Resultats de la cerca

Concepte i abast Puix que el procés d’envelliment d’una obra és irreversible i s’inicia tot seguit de la seva creació, la paraula restauració, conceptualment massa ambiciosa, es va substituint per la de conservació, ja acceptada en el món anglosaxó, que, tot i ajustant-se molt més a la realitat, inclou la idea d’una acció preventiva Actualment, i com a pas transitori vers una homologació universal de la paraula conservació, existeix una accentuada tendència, en el món llatí, a delimitar la valor de la paraula restauració a la intervenció quirúrgica en els béns culturals i a reservar al mot…

La idea de preservar-los com a mostra significativa dels canvis econòmics, tecnològics, socials i culturals al llarg de la història i, especialment, de l’època contemporània, a partir del procés conegut com a revolució industrial, ha portat a la recuperació i la museïtzació d’antigues fàbriques, espais industrials, maquinària, objectes i documentació imprescindibles per al coneixement de l’evolució tècnica de la societat La salvaguarda i la difusió del patrimoni industrial a Catalunya ha girat a l’entorn del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, creat…

La declaració d’un bé cultural d’interès nacional comporta la seva inscripció en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional, i es fonamenta en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que determina que són patrimoni cultural català aquells béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que, pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixen una protecció i una defensa especials per al gaudi dels ciutadans Els BCIN són una de les…

La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i evitessin la seva desaparició Aquesta distinció es proclamà per…

Des de mitjan dels anys setanta desenvolupa una obra de caràcter interdisciplinar, sovint amb una actitud crítica i de denúncia aquesta es manifesta en tot tipus de suports visuals, amb especial interès per les publicacions, les propostes d’art postal, les exposicions i les programacions culturals de caràcter experimental Entre els seus projectes hi ha les iniciatives collectives de tramesa postal SIEP Sàpigues i Entenguis Produccions i FPDM Fills Putatius de Miró publicacions com Fenici 1985-1993 els monogràfics de Talp Club 1994-2004 i exposicions com “Estratègies” 2001, “…

Llicenciada en ciències socials i periodisme, l’any 1967 s’integrà en el grup Zaj  i des del 1975 publica articles culturals a diversos mitjans Les seves performances són una música de gestos en què el temps real és el que vehicula cada moviment, com a presència corporal que no improvisa L’any 1998 es presentà l’exposició Esther Ferrer De la acción al objeto y viceversa a Koldo Mitxelena de Sant Sebastià i al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla El seu treball fou seleccionat per al pavelló espanyol a la Biennal de Venècia del 1999 L’any 2008 rebé el Premio Nacional de…

Formada com a dissenyadora gràfica, illustradora i pintora Treballà 1989-99 a l’empresa de postproducció digital Oframe, especialitzada en muntatge, efectes especials, animació i disseny aplicat a la imatge en moviment, empresa que també dirigí El 2008 creà Nueve Ojos, empresa especialitzada en projectes culturals, documentals, vídeo art i publicitat El 2011 rebé el Premi Nacional de cultura en l’especialitat d’audiovisual pel seu particular llenguatge audiovisual al servei de projectes com “Barcelona visions de la primera metròpolis”, l’exposició sobre Ildefons Cerdà al Museu d’…

Mitjançant l’anàlisi iconogràfica hom pot trobar les fonts, l’origen i la definició d’un tema determinat i estudiar-ne l’evolució i els canvis soferts per la seva representació en les diferents àrees culturals La iconografia té origen en el Renaixement, amb l’estudi de les representacions tant de les divinitats clàssiques com de temes simbòlics i allegòrics Els primers estudis d’iconografia cristiana, fets a partir de la interpretació de l’art de les catacumbes, daten del s XVI Al s XIX hom començà a estudiar la iconografia medieval de cada poble, conseqüència de la revaloració…

Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de…

El seu treball tracta, des d’una perspectiva crítica, qüestions referents a l’obra d’art i el seu significat, i això li permet de tractar temes socials, culturals i polítics del món contemporani Utilitza la tècnica fotogràfica com a mètode de reproducció La sèrie Europa 1987, antecedent de la installació homònima 1992, eren imatges referencials de la cultura europea, des de pensadors com Wittgenstein, Freud o Lenin fins als grans edificis gòtics o barrocs La sèrie Itaca 1988 reproduïa obres emblemàtiques de l’art minimalista o de l’art conceptual i plantejava l’art com a…