Resultats de la cerca

Fundà la revista esportiva humorística Barrabás i les publicacions satíriques El Papus 1974 i El Jueves 1977 Collaborà en El Periódico de Catalunya, Diari de Barcelona , Tele/eXpres , Onda Cero i Televisió de Catalunya, entre d’altres Creà el personatge Jordi Culé al principi dels anys noranta, que representava un seguidor del Barça

Començà collaborant en publicacions com Mata Ratos , En Patufet , Oriflama i La Prensa Dirigí la revista El Papus i treballà a Barrabás , en què es feia humor del món de l’esport El 1982 fou un dels creadors d’ El Jueves , revista que dirigí posteriorment Substituí el caricaturista Cesc en el diari Avui Ha rebut el premi Ivà al millor dibuixant humorístic 1996

Collaborà en nombroses publicacions i, amb Enric Badia i Ramon Monzón, fundà l’Acadèmia d’Ensenyança de Dibuix per Correspondència 1958 Treballà per a l’Editorial Bruguera 1971 i posteriorment es dedicà a l’humor esportiu en revistes com Barrabás 1972 i El Papus 1973, en publicacions esportives com Don Balón o Mundo Deportivo i en diaris com el Diari de Barcelona Entre altres distincions, obtingué el premi Heraclio Fournier 1966

Més de cent artistes internacionals de diferents disciplines hi acudiren per explorar el potencial creatiu de la noció de destrucció, amb happenings , performances , lectures de poesia i conferències Amb això es volia treballar la noció de destrucció en l’àmbit social Entre els participants destacaren Wolf Vostell, Ivor Davies, Hermann Nitsch, Yoko Ono i John Latham, entre d’altres Amb motiu d’aquest esdeveniment, el diari Art and Artists' publicà el mes abans un número especial “Auto Destructive”, en el qual inclogué articles de molts dels artistes participants

Inicià la seva carrera l’any 1956 Als anys 1970 treballà per al mercat nord-americà a través de l’editorial Warren Publishing, mitjançant l’agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas Entre 1970 i 1973 publicà una tira còmica diària en el Diari de Barcelona  titulada "La Mosca" i durant aquesta dècada continuà com a illustrador de portades per a editorials com Dell, Batam, Random House, New American Libreary i Mc Millan A finals dels 1970 creà amb el guionista Nicola Cuti la historieta Zora y los Hibernautas que a l’Estat fou publicada en la revista 1984  entre 1980 i 1982…

Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i…

Després de graduar-se a l’institut i de treballar al diari de Toyama fins el 1954, es traslladà a Tòquio per convertir-se en dibuixant de manga professional Treballà amb el seu company d’escola Hiroshi Fujimoto, amb el qual formà el duo artístic Fujiko Fujio Amb aquest nom signaren diverses obres, entre les quals destaquen Hattori, el ninja 1964-68, adaptada a sèrie d’animació el 1981, i Doraemon 1969-96, adaptada el 1973 Les dues sèries s’emeteren a Televisió de Catalunya a partir de 1994 El duo es dissolgué el 1987, però Abiko continuà treballant amb el nom de Fujiko A Fujio…

Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times  1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits  1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments…

Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica 1882-1900 Collaborà a publicacions de Madrid com El Social , on emprava el pseudònim de Salvador Redactor de La Vanguardia , en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista El 1902 esdevingué codirector del diari Divulgador d’història i de medicina, publicà unes quaranta obres que sovint signava Carlos de…

Doctora en història de l’art i llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Formada amb l’historiador de l’art Harald Szeemann, des del 1983 ha estat comissària de nombroses exposicions, tant sobre artistes o tendències de l’art català, com internacionals, entre les quals “Idees i actituds Entorn de l’art conceptual a Catalunya, 1964-1980” 1992, “Joseph Beuys Manresa Hbf” 1994, “Agnus dei L’art romànic i els artistes del segle XX” 1996, “Dalí Afinitats electives” 2004, “Man Ray, llums i somnis” 2006, “Accionisme vienès Collecció Hummel 2008, “Joseph Beuys…