Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els municipis de Lliçà de Munt SE, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells del Fai E i Sant Feliu de Codines NE del Vallès Oriental, i Palau-solità i Plegamans S, Sentmenat W, Sant Llorenç Savall i Gallifà N, pertanyents a la comarca del Vallès Occidental Situat en el sector central de la regió natural del Vallès, la meitat septentrional del terme s’estén sobre la serralada que emmarca la comarca, mentre que la meitat meridional ho fa sobre la plana La serra del Farell en constitueix el relleu més destacat, del qual cal remarcar-ne la cota cimera, el pic…

Situació i presentació Està situat al sector meridional del pla de Lleida i limita amb els municipis de Lleida al N, Albatàrrec a l’E, Alfés al SE, Sunyer al SW i Sudanell a l’W S'estén al marge esquerre del Segre i s’allargassa vers el S fins a la riba dreta del riu de Set, que forma en part el límit sud-occidental Travessen el sector planer proper al Segre el canal d’Urgell que desguassa en aquest riu dins el terme, l’antiquíssima séquia de Torres i el canal de Seròs És ací, a la zona alluvial fèrtil propera al riu, on es localitza el regadiu La part meridional del terme, accidentada pels…

Situació i presentació El terme municipal del Pla de Santa Maria, dit tradicionalment el Pla de Cabra, és situat al sector septentrional de la comarca, a les terres ja planes esteses al peu de les serres Carbonària i de Comaverd, a migdia del Coll Roig les aigües van en la seva majoria al torrent de la Fonollosa, afluent del Francolí per l’esquerra Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, Figuerola del Camp W, Valls SW, Alió S, Vila-rodona SE, Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera E La via de comunicació principal és la C-37 de Valls al Pont d’Armentera i des del mateix nucli del Pla de…

Situació i presentació El terme és envoltat gairebé totalment pel terme de Guixers, llevat d’un petit tros al N, limítrof amb el de la Coma i la Pedra A més té un enclavament, entre els municipis de Navès i Guixers, que comprèn la Mola de Lord centrada pel santuari del mateix nom i el tossal de Vall-llonga El terme comprèn la vila de Sant Llorenç de Morunys, cap de municipi, i el santuari de Lord El cap municipal ha estat, històricament, la capital de la Vall de Lord, topònim amb el qual es designava antigament almenys des de l’any 839, data de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell…

Situació i presentació El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km 2 , després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km 2 El municipi afronta al N amb els termes de Vilaller i la Vall de Boí, a l’E amb els municipis del Pallars Jussà de la Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, al SE ho fa amb Senterada i al S amb l’extens terme de Tremp, tots dos també del Pallars Jussà A ponent, els límits resten formats pels pobles administrativament aragonesos de Sopeira SW, Bonansa W i Montanui W,…

Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…

Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…

Situació i presentació El terme de Sant Esteve de la Sarga, d’una extensió de 92,87 km 2 , és situat als vessants septentrionals del Montsec d’Ares, a l’extrem SW de la Conca de Tremp El municipi és limítrof per ponent, pel curs de la Noguera Ribagorçana, amb la comarca de la Ribagorça, i al S per la carena del Montsec d’Ares 1678 m amb el municipi d’Àger Noguera A llevant, per l’Obaga de Peguera, confronta amb el municipi de Guàrdia de Noguera i a tramuntana amb…

Situació i presentació El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km 2 , limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l’E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l’W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs S’estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l’W de l’altiplà de Calaf Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on…

La ciutat s’ha format al voltant d’un petit poble pescador, el nucli antic, anomenat O Ferrol Vello , gràcies a la creació, al segle XVIII, durant el regnat de Ferran VI, d’una base naval militar La construcció de la dàrsena i de l’arsenal donà lloc a la nova ciutat, de traçat ortogonal, entorn de la qual ha anat creixent l’actual El ritme de creixement, tret d’alguns períodes d’estancament, ha estat continuat des del principi del segle XIX, que no superava els 5000 h És cap de partit judicial i del departament marítim, amb un port militar de primer ordre Centre de construcció naval, té també…