Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
perspectiva cavallera

Representació d’un cub amb diferents reduccions i angles
© fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Projecció cilíndrica obliqua d’un cos sobre el pla de projecció (pla del quadre).
En aquest cas el pla del quadre és el mateix pla coordenat OXZ, i per això les rectes paralleles als eixos OZ i OX es projecten en llur veritable magnitud L’eix Y és projectat en el quadre amb una direcció dependent de la que tinguin les projectants, i sofreix, per tant, la reducció Per a les representacions en aquest sistema, caldrà conèixer la reducció de l’eix Y i el valor de l’angle XOY o YOZ, que oscillarà entre 0º i 360º aquesta relació serà constant per a totes les línies paralleles a l’eix Y L’angle que forma l’eix Y amb l’eix X podria ésser elegit indistintament, però evitant els…
perspectiva axonomètrica

Elements de la perspectiva axonomètrica (isomètrica) i representació d’un cub
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació que consisteix a referir els objectes que han d’ésser representats —mitjançant projeccions ortogonals— als plans d’un tríedre trirectangle ( plans coordenats
) i projectar-los, després, sobre un quart pla ( pla del quadre
) oblic als anteriors ( axonometria
).
El seu traçat es redueix a dibuixar les direccions dels cossos parallelament a la projecció dels eixos coordenats, relacionant amb ells les mesures d’alçada, amplada i profunditat Definit el pla del quadre, les projeccions de les arestes del tríedre sobre el pla no són donades en llurs veritables magnituds, sinó que tindran una magnitud menor Això equival a dir que totes les línies de l’espai paralleles a un pla del tríedre es veuran reduïdes en la mateixa proporció La relació entre la magnitud sobre el pla del quadre d’una de les arestes i…
Lluís Güell i Compte

Lluís Güell el 1979
© Fundació Òrbita Güell
Art
Artista multidisciplinari.
És considerat un dels primers artistes pop de l’Estat espanyol, com destacà en el seu moment el crític Alexandre Cirici i Pellicer Estudià al seminari de Girona, on aviat començà a destacar per les seves habilitats, i allà ornà les misses, creà obres d’art sacre i s’impregnà d’una litúrgia i d’un misticisme que sempre l’acompanyaren, tant en la seva producció artística com en la seva vida, dos conceptes —art i vida— indissolubles en ell En la seva primera exposició, sota el títol de “Banyoles 63”, incorporà com a escultures elements provinents del món industrial Ben aviat començà a destacar…
Josep Ponsatí i Terrades
Art
Artista plàstic.
Format a Barcelona amb estades a París i a Nova York, ha fet escultures per a colleccions públiques i privades de Banyoles Concorregué a la Mostra d’Art Nou MAN de Barcelona i a les mostres de la Fontana d’Or de Girona Amb Robert Llimós feu un acte conceptual a Barcelona 1970 Derivà d’unes primeres escultures cinètiques, minimalistes i constructivistes, cap als inflables, objectes escultòrics efímers estretament vinculats al paisatge, situant-se en l’art conceptual Des del 1971 n’enlairà a Granollers, Eivissa, Cadaqués, cap de Creus, Benidorm i Barcelona, unes experiències que el 1973…
perspectiva cònica

Representació d’una taula en perspectiva cònica obliqua (dos punts de fuga)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
Per al traçat d’aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l’ull procedent de qualsevol punt d’un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual Els principals elements per al seu traçat són la posició de l’ull o punt de vista , de la qual depèn l’efecte de la perspectiva l' horitzó o la línia horitzontal traçada en el pla del quadre, a l’alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la mateixa posició que la perspectiva de l’horitzó natural el pla geometral , que és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l’observador i els objectes…
Joaquim Borralleras i Grau
Art
Literatura catalana
Promotor d’activitats literàries i artístiques.
Fou el puntal de la tertúlia coneguda com la penya d’en Borralleras , que a partir del 1914 o el 1915 es reuní a l’Ateneu Barcelonès En formaren part Josep M de Sagarra, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Francesc Pujols o Alexandre Plana, entre d’altres En aquesta tertúlia es gestà, el 1927, el premi Crexells de novella Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i collaborà en l’adquisició de la collecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39 També fou animador de l’Associació Wagneriana Sagarra, Pla…
,
minimal art
Art
Tendència artística originada durant els anys seixanta als EUA, que es basa en una màxima reducció morfològica, però tendent a una màxima complexitat d’ordres perceptius i del comportament de l’espectador.
Hom en diu també estructures primàries, art mínim i ABC art Té molt de formalista per la “neutralitat” de les estructures matemàtiques, geomètriques i serials que treballa Això, juntament amb els materials industrials utilitzats, dóna com a resultat un producte pretesament anònim El color acostuma a ésser pla i monocrom Alguns representants són C André, D Flavin D Judd, Sol Le Witt, E Kelly, R Morris i R Smithson, i als Països Catalans, X Franquesa, F Mejías, S Saura i F Torres s’hi han acostat
pictorialisme
Art
Tendència fotogràfica sorgida a la darreria del segle XIX i desenvolupada durant les primeres dècades del segle XX.
Constitueix, de fet, el primer intent reeixit d’elevar la tècnica fotogràfica a la categoria artística Es caracteritza, doncs, per l’ús de la fotografia com a recurs expressiu i per un llenguatge amb continguts i punts de vista anàlegs als de l’art realista El pictorialisme també implicà una certa preocupació per la qualitat dels materials i la depuració dels processos tècnics Entre els seus representants hi ha PH Emerson, H Kühn, FH Evans, A Stieglitz i E Steichen A l’Estat espanyol, i especialment a Catalunya, destaquen J Ortiz-Echagüe, J Pla-Janini, A Campañà, J Massana, etc
Francesc Miralles i Bofarull
Art
Historiador de l’art.
Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha publicat Crònica…
Manuel González i Martí
Art
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Dibuixant, escriptor i historiador de l’art.
Cursà dret a València i belles arts a l’escola de Sant Carles Les seves caricatures —amb el pseudònim de Folchi — li valgueren medalla d’or a l’exposició regional del 1909 Dirigí les revistes Arte Moderno 1900, Valencia Artística 1903 i Impresiones 1909, i fou crític d’art a El Mercantil Valenciano i Las Provincias , de València, i La Esfera i Museum , de Barcelona El 1908 donà a conèixer la ceràmica de Paterna, descoberta per ell i altres En 1911-14 viatjà, pensionat, per Itàlia, on investigà l’expansió de la ceràmica de Manises Practicà la pintura i la docència Publicà Goya en Valencia, Los…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina