Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
bambú

Bosc de bambú a Kyoto, al Japó
© Fototeca.cat-Corel
Art
Botànica
Nom que reben diversos gèneres de plantes de la subfamília de les bambusòidies (gramínies) semblants a la canya.
Són de tija molt lignificada, força plena, lluent, resistent i flexible la canya de bambú o americana , que pot atènyer més de 30 cm de diàmetre i 30 m d’alçada les seves fulles són llargament lanceolades, gairebé ensiformes Els bambús són originaris de gairebé tots els països tropicals, especialment de la regió monsònica de l’Àsia oriental Creixen amb una gran rapidesa les tiges tendres s’allarguen de 30 a 60 cm cada dia Totes les parts de la planta són aprofitades pels indígenes Per llur resistència, són emprades com a fusta de construcció i en l’edificació de bastides A l’Àsia…
art coreà
Art
Art desenvolupat pel poble coreà, amb una intensa influència xinesa, que, interpretada amb veritable personalitat, Corea transmeté al Japó.
Els períodes que cronològicament estructuren la història de l’art coreà són els de Lolang segle I aC — segle IV dC, els Tres Regnes segle I aC — segle VII dC, Silla segles VII-IX, Koryo segles X-XIV I Choson segle XIV — any 1900 Amb un passat prehistòric on sobresurten la sèrie de peces de bronze per estil i tècnica, connectables amb l’art escita i els diversos dòlmens com el d’Unyul, Corea inicià la seva producció artística d’influència xinesa amb el període dels Tres Regnes al nord, en el de Koguryo, es destaquen els milers de tombes de Pyongyang, de cambres decorades amb murals de temàtica…
art japonès
art japonès El Temple d’or, a Kyoto
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al Japó.
Té un caràcter religiós i civil alhora, és d’una gran elegància i un notable refinament i concedeix molta importància al buit L’arquitectura és en llinda, i empra gairebé únicament la fusta L’escultura empra fusta, metalls, vori i laca, però no té cap gran importància, car hi ha poca escultura religiosa i l’ornamentació no és mai exuberant La pintura utilitza les tècniques de l’aquarella i l’aiguada sobre suports de paper o seda, en forma de rotlles desplegables horitzontalment kakemono o verticalment makemono L’art japonès es divideix en diversos períodes El primer període del s VI aC al…
Motoo Abiko

Motoo Abiko
© eCartelera
Art
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de manga.
Després de graduar-se a l’institut i de treballar al diari de Toyama fins el 1954, es traslladà a Tòquio per convertir-se en dibuixant de manga professional Treballà amb el seu company d’escola Hiroshi Fujimoto, amb el qual formà el duo artístic Fujiko Fujio Amb aquest nom signaren diverses obres, entre les quals destaquen Hattori, el ninja 1964-68, adaptada a sèrie d’animació el 1981, i Doraemon 1969-96, adaptada el 1973 Les dues sèries s’emeteren a Televisió de Catalunya a partir de 1994 El duo es dissolgué el 1987, però Abiko continuà treballant amb el nom de Fujiko A Fujio La seva obra…
ōrigami
Art
Al Japó, art de la papiroflèxia
.
Es divideix en dues categories figures utilitzades en festes rituals com els noshi o altres objectes decoratius que s’uneixen als donatius lliurats als temples i figures amb un valor purament decoratiu ocells, insectes, flors, etc El principal teòric sobre el paper plegat és Akira Yoshizawa
orientalística
Art
Geografia
Història
Literatura
Branca d’estudis sobre temes de llengua, història, art, etc, dels pobles orientals.
L’orientalística comprèn els pobles de la costa septentrional de l’Àfrica, Egipte, Etiòpia, Turquia i tots els pobles asiàtics, des de les costes orientals de la Mediterrània fins al Japó Es divideix en branques que comprenen grups més homogenis de matèries semitística, turcologia, sinologia, etc Hi ha també divisions de caràcter més religiosocultural que no pas lingüístic judaisme, islamologia, etc
Giuseppe Penone
Art
Artista italià.
Finalista del Premi Turner 1989, exposà al Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou de París en diverses ocasions 1992, 1997 i 2004, i el 2004 presentà a CaixaForum una mostra retrospectiva Participà en installacions collectives com “Italian Metamorphosis” 1994 al Solomon RGuggenheim de Nova York i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 2000, a més d’exposar a Alemanya, els EUA i el Japó El seu treball explora la relació entre l’home i la natura
papiroflèxia
Figures de papiroflexia
© Laura Martínez Ajona
Art
Educació
Tècnica de construcció d’objectes decoratius en paper plegat sense tallar, enganxar ni afegir cap element.
Els seus orígens no són coneguts, però hom suposa que es desenvolupà a partir de l’art de plegar roba Al Japó, on és anomenat ōrigami , hom el divideix en dues categories figures utilitzades en festes rituals com els noshi o altres objectes decoratius que s’uneixen als donatius lliurats als temples i figures amb un valor purament decoratiu ocells, insectes, flors, etc Actualment el principal teòric sobre el paper plegat és Akira Yoshizawa A Europa, Friedrich Fröbel introduí les tècniques del plegatge de paper de color com una activitat a càrrec dels nens als jardins d’infància
Takashi Murakami
Art
Artista multidisciplinari japonès.
Pertany a la generació d’artistes sorgits del període de creixement econòmic del Japó del final dels anys vuitanta La seva obra transmet una visió crítica de la societat nipona actual i del seu lligam amb el món occidental, especialment els EUA Format a la universitat nacional de belles arts i música de Tòquio, s’especialitzà en art tradicional Utilitzant tant les belles arts com els mitjans digitals i comercials, esborra les fronteres entre alta cultura i cultura popular, en un intent de contribuir al rejoveniment de l’escena artística japonesa El MoMA de Nova York ha incorporat…
Ibon Aranberri Landa
Art
Artista basc.
Llicenciat en belles arts en l’especialitat d’escultura per la Universitat del País Basc, després del seu pas pel rock radical assistí als tallers d’Ángel Bados i Txomin Badiola a Arteleku a mitjan anys noranta i continuà els seus estudis a Anglaterra, Nova York i el Japó El 2004 es publicà una monografia del seu treball titulada No trees damaged Participà en l’exposició de Manifesta 4, que tingué lloc a Frankfurt 2002, a la Documenta de Kassel 2007, a la Biennal de Sydney 2008 i exposà individualment a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona 2011 El seu treball dialoga amb…