Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
León Ferrari
Art
Artista argentí.
Fill d’un pintor i restaurador d’esglésies italià establert a l’Argentina, estudià enginyeria i en la seva joventut viatjà sovint a Itàlia, on treballà en tasques relacionades amb la seva professió i dedicà una atenció creixent a l’art, formant-se sobretot com a ceramista El 1960 feu a Buenos Aires una primera exposició d’art abstracte i a partir d’aleshores es dedicà sobretot a l’art polític El 1965 presentà una controvertida escultura d’un Crist crucificat en un caça nord-americà Refugiat el 1976 al Brasil fugint de la dictadura argentina que segrestà i probablement assassinà…
Giorgio Vasari
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC69682_COREL1201016.jpg)
Sopar de Sant Gregori el gran (1572), de Giorgio Vasari (Pinacoteca Nacional , Bolonya)
© Corel
Art
Arquitectura
Pintura
Historiador de l’art, pintor i arquitecte italià.
Sentí una gran veneració per Miquel Àngel, el qual exaltà i collocà al vèrtex del classicisme a la seva obra Le vite dei più eccellenti pittori, scultori e architettori 1550, on també anomenà decadent l’art de la segona meitat del segle, període durant el qual hom imità la maniera de Miquel Àngel manierisme Considerà el dibuix una qualitat essencial de l’art i instituí l’Accademia del Disegno 1562 per tal d’afermar la “toscanitat” de Miquel Àngel i de formular la teoria segons la qual el dibuix toscà és fonament absolut de qualsevol art possible GCArgan Com a pintor fou un eclèctic decorà…
comte de la Viñaza
Art
Nom amb què és conegut Cipriano Muñoz y Manzano, doctor en filosofia i lletres i historiador de l’art.
Ambaixador a Bèlgica, Portugal, Rússia, Itàlia i el Vaticà Fou gran d’Espanya des del 1910 Publicà la documentada monografia Goya, su tiempo, su vida, sus obras 1887, on ja s’inicià la tasca de catalogació de l’obra del pintor Publicà també unes Adiciones al Diccionario de don J A Ceán Bermúdez 1889
Émile Bertaux
Història
Art
Historiador francès de l’art.
Fou director de la Gazette des beaux-arts Estudià l’art medieval del sud d’Itàlia Reivindicà la importància de l’art hispànic medieval en el recull Les primitifs espagnols 1906-09 És autor, també 1908 i 1911, dels volums sobre la pintura hispànica de la baixa edat mitjana a l' Histoire de l’art d’André Michel
Harold Edwin Wethey
Art
Historiador de l’art.
Es llicencià a Harvard amb una tesi sobre Gil de Siloé L’any 1939 dedicà un estudi a Guillem Sagrera Interessat per l’art hispànic i de l’Amèrica Llatina, publicà Colonial Architecture and Sculpture in Perú 1949 Els seus estudis sobre Alonso Cano 1955 i El Greco i la seva escola 1962 constitueixen el nucli central de la seva producció Els darrers anys de la seva vida estudià l’obra de Ticià 1969-75 Fou professor a la Universitat de Michigan, on interessà molts dels seus deixebles per l’art hispànic i el barroc italià
John White
Art
Historiador de l’art anglès.
Molt vinculat als corrents iconològics i d’història de la cultura del Warburg Institute i del Courtauld Institute of Art, de Londres, ensenyà a diverses universitats angleses i nord-americanes abans de ser nomenat professor del Departament d’Art de la Universitat de Londres 1965-90 Investigà especialment entorn dels grans problemes formals i històrics del gòtic i del Renaixement italià Art and Architecture in Italy, 1250-1400, 1966 Duccio , 1977 La seva aportació fonamental és The Birth and Rebirth of Pictorical Space 1957, obra en què, arran de les investigacions d’Erwin Panofsky, addueix…
escola de Fontainebleau
Diana caçadora , pintura de l’Escola de Fontainebleau (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística, especialment escultòrica i pictòrica, que es donà a Fontainebleau amb l’arribada d’artistes italians cridats per Francesc I.
La primera escola de Fontainebleau és obra de GBRosso i de FPrimaticcio, dels seus seguidors Ndell’Abate, Pellegrini i Majorici i dels artistes francesos JGoujon, JCousin i ACaron L’estil d’aquesta escola de Fontainebleau és elegant, fred, de cànon allargat, continuador del manierisme italià, però amb influències flamenques i locals La segona escola de Fontainebleau, formada després del 1588, en el regnat d’Enric IV, manca d’una veritable personalitat i és la decadència de l’estil de la primera Els seus artistes principals són TDubreuil d’Anvers, JBunuel de Blois, ADubois d’Anvers i MFréminet…
Rudolph Wittkower
Art
Historiador alemany de l’art.
Es formà en ambients warburgians, i arran del nazisme s’exilià a Londres, on collaborà amb FSaxl a organitzar-hi el Warburg Institute Ensenyà a Londres i a Nova York, on presidí el Department of Fines Arts and Archaeology de la Columbia University Es dedicà a l’art italià del Renaixement i del barroc, rebutjà una lectura formalista de l’arquitectura i hi aplicà l’estudi dels significats iconològics i simbòlics en el treball Architectural Principles in the Age of Humanism 1949 Del seu coneixement profund del barroc són mostra Gianlorenzo Bernini, the Sculptor of Roman Baroque 1955 i l’obra de…
Vallmitjana
Art
Família d’artistes.
Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca , enginyer químic,…
Francesc Gòdia i Sales
![](/sites/default/files/media/EEC/Godia_Francesc.jpg)
Francesc Gòdia i Sales
© FUNDACIÓ FRANCESC GÒDIA
Automobilisme
Art
Economia
Museologia
Pilot automobilista, empresari, financer i col·leccionista d’art.
El 1936 fou voluntari a l’exèrcit franquista Durant la Guerra Civil Espanyola rebé dues ferides de bala i fou condecorat per mèrits en combat Conegut com Paco Godia , competí en diverses especialitats Debutà en competicions l’any 1946 al Circuit de Montjuïc En plena postguerra optà per anar a córrer a l’estranger, primer a Itàlia i després arreu d’Europa, competint en tot tipus de modalitats També participà en curses a l’Argentina, on fou company d’equip del pluricampió mundial Juan Manuel Fangio L’any 1949 aconseguí la quarta posició a les 24 Hores de Le Mans, al…
,