Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Julius von Schlosser
Art
Historiador de l’art, membre de l’escola de Viena.
Admirador i amic de Benedetto Croce i del lingüista Karl Vossler, n'integrà el pensament i n'elaborà una metodologia que distingia en el llenguatge artístic d’una banda una història figurativa comuna a tota una època, i de l’altra una història específica de les individualitats artístiques, com a Die Kunst des Mittelalters ‘L’art de l’edat mitjana’, 1923 La seva obra fonamental és Die Kunstliteratur ‘Literatura sobre l’art’, 1924, manual de les fonts i de les teories de la història de l’art europeu fins al s XVIII
August L. Mayer
Art
Historiador alemany de l’art.
Estudià l’art dels Països Catalans Von Valencianer Kunst, 'Sobre l’art valencià’, 1909 i, especialment, l’art hispànic El Greco 1911, Die Sevillaner Malerschule ‘L’escola sevillana de pintura’, 1911, Geschichte der Spanischen Malerei ‘Història de la pintura espanyola’, 1913, Alt-Spanien 1921, Gotik in Spanien 1928
Erwin Panofsky
Art
Historiador de l’art nord-americà d’origen alemany.
Ensenyà a Hamburg 1921-33 i, amb el nazisme, emigrà als EUA, on professà a Princeton La formació filosòfica kantiana, la lectura d’obres d’A Riegl i la collaboració amb E Cassirer el menaren a una elaboració teòrica de la interpretació dels fets artístics Treballà a l’Institut Warburg i, en contra del formalisme i la tradicional historiografia de l’art, però amb els instruments de la iconografia, propugnà la iconologia Cal destacar els seus estudis sobre Dürer 1915, 1922, 1923 i 1943, Idea 1924, Die Perspektive als “symbolische Form" 1927, Studies in Iconology 1939
Alois Riegl
Art
Historiador de l’art.
A partir d’una anàlisi directa historicofilològica del material artístic, considerà la història de l’art com una successió de fases individualitzables per elements caracteritzadors, que són resultat d’una determinada i conscient voluntat o intencionalitat artística Kunstwollen , la qual és específica per a cada època i correspon a les actituds generals del pensament i de la cultura El mètode que derivà d’aquest enfocament superava la tradicional distinció entre arts majors i menors, alhora que recuperava períodes artístics ignorats o negats Escriví Stilfragen ‘Qüestions d’estil’, 1893,…
Heinrich Wölfflin
Art
Historiador suís de l’art.
Deixeble de JBurckhardt a la Universitat de Basilea, on després fou professor 1893, com també a Berlín 1901-19, metodològicament partia dels pressupòsits formalistes de KFiedler, i esdevingué el representant més conegut de les teories de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, arran d’obres com Renaissance und Barock 1888, Die Klassische Kunst 1899 i Kunstgeschichtliche Grundbegriffe ‘Conceptes fonamentals de la història de l’art’, 1915 Hi considerava la història de l’art com una història sense noms, com el pur desplegament de les formes, polaritzades en dos conceptes…
Jakob Burckhardt
Art
Historiografia
Historiador de la cultura i tractadista d’art.
Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la civilització grega’,…