Resultats de la cerca

Agricultura, ramaderia i pesca Indústria de fusta i de conserves Ceràmica L’edifici de La Terraza marca la fesomia del municipi Hi té pazos cases pairals tradicionals interessants com ara Armuño, Castro de Samoedo o Castro de Enriba Destaca el pazo de Meirás, que pertangué a l’escriptora Emilia Pardo Bazán  i fou residència estiuenca de Franco A la mort del dictador, la propietat passà als seus hereus, i el 2008 fou declarada bé d’interès cultural El 2020 una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia establí que havia de retornar a domini públic perquè el suposat…

Fronterer amb Portugal, és situat a l’aiguabarreig del Miño amb el Louro Centre agrícola i comercial a causa del pont internacional sobre el Miño, té una important indústria de la fusta i de la ceràmica Seu episcopal, des del 1959 la diòcesi comparteix la capitalitat amb Vigo Hom ha suposat que l’origen de la ciutat fou la colònia grega de Tyde Seu episcopal ja en època romana, Vítiza hi establí la cort Despoblada amb la invasió sarraïna, fou repoblada per OrdoniI d’Astúries mitjan segle IX i atacada repetidament pels normands al segle X A partir del segle XII fou escenari de…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…

Situació i presentació El municipi del Far té una extensió de 8,98 km 2 El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana alluvial Aquesta situació és ben…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Breda i Sant Feliu de Buixalleu E, Arbúcies N, Fogars de Montclús NW, Gualba W i Sant Celoni S, els tres últims pertanyents a la comarca del Vallès Oriental S'estén pels vessants orientals del Montseny en part és dins la demarcació del Parc Natural del Montseny, amb un sector septentrional muntanyós emmarcat pels cimals del turó de Morou 1 307 m, el turó de Maçaners, el Montfort, l’enlairat pla de Fogueres i els vessants de Montsoriu on es forma, de diferents torrents, la riera de Breda, i un sector planer meridional, on s’inicia ja la…

Situació i presentació El terme municipal de Cabanes, de 15,06 km 2 , s’estén al N de Figueres, per la plana alluvial empordanesa entre els cursos de la Muga i del Llobregat d’Empordà en el seu curs baix, l’aigua dels quals és aprofitada a través de les séquies de la Font i del Molí Comprèn el poble de Cabanes, cap de municipi, els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt, a més de nombroses masies, algunes de les quals formen agrupaments disseminats com ara el Pla i el Forn d’en Gestí integra també l’antic monestir de Cadins Limita al N amb el municipi de Masarac del qual el separa el…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb els termes vallesans de Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès, al S amb els d’Argentona i Mataró, al SE i E amb Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt Situat al sector de la Serralada Litoral que comprèn les serres del Corredor i del Far, el municipi té una orografia molt complicada Les altituds màximes són al sector septentrional, al límit amb el Vallès 632 m d’altitud al cim del Corredor, 525 m al Puig Aguilar, i al sector oriental 595 m al Montalt, limítrof amb els termes de Sant…

Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Beuda N i W, Sant Ferriol S, Serinyà S i Crespià E, aquests dos de la comarca del Pla de l’Estany, i Cabanelles E, que pertany a l’Alt Empordà En la divisió territorial de Catalunya del 1936 Dosquers fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però l’any següent, el 1937, en fou segregat per a incorporar-lo a la Garrotxa i el 1969 fou agregat al municipi de Maià De fet, com Maià, es troba a la zona de transició entre la Garrotxa, l’Empordà i el Pla de l’Estany El terme municipal forma part del partit judicial de Figueres i…

Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de…

Situació i presentació S’estén al sector SE de la comarca en un paisatge plenament garriguenc Limita amb els municipis d’Aspa E, Lleida E i N, Albatàrrec NW, Montoliu de Lleida i Sunyer W i Alcanó SW, i encara, per un punt al SW, amb el de Sarroca de Lleida Per l’extrem SE confronta amb el Cogul, pertanyent a les Garrigues La plataforma que configura aquest terme és accidentada per diversos tossals, com el Tossal Gros 331 m, al S del poble d’Alfés, o els que s’aixequen a banda i banda del riu de Set, entre els quals hi ha el tossal del Senyor, en el límit NW amb Sunyer El riu esmentat…