Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Tíjola
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat al vessant N de la serra dels Filabres, a la vall del riu Almanzora.
Agricultura i indústries alimentàries Terrissa
Portillo
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat a la vall del Duero.
Agricultura Hi destaca la terrissa Castell del s XV
Puente Genil
Municipi
Municipi de Còrdova, a Andalusia, al límit amb la província de Granada i drenat pel Genil.
Té indústries alimentàries fassines, molins d’oli, químiques i de terrissa
Navarrete
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat al SW de Logronyo.
L’agricultura i la ramaderia són les activitats predominants Hi ha algunes indústries de terrissa i ceràmica
Minglanilla
Municipi
Municipi de la província de Conca, Castella-la Manxa, situat al límit amb el País Valencià, drenat pel Cabriel, que hi forma l’embassament de Contreras.
Hi ha agricultura i apicultura i diverses petites indústries destillació d’alcohol, manufactures de la fusta, materials de la construcció i terrissa
Otura
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat al S de la capital provincial i delimitat al NE pel riu Dílar, afluent del Genil.
N'és característic el cultiu de plantes industrials Altres activitats del terme són la ramadera i, en el camp de l’artesania, la terrissa
Quart
Vista de Quart (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…
la Galera

Casa de la vila de la Galera (Montsià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de la Galera, d’una extensió de 27,47 km 2 , és situat al pla de la Galera, ampla depressió que s’estén entre la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit i la petita alineació de la serra de Godall Limita a tramuntana amb el terme de Santa Bàrbara pel barranc de les Coves, a ponent, pel camí de Mitan Plana, amb les terres de Mas de Barberans, al sud, amb el municipi d’Ulldecona pel camí del Ròssec, i amb el terme de Godall, seguint un bon tros el curs de la rambla de la Galera, i a llevant termeneja amb Masdenverge Antigament, havien format part…
Marratxí
Marratxí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre el Raiguer i es Pla, al límit amb el de Palma.
El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de secà amb 2 091 ha ametllers…
Terol
Vista de Terol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Aragó, capital de la província homònima.
És situada a l’altiplà de Terol, sobre una terrassa rocallosa d’uns 60 m d’altitud, a la riba del Túria, prop de la confluència amb l’Alfambra Centre administratiu i comercial, que s’ha desenvolupat gràcies a la funció de capital provincial i s’ha beneficiat de la installació d’un polígon industrial, té indústries farineres, de la fusta i de materials de construcció També hi ha fabricació de terrissa És seu episcopal Vista de la plaça del Torico de Terol © CIC-Moià Corresponent a l’antiga Turba , rival de Sagunt, i destruïda pels romans, fou reconstruïda pels àrabs Conquerida per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina