Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
tragicomèdia
Teatre
Obra dramàtica que participa alhora dels caràcters de la tragèdia i de la comèdia.
Tot i que fou rebutjada pel teatre grec, aquesta barreja es troba ocasionalment en la mateixa tragèdia hellènica en canvi, Roma acceptà aquesta fórmula Durant el Renaixement, a Itàlia originà una apassionant polèmica Més tard, tant Shakespeare com Lope de Vega en feren un dels punts clau de llur renovació teatral, assumida també pel teatre romàntic
Albert Bernis i Galtés

Albert Bernis
© Fototeca.cat
Economia
Teatre
Empresari teatral.
A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910
Claus Peymann
Teatre
Director escènic alemany.
El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de Shakespeare…
nu
Maja (1803-1805), obra de Francisco Goya (1746-1828) (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Art
Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del nu és més…
cubisme
cubisme Paisatge d’Horta d’Ebre (1909), de Pablo Picasso
© Fototeca.cat
Art
Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l’espai, en la renovació de les tècniques i en l’ús d’un llenguatge formal geometritzant.
Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…
art
Art
El conjunt de les arts plàstiques.
En els inicis de la humanitat, l' homo sapiens , gairebé confós encara amb l’animal, practicava l’art més primari el simple colleccionisme la tasca d’aquell artista es limitava a la selecció d’objectes, aparentment inútils, que satisfessin un incipient sentit magicoeròtic, origen remot del sentiment artístic Ja els caçadors del Paleolític pintaven les parets de coves poc accessibles amb representacions molt minucioses d’animals amb finalitats màgiques El ramader i el pagès del Neolític exposaven les escenes de la seva vida social, ja organitzada, en un afany de perpetuar-la l’art esdevingué…