Resultats de la cerca

Les manifestacions d’art gòtic als Països Catalans s XIII-XV, tot i anar lligades als diferents corrents de la resta d’Europa, especialment de França, d’Itàlia i de Flandes, assoliren una originalitat ben precisa Aquest estil coincidí amb un dels moments de més potència creadora i més activitat artística En arquitectura, els ordes del Cister, primer, i dels mendicants, després, introduïren una nova distribució de l’espai, la tècnica constructiva i nous elements arquitectònics, com l’ogiva, el contrafort, etc D’ençà de mitjan s XIV, les grans catedrals catalanes Barcelona, Girona…

Aquesta denominació fou donada per HR Hitchcock i P Johnson en llur llibre The International Style Architecture since 1922 , on definiren les principals característiques d’aquest estil la concepció de l’arquitectura com a volum —no com a massa—, la idea que l’ordre —no la simetria axial— és el mitjà per a donar claredat al projecte arquitectònic i el rebuig de la decoració immotivada Un exemple important d’aquest estil és el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, de M van der Rohe

Hom pot entendre l’axioma clàssic grec que allò que és bo és bell com una primera definició funcionalista L’escolàstica, relacionada evidentment amb l’estètica d’Aristòtil, insisteix en la natura pràctica i funcional de l’obra d’art, i posteriorment fou l’estament eclesiàstic mateix el que propugnà el funcionalisme Al s XIX, amb el renaixement del món goticista, hom implantà les teories funcionals, i hom pot considerar funcionalista en un primer grau Eugène Viollet-le-Duc 1814-79, el qual, propugnà l’estudi de l’arquitectura medieval a fi d’aplicar els principis que la regiren a…

Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…

En els ordres jònic i corinti és seguit en el dòric és format per l’alternança de tríglifs i mètopes La decoració solia ésser historiada fris de les Panatenees del Partenó A Roma, els frisos eren també amb relleus decoratius de flors i animals Tots els estils posteriors els han utilitzats

Hom hi pot distingir tres actituds fonamentals la dels qui l’entenen com un mestratge més religiós que arquitectònic o artístic és representada pels continuadors de la Sagrada Família, la dels qui la valoren principalment com la creació d’un estil i d’una teoria de l’arquitectura personals que culmina la història de l’arquitectura ha estat elaborada teòricament per Joan Rubió i Bellvé i ha estat seguida per Cèsar Martinell , i té com a exemples pràctics més qualificats l’obra del jove JMJujol i del primer Rubió, i la dels qui la valoren bàsicament, tot reconeixent-ne…

La cultura prehispànica més antiga de Bolívia és la de Tiahuanaco, localitzada a l’altiplà bolivià, al sud del llac Titicaca Es caracteritza per una ceràmica molt senzilla, decorada amb tons foscos i per una arquitectura de grans pedres llavorades Són exponents d’aquesta cultura la piràmide d’Acapana, la porta del Sol i la porta de la Lluna En arquitectura, en l’època moderna, cal destacar la influència de l’art barroc espanyol que unit a elements indígenes configurà l’'estil mestís’ En són exemples les esglésies de San Francisco 1753-72, La Paz i San Lorenzo, la…

Normalment, es tracta de pintors, que a voltes també fan dissenys per a ésser realitzats mitjançant altres tècniques vitrall, esgrafiat, mosaic, ceràmica, etc

Deixeble de P Levadan, fou lector a la Sorbona i posteriorment professor d’història de l’art a la Universitat de París El 1958 tornà a l’Estat espanyol i exercí successivament la docència a les universitats de Madrid, Múrcia, Sevilla i Complutense de Madrid, d’on fou catedràtic Especialista en l’art barroc, publicà  La arquitectura en Galicia durante el siglo XVII 1956,  Morfología y ciudad Urbanismo y arquitectura durante el antiguo régimen de España 1978 i  Andalucía barroca Arquitectura y urbanismo 1978 Fou director del Museo de Bellas Artes de…