Resultats de la cerca

Ja sia en la representació de caceres —així, en els relleus assiris, entre els quals es destaquen el Lleó vomitant sang i la Lleona ferida British Museum, Londres, representacions d’un naturalisme punyent—, ja sia en les tombes reials occidentals, on el lleó apareix als peus de les figures jacents dels reis com a símbol de poder

Hom incrusta marbre en pedres més bastes, i metalls preciosos, vori, nacre o fusta sobre fusta La incrustació ha estat utilitzada en les arts aplicades de totes les èpoques des de l’antiguitat

Tot i que ja es practicava en l’antiguitat, prengué el nom de Damasc, que a l’edat mitjana n'esdevingué un centre de producció i difusió important Uns altres centres importants foren Mossul, diversos obradors nazarís, Venècia, París, Toledo, etc

El seu ús és corrent des de l’antiguitat Al s XIX R Lalique creà la indústria en sèrie de flascons de perfumeria Al s XX els flascons de materials plàstics substitueixen en molts casos els de vidre en perfumeria i en farmàcia

Formen grups geogràficament homogenis, molt escampats i amb una cronologia molt diversa El grup més conegut i estudiat correspon al Paleolític superior entre el 20000 i el 15000 aC i té com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries S’hi representen aïlladament animals de fauna quaternària, d’un gran realisme i sovint policromats, sempre a l’interior de coves les més famoses són les d’Altamira i de Las Caus Posteriorment apareix un altre grup a l’est de la península Ibèrica, que va de N a S de la Noguera i el Maestrat fins a Múrcia, amb…

Especialista en art de la baixa antiguitat i de l’alta edat mitjana, és notable la seva aportació als estudis d’iconografia Obres Martyrium 1947, La peinture byzantine 1954, Le haut Moyen Âge 1957, on compara les pintures de l’absis de Sant Miquel d’Ègara amb algunes pintures carolíngies de la darreria del s IX, La peinture romane 1958, L’âge d’or de Justinien 1967, Le premier art chrétien 1967 i Les voies de la création en iconographie chrétienne 1979 Fundà la revista “Cahiers Archéologiques”

Comprèn tota la problemàtica dels calcs, les còpies, les rèpliques, les seriacions, etc no pas la dels plagis i falsificacions, que pretenen de fer-se passar per l’objecte original, des de la còpia fidel d’imatges sagrades i de la repetició d’escenes, cicles o esquemes figuratius o decoratius en l’antiguitat preclàssica i clàssica i en el món medieval, i des de la fabricació de còpies als tallers renaixentistes italians, o de la difusió del gravat, o els revivals , fins a l’actual producció industrial o sistemàtica d’imatges i d’objectes mitjançant sofisticades tecnologies

El propileu a l’antiguitat era una mena de construcció que servia per a introduir, a manera de vestíbul, en un santuari o en una àgora Al món asiàtic, a Persèpolis, els anomenats propileus eren situats al cim de l’escalinata d’accés a l’apadana A Egipte foren construïts només en època tardana Contràriament, a Grècia, existiren ja en els períodes minoic i micènic i arribaren a adquirir la grandiositat i la monumentalitat a l’Acròpolis d’Atenes, a Eleusis, a Lindos, etc Segurament amb els propileus hi estigué vinculat el culte d’alguna divinitat Al segle XIX, a imitació dels antics, foren…

Tant la idea de l’esfinx com la seva representació plàstica són producte de l’Egipte faraònic, on adquirí una gran difusió, sobretot en l’arquitectura Partint de la idea del lleó, que simbolitzava el protector dels llocs sagrats, els sacerdots heliopolitans conferiren a l’animal un cap humà amb la fesomia del faraó regnant L’exemple més antic és la Gran Esfinx de Gizeh, esculpida en època de Kefren a partir d’una prominència rocallosa propera a la rampa de la seva piràmide Fa 57 m de llargada, 20 d’alçada i 4 d’amplada i ha estat desenterrada a l’antiguitat i en els temps moderns Bé que sense…

La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó catedral de Tarragona en el Renaixement sepulcre de Bellpuig i en el Barroc tomba de Maurici de…