Resultats de la cerca

Estudià a l’École des Beaux Arts de París 1955-56 i a la Kunstakademie de Düsseldorf 1957 Ben aviat es decantà per l’art d’acció i de participació, del qual arribà a ésser un dels més destacats exponents mundials L’objectiu dels seus happenings , décollages destruccions públiques i demostracions era expressar un concepte de l’art considerat com una filosofia o una reflexió més que no pas com la creació d’objectes destinats a la contemplació Cal destacar-ne El teatre és al carrer París 1958, probablement el primer happening realitzat a Europa, Cityrama 1 Colònia 1961, A Ulm, a la vora d’Ulm i…

Ambaixador a Bèlgica, Portugal, Rússia, Itàlia i el Vaticà Fou gran d’Espanya des del 1910 Publicà la documentada monografia Goya, su tiempo, su vida, sus obras 1887, on ja s’inicià la tasca de catalogació de l’obra del pintor Publicà també unes Adiciones al Diccionario de don J A Ceán Bermúdez 1889

Deixebla de Felip Maria Garín a la Universitat de València Especialista en miniatura valenciana medieval, ha publicat treballs en Archivo de Arte Valenciano i Archivo Español de Arte Flors Sanctorum Cod 84 del Archivo Catedral de Valencia 1957, Los comienzos de la miniatura valenciana Domingo Crespí 1958 i Un misal valenciano del British Museum 1958, recerques compilades a la seva tesi doctoral La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964, obra de referència en la disciplina Reuní una collecció de documents sobre els miniaturistes de la ciutat de València i feu monografies d’exemplars…

El 1956 fou el primer patinador artístic espanyol a competir en uns Jocs Olímpics d’hivern Cortina d’Ampezzo, Itàlia Començà a estudiar dret i filosofia i lletres a Madrid, estudis que abandonà per l’art Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i, a París, amb André Lhote, el 1962 anà als Estats Units becat i donà a conèixer obres seves La Duquesa de Alba , Fósiles , torsos y huellas , que el 1967 exposà a Londres sota el títol de Los encapsulados , unes angoixants creacions consistents a presentar fotografies ampliades de persones en actituds violentes o difícils dins de recipients de…

Formació i orientació professional Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats —amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71— de la nova etapa del grup Ars Sacra , del qual formà part del 1960 al 1974 Vitralls més destacats Destacà sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona església de les Germanetes de l’Assumpció, 1962 Llars Mundet, 1963 església…

Activitat política i cultural Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1949, durant l’època d’estudiant ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , dins del qual fou molt actiu en la clandestinitat antifranquista A conseqüència de la seva participació en la vaga de tramvies, el 1957 fou detingut, sotmès a un consell de guerra, empresonat un any a la presó Model i torturat En sortir-ne continuà l’activisme polític, i el 1960 fugí a París eludint una nova detenció Els anys següents viatjà per Europa i augmentà el seu bagatge intellectual, sobretot en el camp de l’art A l’…

Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya  MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…

Fill i alumne d’Adolfo Venturi, fou profundament influït per les metodologies de l’escola de Viena i, sobretot, per l’estètica idealista de Croce Ensenyà a la Universitat de Torí 1915-31 expulsat pel règim feixista 1931, residí a França i als EUA, fins el 1945 Publicà un llibre polèmic, antiacadèmic i anticlassicista, Il gusto dei primitivi 1926, però posteriorment concentrà l’atenció en l’art modern Cézanne, son art et son oeuvre, 1936 Les Archives de l’Impressionisme , 1939 i en problemes de crítica, on el seu History of Art Criticism 1936 ha esdevingut gairebé un clàssic Catedràtic a la…

El 1888 fundà, a Roma, la revista Archivio Storico dell’Arte , des del 1898 esdevinguda L’Arte El 1890 publicà Le gallerie nazionali italiane , una consistent catalogació d’una part del patrimoni artístic italià Amb tot, la seva gran aportació és la Storia dell’arte italiana Dai primordi dell’arte cristiana all’architettura del Cinquecento 1901-40, en 25 volums, que culminà un esforç de distanciació metodològica del positivisme de Giovanni Morelli i Giambattista Cavalcaselle Hi aplicà un mètode personal, síntesi de rigor filològic i d’intuïció lírica, de lectura dels valors formals de l’obra…

Sentí una gran veneració per Miquel Àngel, el qual exaltà i collocà al vèrtex del classicisme a la seva obra Le vite dei più eccellenti pittori, scultori e architettori 1550, on també anomenà decadent l’art de la segona meitat del segle, període durant el qual hom imità la maniera de Miquel Àngel manierisme Considerà el dibuix una qualitat essencial de l’art i instituí l’Accademia del Disegno 1562 per tal d’afermar la “toscanitat” de Miquel Àngel i de formular la teoria segons la qual el dibuix toscà és fonament absolut de qualsevol art possible GCArgan Com a pintor fou un…