amb el poble de Santa Eugènia de Ter, del terme de Girona, que enllaça amb la capital…

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat…

Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca Limita amb els municipis de Tivissa S i Garcia W, pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre, i el Masroig N, Marçà NE i Capçanes E del Priorat És accidentat pels contraforts de les serres de Montalt i de la Picotxa, dins el bloc de les de Llaberia i de Tivissa, amb una altitud màxima de 244 m al Calvari, i drenat per la riera de Capçanes o dels Guiamets afluent del riu de Siurana, que rep afluents com el barranc de Forcall i el de Montmaions o de les Pedrenyeres Es troba dins el terme el pantà dels Guiamets, amb una…

Situació i presentació El terme de Masdenverge, d’una extensió de 14,61 km 2 , és situat a la plana de la dreta de l’Ebre, aigua amunt d’Amposta El municipi, però, no arriba a tocar el riu La seva forma allargassada, en direcció de tramuntana a migdia, limita al N amb el terme de Tortosa Baix Ebre, a l’E amb Amposta, al S amb Freginals, i al sector de ponent amb Godall, la Galera i Santa Bàrbara Les terres són força planeres i solament són lleugerament accidentades al SE pels darrers contraforts de la serra de Montsià, on s’assoleixen alçàries superiors a 100 m al sector conegut com les…

Situació i presentació Té una forma allargassada en direcció N-S La major part del terreny és accidentat i presenta desnivells que van dels 600 als 440 m a les riberes de la vall Limita al N amb el terme de Verdú, al S amb Vallbona de les Monges, a l’E amb Ciutadilla i a l’W amb Sant Martí de Riucorb Les serres del seu sector meridional separen les conques del Maldanell i del Riu Corb El terme comprèn únicament el poble de Nalec, cap de municipi La carretera local que passa pel centre de la vall, parallela al Riu Corb, de Belianes a Llorac, té davant de Nalec un trencall que porta fins al…

Situació i presentació Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre Baix Penedès, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions 256 m s’alcen al bell mig del territori Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la…