Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ornamentació
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat…
decoració
Art
Activitat artística que té com a finalitat d’adornar o complementar objectes i edificis.
El procés decoratiu mostra dues tendències antitètiques, l’una geomètrica, basada en la dissociació abstracta del motiu, i l’altra naturalística, és a dir, propensa a incloure el motiu, o part d’ell, en el context d’una realitat descriptiva o narrativa Actualment, el mot decoració és usat sobretot per a designar l’acoblament de diferents elements per tal de crear en un espai interior un ambient determinat La decoració d’interiors, mitjançant una convergència de factors, és el reflex directe de la cultura i el gust de cada època Les cases d’Hattusa, capital de l’imperi Hittita, són l’exemple…
incrustació
Art
Oficis manuals
Acció d’adornar alguna cosa amb pedres, metalls, etc, encastats en entallaments practicats a la superfície.
Hom incrusta marbre en pedres més bastes, i metalls preciosos, vori, nacre o fusta sobre fusta La incrustació ha estat utilitzada en les arts aplicades de totes les èpoques des de l’antiguitat
revestir
Art
Tecnologia
Cobrir (alguna cosa) amb una capa, una làmina, un embolcall, etc, per tal de protegir-la, adornar-la, etc.
vinyeta
Art
Disseny i arts gràfiques
Dibuix ornamental que hom posa per tal d’adornar el començament o el final de llibres i capítols i, a vegades, els marges d’una plana.
De bon començament, solia ésser un gravat al boix que representava pàmpols i raïms —d’on prové el nom—, i entrava com a caràcter mòbil en la composició de la pàgina de l’impressor
pastillatge
Art
Tècnica decorativa consistent a adornar una superfície llisa, generalment de fusta, amb motius en relleu que es modelen amb una pasta feta de guix i cola i que, un cop endurits, es poden daurar o policromar.
Aquesta tècnica tingué especial vigència durant l’edat mitjana i el Renaixement
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…