Resultats de la cerca
Es mostren 556 resultats
Santa Cristina d’Aro
Santa Cristina d’Aro
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que comprèn gairebé tota la capçalera de la vall d'Aro, que travessa el terme en direcció W-E.
Situació i presentació Limita al S amb Tossa de Mar Selva, a l’W amb Llagostera i Caçà de la Selva Gironès, al N amb Cruïlles, a l’E amb Calonge i Castell d’Aro i al SE amb Sant Feliu de Guíxols El Ridaura travessa el territori d’W a E i el parteix en dos sectors Al N, el terreny és accidentat pels vessants muntanyosos de les Gavarres, fins prop del puig d’Arques, on hi ha els pobles de Santa Cristina d’Aro, Bell-lloc i Romanyà de la Selva Al S, el sector és accidentat per la serra de Sant Grau o de les Cadiretes el Montclar, 417 m, on es troba el poble de Solius, i que arriba fins a la mar,…
A Illa de Arousa
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, que ocupa tota l’extensió de l’illa d’Arousa.
És l’únic municipi insular de la comunitat gallega Està unit al continent per un pont d’uns 2 km de longitud inaugurat el 1985 que el comunica amb Vilanova de Arousa , municipi del qual se segregà el 1996 Dedicat a la pesca, disposa de quatre ports pesquers, i al turisme El municipi només té una parròquia, San Xulián da Illa de Arousa, i vint entitats de població la capital és a Arousa
el Pertús
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al límit amb l’Alt Empordà, damunt la serra de l’Albera, des del vessant del pic del Priorat, a ponent del coll de Panissars, fins a la collada del pla de l’Arca, a llevant del coll del Pertús (271 m alt), el pas més baix i accessible de tota la serra i, des de l’antiguitat, el més concorregut —hi passava la via Augusta— i, modernament, l’únic obert al tràfic internacional entre la carretera de la costa i la del coll d’Ares; àdhuc l’autopista de Barcelona a Perpinyà ha aprofitat aquest pas.
El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll a la capçalera del riu de Rom, però des del tractat dels Pirineus 1659, que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi i del Pertús el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera francoespanyola dins mateix del nucli urbà Els boscs, especialment d…
Algímia d’Almonesir
Algímia d’Almonesir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà…
Bolulla
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Tàrbena, en un terreny accidentat pels contraforts de les serres de l’Oro i de la Xortà i drenat pel riu de Bolulla
, que neix en aquesta darrera serra, afluent, per la dreta, del riu d’Algar.
La major part de la superfície municipal és coberta per boscs de pins i d’alzines i extenses àrees de matolls L’agricultura és gairebé tota de secà el regadiu produeix hortalisses Els conreus més estesos són els cereals i els garrofers, seguits dels d’ametllers i d’oliveres Predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina és en decadència El poble 328 h agl 2006, bolullers 214 m alt, que comprèn tota la població del municipi, és d’origen islàmic Lloc de moriscs, era habitat per 32 famílies el 1602 Pertangué a la mitra de València El 1574 formava la baronia…
Castellar
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat en un dels contraforts de Sierra Morena i estès entre els rius Montizón i Guadalimar, que drenen el terme.
Dins el seu terme hi ha un important santuari ibèric, davant una balma, del qual procedeixen molts exvots, figuretes de bronze conservades principalment al Museo Arqueológico Nacional de Madrid El culte hi perdurà tota l’època romana des de la primera època ibèrica segles V-IV aC
Aín

Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la serra d’Espadà (entre el tossal d’Espadà i la penya de la Bellota), a la capçalera de la vall d’Artana i en un petit sector de la vall d’Almedíxer, a la conca del Palància, on es troba el despoblat de l’Aiola.
Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzina surera, la qual és explotada econòmicament L’esbancada de les faldes de les muntanyes ha permès de plantar-hi oliveres i garrofers Les terres de conreu són força repartides i hi predomina el secà vinya, ametllers, arbres fruiters el regadiu és molt limitat unes 12 ha En general, les explotacions són conreades directament pels propietaris El bestiar oví, l’aviram i l’agricultura complementen les activitats econòmiques La població ha experimentat una forta baixa a partir del 1900 El poble , que agrupa tota la població del municipi…
Pájara
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, que abasta pa rt del relleu muntanyós del centre de l’illa de Fuerteventura i tota la península de Jandía.
L’agricultura és el principal recurs econòmic alfals, tomàquets i cereals Hi destaca la platja de Barlovento Pared, a l’W de l’istme de la península de Jandía
Xodos
Xodos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat al vessant oriental de Penyagolosa (1.814 m alt.), límit oriental del terme.
Constitueix l’alta vall del riu de Llucena dit ací barranc de Xodos , que penetra al terme de Llucena a través del congost de l’Estret, obert entre els contraforts orientals del cabeç Roig 1388 m i el tossal de Bernat 1172 m alt pel N formen la capçalera de la vall la línia de crestes que des de Penyagolosa uneix els tossals del Mariner 1467 m i de l’Albagés 1481 m i el pla de la Nevera en aquest indret el terme inclou un petit sector de la capçalera de la rambla d’Atzeneta, dit l’Estepar Hi ha 610 ha de boscs de pins i 2915 de brolla i matollar Al secà hi ha 874 ha, dedicades…
Er

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la baga, que comprèn la vall d’Er fins prop del coll de Lluç.
La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix, afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er 2 350 m alt i al SW per la tossa del Pas dels Lladres 2 662 m i la serra de l’Artiga La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges 222 ha Hom conrea 56 ha de cereals sègol i blat i 4 ha d’hortalisses El bestiar boví 190 caps és una de les principals fonts de riquesa La cooperativa lletera d’Er…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina