Resultats de la cerca

Fill del pintor acadèmic André Devambez 1867-1944, estudià a les escoles franceses d’arqueologia d’Atenes i de Constantinoble Interessat per l’arqueologia grega, dirigí importants excavacions a Thassos Del 1937 al 1973 fou conservador de les antiguitats gregues i romanes del Musée du Louvre i, parallelament desenvolupà una prolífica tasca docent Dirigí un quant temps la publicació “Corpus vasorum antiquorum” Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Emigrà als EUA, on, el 1905, s’establí Es dedicà al negoci de les antiguitats i fundà, juntament amb els seus germans Jaume i Salvador Montllor i Pujal, la coneguda cadena Spanish Antique Shop —amb botigues a Nova York, Palm Beach, Tampa i Barcelona— que fou aleshores un dels negocis més acreditats en el seu ram Integrat a la vida dels catalans residents a Nova York, fou un dels fundadors del “Butlletí d’Informació Comitè Cultural Català de New York” i participà en totes les activitats catalanes d’aquella ciutat

Fou professor d’història de l’art antic a diverses universitats italianes fins el 1965 Com a director general d’antiguitats 1945-48 tingué cura de la reorganització dels museus italians i de la restauració dels monuments malmesos per la guerra Posteriorment dirigí l’escola nacional d’arqueologia i la publicació collectiva Enciclopedia dell’arte antica, classica e orientale 1958-1967 D’entre els seus treballs sobresurten Storicità dell’arte classica 1943 L’arte romana nel centro del potere 1973 La fine dell’arte antica 1970 i Dall’elenismo al medioevo 1975

Fill d’una família arrelada a Torroella de Montgrí, durant la seva joventut practicà el tir de competició i guanyà el Gran Premi de Barcelona de tir al plat en dues ocasions 1947, 1948 Formà part de la directiva del Club Amateur de Tiradors Espanyols, constituït el 1950 com a filial del Tiro al Pichón de Barcelona Destacà la seva actuació en el Campionat d’Europa de tir al plat 1953 Parallelament a la seva trajectòria professional com a advocat, fou un destacat emprenedor turístic com propietari de dos càmpings a l’Estartit i Castelló d’Empúries Fou un dels impulsors de Lynx Edicions, una …

Nebot de Pròsper de Bofarull Estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona, i aviat esdevingué deixeble i amic de Josep Arrau i Barba El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Combaté en les milícies moderades del baró de Meer Publicà Regeneración de la sociedad moderna por la industria, i collaborà amb Joan Cortada i Sala Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de…

El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…

Incendi de la catedral de Notre-Dame de París © Wandrille de Préville En l'art i el patrimoni en el mon global, el 2019 va estar marcat per l'incendi, el mes d'abril, de la catedral de Notre-Dame de París, fet que va generar un allau d'imatges sobre l'emblemàtic edifici en flames i un debat sobre el seu futur condicionat pel mecenatge privat L’any també va quedar marcat per la reobertura del mític MoMA - Museu d'Art Modern de Nova York, després de quatre mesos de tancament seva per realitzar una reforma que va permetre guanyar més espai expositiu i sobretot plantejar un nou discurs, que…