Resultats de la cerca
Es mostren 1520 resultats
flamíger
La catedral de Milà, d’estil gòtic flamíger, començada el segle XIV i finalitzada l’any 1813
© B. Llebaria
Art
Dit del tercer període de l’art gòtic, que hom situa al segle XV.
No aporta cap renovació estructural, sinó que és purament decoratiu El nom de flamíger traducció del francès flamboyant fou donat a aquest període per l’arqueòleg Auguste Le Prévost vers el 1830, a causa de la semblança de les seves línies decoratives ondulades amb les llengües de foc
esbatiment
Art
Ombra d’un objecte que, en pintura, és projectada sobre el pla en què reposa o sobre objectes propers.
entrellaçat
Art
Motiu ornamental obtingut per l’entrecreuament dels seus elements, siguin motllures, xifres o figures geomètriques.
escola empordanesa
Art
Conjunt d’artistes actius a l’Empordà al segle XX que participen d’unes característiques comunes.
Concretada molt especialment en el camp de la pintura de paisatge, els seus membres empren generalment una línia d’horitzó baixa, amplis celatges, i perfils nets, amb llum i espai, que semblen reflectir un país escombrat per la tramuntana Domina un esperit de caire còsmic, surrealista, universalitzat per Dalí, personalitzat per les perspectives de Joan Massanet, les grisalles de Josep Bonaterra Figueres 1884 — 1958 i Marià Llavanera i les transparències d’Eusebi de Puig, Ramon Reig i Marià Baig Figueres 1906 A aquesta generació pertanyen també Joaquim…
emblema musivari
Art
Imatge central d’un mosaic, voltada de sanefes decoratives geomètriques normalment fabricades amb pedra del país, mentre que l’emblema sovint era importat d’un taller notable.
Els emblemes, normalment de tesselles més fines que no pas les de la resta del mosaic, presenten imatges decoratives amb escenes o figures humanes i animals
efecte de llum
Art
En una pintura, impressió de l’acció de la llum, que contrasta i es combina amb les altres tintes de la pintura.
duana
Art
Història
Des de l’edat mitjana, edifici on hom dipositava les mercaderies per tal d’examinar-les i aplicar-hi la imposició corresponent; acollia fins i tot els gèneres de producció local subjectes a determinades imposicions, com, per exemple, a Catalunya, el cas dels draps subjectes al dret de la bolla.
La primitiva duana de Barcelona era a la llotja esdevinguda insuficient, a mitjan s XV fou constituïda l'Hala dels Draps, a tocar del magatzem del blat dit els Pallols d’Avall , amb el qual arribà a formar un sol edifici, ampliat al s XVI amb el Pastrim i la Sala d’Armes Convertida aquesta Duana Vella en palau dels Lloctinents el 1688, la duana de Barcelona passà a diversos indrets de la Ribera, fins a la construcció, el 1792, de la Duana Nova Seu del govern civil el 1902, els serveis duaners administratius foren traslladats a un nou edifici, a la porta de la Pau, obra d’Enric Sagnier i de…
donant
Mare de Déu amb sant Benet i sant Bernat i un cavaller de Montesa (~1475), taula de Paolo di San Leocadio amb la figura d’un donant a mà dreta
© Fototeca.cat
Art
Aquell qui costeja una obra religiosa i s’hi fa representar, sol o amb la seva família.
És una manifestació del retrat abans de la independència d’aquest gènere artístic
tapisseria
Cocollona, tapís de Carles Delclaux
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Art i tècnica de fer tapissos.
D’origen oriental i d’ús antiquíssim, la tècnica del tapís sembla originària de Babilònia, i fou conreada també a Alexandria i Bizanci Als primers segles de l’era cristiana foren molt importants els teixits coptes Els primers tapissos dels quals hom té referència, a l’antiga Xina, foren confeccionats de seda amb el sistema de teixit a la plana Probablement per la ruta de la seda el tapís arribà als països àrabs, i a través d’aquests a la península Ibèrica arribà a tot Europa a través dels croats que tornaven de Terra Santa…