Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
donant
Mare de Déu amb sant Benet i sant Bernat i un cavaller de Montesa (~1475), taula de Paolo di San Leocadio amb la figura d’un donant a mà dreta
© Fototeca.cat
Art
Aquell qui costeja una obra religiosa i s’hi fa representar, sol o amb la seva família.
És una manifestació del retrat abans de la independència d’aquest gènere artístic
neoimpressionisme
El picapedrer, del pintor neoimpressionista francès Georges Seurat
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà…
marbre artificial
Art
Imitació del marbre feta amb pintura o amb pedra artificial.
La pintura fou un mètode utilitzat en la decoració dels interiors quan, per unes necessitats determinades d’aquell interior, sia d’acústica com, per exemple, l’Òpera de Versalles, sia per la voluntat de donar una aparença luxosa amb escassos mitjans, hom imita el marbre mitjançant la pintura aquest sistema fou molt corrent durant el s XVIII Al s XX ha estat i és usada una pedra artificial que imita el marbre, tant per a decoració interior com per a la construcció d’escales
art flavi
Art
Art de l’època dels emperadors flavis.
Entre els principals monuments construïts en aquell període hom troba l’amfiteatre flavi, inaugurat per Tit l’any 80, l’arc de Tit, el fòrum, i el temple de Vespasià i de Tit divinitzats, acabat en època de Domicià, el qual feu construir el Forum Transitorium i el palau flavià al Palatí Aquest darrer era de planta semblant a la dels palaus hellenístics, amb un peristil, al voltant de la qual hi havia les estances del palau al nord hi havia la sala del tron, amb volta de canó
On Kawara
Art
Artista japonès.
Durant els anys cinquanta realitzà els seus primers treballs, caracteritzats per imatges de fragments de cossos desmembrats, dins una figuració pictòrica molt de moda en aquell moment al seu país Després d’un període sense presentar cap treball, a la meitat dels anys seixanta la seva pintura se centrà en la noció de temps i les experiències temporals, a través dels seus desplaçaments per les ciutats per on viatjava Feu la primera exposicií individual a París l'any 1971, i posteriorment centrà la seva activitat a Nova York El 1997 presentà l’exposició retrospectiva més àmplia del…
Pedro Cabrita Reis
Art
Artista portuguès.
La seva obra fa dialogar diferents tècniques, com el dibuix, l’escultura o la pintura, en installacions Presenta simultàniament el caràcter transitori dels materials i una atmosfera de permanència Les obres que realitza són taules, habitacions i màquines, que fan referència a la privacitat, a aspectes personals de l’existència, a la malaltia S'ha destacat la funció alquímica dels seus assamblages i també l’interès per allò “impur”, per la cara més visceral de la construcció Fou un dels artistes seleccionats a la IX Documenta de Kassel, l’any 1992 Aquell mateix any participava a…
James Lee Byars
Art
Artista nord-americà.
La seva obra s’articula a l’entorn de la noció de perfecció i la seva representació metafòrica a través de formes pures que s’associen culturalment a aquest concepte L’enigma, la interrogació i la màgia s’entrecreuen amb la recerca de la identitat de la veritat i de la bellesa Aquesta recerca del sublim mostra un cert punt citacionista, com a versions personals i, per tant, parcials, d’autors literaris o de nocions filosòfiques heterogènies el budisme zen i la cultura japonesa durant uns anys residí en aquell país, la tradició occidental, especialment el Renaixement tardà, o les…
cambril
Art
Cristianisme
Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere els altars presidits per una imatge que rep especial veneració, la qual és visible des de la nau de l’església a través d’una obertura.
Sorgí com a ampliació de les fornícules o pasteres on eren collocades als retaules, ja a l’edat mitjana, les imatges exemptes, que, en el cas de les imatges de la Mare de Déu, eren decorades sovint amb àngels d’on ve el nom de cambra angelical amb què també era conegut el cambril Esdevingué un element típic de la litúrgia espectacular de la Contrareforma Sovint és una autèntica capella, de cara a la qual pot ésser girada la imatge, i que sol servir també per a custodiar-ne les vestidures i joies Hi ha notícies del 1568 del cambril existent a l’antiga església romànica del monestir de…
pessebrisme

Diorama del germà Gilbert Galceran del monestir de Santa Maria de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)
© Monestir de Santa Maria de Solius / Generalitat de Catalunya
Folklore
Art
Afecció i art de construir pessebres.
Tradició popular antiga, que interessà també artistes famosos, sobretot a la fi del Barroc, el mot aparegué escrit per primera vegada en el Diario de Barcelona el 1805 Al s XIX, i fruit del Romanticisme, sorgiren unes entitats que agruparen els afeccionats La primera associació que es constituí fou la de Barcelona, que ja existia abans del 1863, però que fou aprovada per disposició governativa aquell any durà uns deu anys i desaparegué, però deixà un pòsit que provocà l’aparició de la segona associació el 1921 Juntament amb la construcció de pessebres, hi ha la fira barcelonina…
esgrafiat
Detall de la façana amb esgrafiat de la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900)
© Fototeca.cat
Art
Decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer tallant o punxant anomenada estilet o mitjançant un sorrejament, hom pot ratllar o gratar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret.
Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha servit per a decorar els murs dels…