Resultats de la cerca

Poeta, periodista, activista, cineasta, performer , li interessà la cultura popular i el pop art , els mitjans de comunicació i l' underground Introduí l’element lúdic per a qüestionar el funcionament econòmic i polític de la distribució de riquesa i mitjans de producció a la societat postindustrial Treballà la noció d’informació, de distorsió i d’accés dins un sistema capitalista Durant molts anys visqué als Estats Units L’any 2000 el MACBA presentà una extensa retrospectiva de la seva obra

L’ordit sol ésser de material resistent, i és teixit molt tens, per a amagar-lo La trama, de llana, seda, or o plata, de molt diversos colors, cobreix l’ordit i forma el dibuix Els tapissos fets a mà són fabricats en els telers d’alt lliç tipus Gobelins, procediment més costós però que dóna una millor qualitat, o bé en els telers de baix lliç tipus Aubusson, procediment més econòmic però que produeix tapissos de qualitat més baixa

Pertany a la generació d’artistes sorgits del període de creixement econòmic del Japó del final dels anys vuitanta La seva obra transmet una visió crítica de la societat nipona actual i del seu lligam amb el món occidental, especialment els EUA Format a la universitat nacional de belles arts i música de Tòquio, s’especialitzà en art tradicional Utilitzant tant les belles arts com els mitjans digitals i comercials, esborra les fronteres entre alta cultura i cultura popular, en un intent de contribuir al rejoveniment de l’escena artística japonesa El MoMA de Nova York ha incorporat obra seva al…

En les seves fotografies, l’angle de la càmera és totalment conscient, actua com la mirada de l’antropòleg davant la seva pròpia cultura, i analitza les relacions entre imatge i text Les imatges fan referència a la publicitat i a l’alta cultura, amb relació a un sistema que és el món de l’art Li interessen les estructures de poder, les relacions que s’estableixen entorn de l’obra i el productor, promotor, intèrpret i comprador Parteix d’aspectes concrets que li permeten accedir i oferir possibles anàlisis més genèriques, com en el cas d’imatges de galeries, museus o cases de subhastes, que…

El seu treball s’inicià al final dels anys seixanta i es produí essencialment amb fotografia, vídeo i, en menor mesura, performance Tota la seva obra és lligada a una reflexió teòrica que desenvolupa en els seus escrits, de manera que les obres tenen un vessant assagístic Li interessa la interacció entre l’art i la societat Les seves primeres sèries de fotomuntatges del final dels seixanta respongueren a una voluntat de reacció davant la situació política, la guerra del Vietnam, i també a una crítica de la representació del discurs feminista Posteriorment aparegué la reflexió sobre la ciutat…

Estudià Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid 1989 i féu un taller al Círculo de Bellas Artes de Madrid el mateix any Del 1989 al 1991 fou estudiant visitant a la Hochschule für Bildende Künste d’Hamburg Entre el 1995 i el 1997 gaudí d’una beca d’investigació a l’Escola de San Carlos Universidad Autónoma de México Viu i treballa a Ciutat de Mèxic des del 1995 L’any 2000 exposà a la mostra collectiva Pervirtiendo el minimalismo , realitzada al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía MNCARS de Madrid Mostrà el treball Persona remunerada durante una jornada de 360 horas continuas…

Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’arquitectura Casa…

Producte típic de l’individualisme de la societat burgesa nascuda de la Revolució Francesa, fou el mitjà que substituí l’antic encàrrec directe per la moderna oferta de l’artista Cristallitzà a la segona meitat del s XIX a París, i es localitzà en botigues que, com la d’Adolphe Goupil, aviat esdevingueren parallelament editorials d’art per a promoure llurs negocis Va estretament unida al fenomen del marxandatge i ha servit de plataforma de llançament als corrents renovadors i avantguardistes dels s XIX i XX que mai no haurien trobat una tribuna oficial A Barcelona, l’origen de les galeries d’…

El patrimoni com a concepte cultural ha anat evolucionant Inicialment es parteix de la idea tradicional, sorgida de les revolucions burgeses, segons la qual el patrimoni és constituït per tot un seguit de béns que tenen el reconeixement oficial de la collectivitat Així, a determinats edificis o objectes se’ls atorga un valor especial i esdevenen els tresors més preciosos d’un poble o d’una cultura determinada i, per tant, han d’ésser preservats i llegats a les generacions futures Avui dia, però, la noció de patrimoni s’ha ampliat cap al conjunt d’elements que remeten a la identitat dels…

L’obra d’art, vàlida ja com a fet cultural en l’època grega clàssica, començà en l’etapa hellenística a ésser objecte de colleccionisme per part de la nova classe mitjana enriquida i, sobretot, per la de les noves monarquies l’afany de formar colleccions sistemàtiques on no manquessin representacions de cap tendència fonamental —autèntics museus— donà origen a la producció gairebé industrial de còpies d’obres d’art i a la iniciació d’un actiu comerç A Roma, l’obra d’art, formalment hellenística, tingué, en canvi, un caràcter molt més utilitari als països dominats era gairebé una ensenya…