Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
glíptica
Art
Art de gravar les pedres fines.
Nasqué de la necessitat de segellar un objecte A l’Orient antic, la glíptica fou molt apreciada i les seves produccions constituïren un element important per a la datació i la valoració artístiques Sobresortiren el cilindre segell , originari de Sumer i documentat des del 3100 aC Uruk IV, el botó segell , trobat a Mohenjo-daro, a Pèrsia, a Síria i a Egipte, i el segell amulet o escarabeu A l’Occident antic, minoics i etruscs feren un gran ús dels segells, i també els grecs, entre els quals sobresortiren Teodor de Samos, Pirgòteles i Dexàmenes La gliptografia romana arribà a l’apogeu a l’època…
linòleum
Art
Estampa obtinguda per la impressió d’un gravat tallat en la superfície d’una planxa de linòleum.
El procediment per a gravar aquesta matèria és, en principi, el xilogràfic, o sia el treball amb gúbies i ganivets per a rebaixar les parts que han de restar blanques en l’estampa, deixant en relleu la superfície llisa per ésser tintada i estampada sobre el paper L’aparició del gravat sobre linòleum data del començament del s XX, i a partir de mitjan segle s’imposa com a procediment artístic de caràcter propi i és utilitzat per nombrosos artistes, entre ells Picasso i Miró
signatura
Art
Nom de l’autor d’una obra d’art, inscrit en una part visible o no visible d’ella, com a constància de la seva paternitat.
Poc habitual, pel que sembla, en l’antiguitat —bé que Fídies, per exemple, signà el seu Zeus d’Olímpia—, el costum de signar anà arrelant a l’edat mitjana Magius signà el Beatus de San Miguel de Escalada 926 Nova York, Pierpont Morgan Library, Gislebert, el timpà de la catedral d’Autin primera meitat del s XII, Elisava, el brodat dit Estendard de Sant Ot s XII Museu Tèxtil, Barcelona Arnau Cadell signà pensant en “la posteritat” el claustre de Sant Cugat del Vallès 1190, un Iohs = Johannes Pintor signava l’antipendi de Gia s XIII Museu d’Art de Catalunya, Teresa Díaz, els frescs de Santa…
gravació
Art
Disseny i arts gràfiques
Art de gravar una matriu per reproduir-la en un cert nombre d’exemplars i d’imprimir aquests.
obelisc
L’obelisc de la plaça de la Concòrdia de París, a França
© J. Mariné
Art
Història
Monument religiós, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l’Egipte faraònic.
L’obelisc del grec obelískos , ‘ast’ en egipci, tehen comprèn en principi una base sobre la qual descansa l’obelisc pròpiament dit, acabat en forma de piràmide en egipci, benben recobert antigament d’electre Segons uns, representa la imatge estilitzada d’un raig de sol, i segons uns altres, el dit de Déu La teoria més acceptada, però, en fa un fetitxe primitiu, un betil, sobre el qual s’aixeca el sol al matí Sigui com vulgui, és un monument solar, car apareix per primera vegada a la dinastia V 2494-2345 aC, quan predomina la teologia heliopolitana, solar, i és consagrat a Ra,…
argenteria
Art
Art i ofici de treballar l’argent, l’or (orfebreria), el platí i d’altres metalls fins.
La tècnica comprèn burinar, cisellar, embotir, encunyar, entallar, esmaltar, filigranar, fondre, gravar, incrustar, martellejar, niellar, etc En forma part la joieria Des del tercer millenni aC, a Egipte, foren fetes joies diverses, pectorals, plaques d’or calades amb incrustacions de pedres de colors, igual com a Mesopotàmia tombes d’Ur A l’antiga Pèrsia hom observa un augment continuat dels objectes destinats a l’ornament i a formar part de vaixelles A Creta i a Micenes foren perfeccionades les tècniques del gravat, de l’embotit i del cisellat vasos de Vafiò, perfeccionaments…
xilografia
xilografia Estampa xilogràfica acolorida, obra d’Enric Cristòfor Ricart i Nin, per il·lustrar Antony and Cleopatra de William Shakespeare (1939)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Art de gravar a la fusta (gravat) que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre el paper.
Procediment primitiu d’estampació nascut a l’Orient arran del descobriment del paper a la Xina, el Musée du Louvre conserva la xilografia més antiga s VIII, procedent del Turquestan xinès, que representa el Buda assegut, gravada en salze Les primeres xilografies europees s XIV, gravades a fil gravat a fil, emprades per a jocs de naips, estampes religioses, tabularis, etc, prepararen l’adveniment dels tipus mòbils tipografia La majoria d’artistes del Renaixement A Dürer, L Cranach, A Altdorfer, etc en feren un mitjà important de llur realització artística Hom atribueix a L Cranach el…