Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
pinacoteca
Art
Edifici destinat a conservar o exposar col·leccions de pintura.
A la Grècia antiga, la pinacoteca designava pròpiament el lloc que atresorava πίνακεέ o tauletes pintades de caràcter votiu Hom té notícia de l’existència de la pinacoteca d’Atenes, vasta sala precedida d’un vestíbul, situada a l’ala esquerra dels Propileus de l’Acròpolis Probablement, tots els santuaris grecs posseïren colleccions de tauletes similars A l’època hellenística i romana, les pinacoteques començaren a atresorar colleccions més de caràcter artístic que no pas religioses, i d’aquí procedeix l’ús actual del terme, que designa els edificis, que, de fet, són museus museu, destinats a…
Giuseppe Penone
Art
Artista italià.
Finalista del Premi Turner 1989, exposà al Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou de París en diverses ocasions 1992, 1997 i 2004, i el 2004 presentà a CaixaForum una mostra retrospectiva Participà en installacions collectives com “Italian Metamorphosis” 1994 al Solomon RGuggenheim de Nova York i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 2000, a més d’exposar a Alemanya, els EUA i el Japó El seu treball explora la relació entre l’home i la natura
Andreu Vilasís i Fernández-Capallejà
Art
Arts decoratives
Esmaltador.
Germà de l’esmaltador Francesc Vilasís , es formà artísticament a Llotja, a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Perfeccionà estudis 1956-58 a París, a Llemotges i a Florència El 1959 establí el seu propi taller estudi Des del 1970, i fins la seva jubilació el 2005, fou professor d’esmalt a l’Escola Llotja, la qual també dirigí 1989-96 Desenvolupà una intensa labor en la difusió de l’art de l’esmalt amb conferències, escrits i cursos Fou creador del Butlletí de l’Esmalt 1976 i de la revista L’Esmalt 1988, i fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’…
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…
impressionisme
Petit nu en blau , de Renoir (1841-1919)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic iniciat i desenvolupat sobretot a França al darrer quart del s XIX.
Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…
obra d’art
Art
Resultat de l’aplicació d’una activitat artística; l’objecte produït.
L’obra d’art, vàlida ja com a fet cultural en l’època grega clàssica, començà en l’etapa hellenística a ésser objecte de colleccionisme per part de la nova classe mitjana enriquida i, sobretot, per la de les noves monarquies l’afany de formar colleccions sistemàtiques on no manquessin representacions de cap tendència fonamental —autèntics museus— donà origen a la producció gairebé industrial de còpies d’obres d’art i a la iniciació d’un actiu comerç A Roma, l’obra d’art, formalment hellenística, tingué, en canvi, un caràcter molt més utilitari als països dominats era gairebé una ensenya…
Projecció exterior de la cultura catalana 2009
Folklore
Cinematografia
Literatura catalana
Art
Teatre
Música
La Biennal d’Art de Venècia va incloure un pavelló sencer dedicat a la cultura i l’art catalans © IRL / Pietro Battisti La cultura catalana encadena tres anys de projecció internacional més que notable en diferents àmbits si el 2007 la literatura va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt i el 2008 la cultura catalana en general va ser-ho al Festival de Guanajuato, enguany va ser la primera ocasió en què l'art del país va disposar d'un pavelló propi a la prestigiosa Biennal de Venècia Catalunya va mostrar a la…
Projecció exterior de la cultura catalana 2019
Música
Literatura catalana
Esport
Cinematografia
Art
Arquitectura
Teatre
Folklore
Rosalía, juntament amb J Balvin, va rebre el premi MTV al millor videoclip de música llatina i a la millor coreografia per la cançó © MTV Rosalía, Rosalía i Rosalía Si el 2018 podia haver-hi algun dubte sobre quina va ser la nau capitana dela cultura catalana a l’exterior, l’any 2019 va dissipar totes les possibles incerteses Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía , es va consolidar com la catalana més universal del moment de manera incontestable Al març va publicar el megaèxit…
Projecció exterior de la cultura catalana 2017
Cinematografia
Música
Literatura catalana
Art
Teatre
Política
Folklore
Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…
Projecció exterior de la cultura catalana 2016
Folklore
Literatura catalana
Esport
Política
Cinematografia
Art
Música
Gastronomia
Arquitectura
Aquest 2016 el fet casteller va convertir-se en un fenomen plenament viral a la xarxa social Facebook, quan Red Bull TV va publicar a l’octubre un vídeo resum del Concurs de Castells de Tarragona que va aconseguir 80 milions de visualitzacions, més d’un milió de comparticions, més de 410000 likes i més de 36000 comentaris Dies més tard, The Guardian també va augmentar la viralitat dels castells amb un vídeo propi, que va arribar a tenir més d’un milió i mig de visualitzacions, 20000 comparticions, 18000 likes i més de 900 comentaris, el qual, a més, va generar una certa polèmica política, ja…