Resultats de la cerca

Fou professor d’història de l’art antic a diverses universitats italianes fins el 1965 Com a director general d’antiguitats 1945-48 tingué cura de la reorganització dels museus italians i de la restauració dels monuments malmesos per la guerra Posteriorment dirigí l’escola nacional d’arqueologia i la publicació collectiva Enciclopedia dell’arte antica, classica e orientale 1958-1967 D’entre els seus treballs sobresurten Storicità dell’arte classica 1943 L’arte romana nel centro del potere 1973 La fine dell’arte antica 1970 i Dall’elenismo al medioevo 1975

El 1888 fundà, a Roma, la revista Archivio Storico dell’Arte , des del 1898 esdevinguda L’Arte El 1890 publicà Le gallerie nazionali italiane , una consistent catalogació d’una part del patrimoni artístic italià Amb tot, la seva gran aportació és la Storia dell’arte italiana Dai primordi dell’arte cristiana all’architettura del Cinquecento 1901-40, en 25 volums, que culminà un esforç de distanciació metodològica del positivisme de Giovanni Morelli i Giambattista Cavalcaselle Hi aplicà un mètode personal, síntesi de rigor filològic i d’intuïció lírica,…

Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres,  La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i  La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla…

Sobresurten, per llur decoració escultòrica, les dues de la catedral de Florència 1433-39, una de Lucca della Robbia i l’altra de Donatello Museo dell’Opera del Duomo

És autor del Trattato dell’arte della pittura, scultura e architettura 1584, important estudi sobre el pensament manierista Entre les seves poques obres pictòriques conservades, hom pot citar un Autoretrat Pinacoteca dei Brera, Milà i una Pietat convent dels caputxins de Milà

Fundà 1925 l’institut que porta el seu nom i que publicà l' Enciclopedia Italiana i començà el Dizionario Biografico degli Italiani , el qual fou enllestit més endavant per l’Istituto dell’Enciclopedia Italiana, que havia estat fundat per ell, a Roma, del qual fou president honorari

Plantejà la tendència a historiar integralment l’obra d’art, especialment en els seus components econòmics i politicosocials Entre les seves obres sobresurten Studien zur Gotik im Quattrocento al Jahrbuch der Preussischen Kunstssammlungen , 1925 Florentine painting and its social background , Londres, 1947 i Osservazioni sul metodo della Storia dell’Arte a Società , 1954

Ha estudiat especialment la influència a Sardenya de l’art català Entre les seves nombroses obres es destaquen Primitivi spagnoli nella Pinacoteca di Cagliari 1941, Primi studi sulla storia della scultura del Rinascimento in Sardegna 1941, L’oreficeria nell’arte sarda 1937, La cattedrale d’Alghero e le chiese gotico-aragonesi della Sardegna 1946 , Studi sulla storia dell’architettura gotica in Sardegna 1950, Lineamenti di storia artistica 1952, La Sardegna romanica 1951, L’architettura del medioevo in Sardegna 1953

Collaborador i continuador d’Aby Warburg, dirigí la seva famosa biblioteca i centre d’estudis d’Hamburg, i quan el nazisme pujà al poder la traslladà a Londres 1933, on convertí el Warburg Institut en un dels centres d’estudis artístics més renovadors i importants del món Seguint les idees de Warburg sobre la persistència i la migració de les imatges, comparà la iconografia pagana amb la cristiana Rinascita dell’Antichità 1922, Letture recull del 1957, i, sobretot, s’ocupà de figuracions astrològiques La fede astrologica di Agostino Chigi 1934

Influït pel pensament de B Croce i per l’experiència de la lingüística de K Fiedler Professor a Pisa, dirigí La Critica d’Arte , revista que fundà el 1935 amb R Longhi i R Bianchi Bandinelli Promogué i organitzà institucions dedicades a l’art i publicà nombroses investigacions I Carracci e la critica d’arte nell’età barocca , 1933 Cinema, arte figurativa, 1952 Mondrian e l’arte del XX secolo, 1962 L’arte nella paleostoria dell’uomo , 1973 Milità en la resistència durant el feixisme Profilo della critica d’arte in Italia , 1942, fou escrit a la presó