Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Daniel Buren
Art
Artista francès.
El seu treball es caracteritza per la utilització sistemàtica del mateix material tela o paper en bandes verticals alternes de diversos colors, aplicades sobre un suport mur, anuncis publicitaris, etc o penjades soltes Treballa in situ i escull meticulosament el lloc on installa les seves intervencions Des del 1969 juxtaposa texts i sèries fotogràfiques amb un to evidentment crític La seva obra es basa en la repetició, la superposició de trames a la imatge, la ruptura de plans cromàtics Després d’un viatge al nord d’Àfrica 1971, incorporà elements procedents d’aquesta zona, tals…
Carmen Calvo
Art
Artista plàstica.
Estudià publicitat i després féu estudis d’art a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles A mitjan anys setanta realitzà sèries d’obres a partir de fragments ceràmics que classificava ordenadament, en ocasions amb un contingut figuratiu que podia ser paisatgístic o referent a pintors clàssics Al començament dels anys vuitanta obtingué diverses beques que li permeteren de traslladar-se a Madrid i a París Una bona part dels seus treballs consisteixen en inventaris d’objectes que acumula ordenadament sobre el mur, sobre la tela o sobre qualsevol altre suport,…
funcionalisme
Art
Posició teòrica envers l’arquitectura, el moble i el disseny que fa de l’estricta adaptació de la forma a la finalitat de l’obra el principi d’actuació del dissenyador.
Hom pot entendre l’axioma clàssic grec que allò que és bo és bell com una primera definició funcionalista L’escolàstica, relacionada evidentment amb l’estètica d’Aristòtil, insisteix en la natura pràctica i funcional de l’obra d’art, i posteriorment fou l’estament eclesiàstic mateix el que propugnà el funcionalisme Al s XIX, amb el renaixement del món goticista, hom implantà les teories funcionals, i hom pot considerar funcionalista en un primer grau Eugène Viollet-le-Duc 1814-79, el qual, propugnà l’estudi de l’arquitectura medieval a fi d’aplicar els principis que la regiren a…
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…