Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
paletina
Art
Pinzell ample i prim que serveix per a escampar pintura o envernissar.
motllura de sòcol
Art
Construcció i obres públiques
Llistó ample, generalment motllurat, que hom col·loca en una paret per tal d’evitar les refregades dels respatllers de les cadires.
arxius diocesans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals de les vuit diòcesis catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona [vg. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona], Tortosa i Vic), les tres valencianes (València [vg. Arxiu Diocesà de València], Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant) i les insulars (Mallorca [vg. Arxiu Diocesà de Malloca], Menorca [vg. Arxiu Diocesà de Menorca] i Eivissa), que tenen un arxiu com a dependència de la seva cúria o organisme de govern.
Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, crític i historiador.
Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…
, ,
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…