Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
còpia
Art
Reproducció artesanal, més o menys exacta, d’una obra d’art.
En el període hellenístic es difongué molt l’ús de la reproducció de les estàtues i les pintures més famoses Centres importants de copistes foren, entre d’altres, Atenes, Pèrgam, Esmirna, Cirene i Roma De fet, una gran part de l’estatuària grega clàssica ha estat reconeguda i conservada a través de les còpies romanes
atauric
Art
Element decoratiu de temàtica vegetal més o menys estilitzada, característic de l’art musulmà.
punta seca
Art
Gravat calcogràfic que s’obté per estampació, sobre paper, d’una planxa de coure o de zenc gratada directament per l’artista mitjançant una punta afilada d’acer.
Els solcs són més o menys profunds segons la intensitat que l’artista desitja de donar al traç, car són aquests solcs els destinats a retenir la tinta per a l’estampació També retenen tinta les barbes aparegudes en el moment del gratatge per embotiment del metall pels costats dels solcs, la qual cosa dóna al traç una aparença vellutada característica del procediment Per la feblesa d’aquestes barbes és un dels procediments de gravat que admet menys quantitat d’exemplars en el tiratge Entre els gravadors destacats en aquest procediment hom pot esmentar PPicasso, SDalí…
fresc sec
Art
Obra pictòrica mural feta amb la tècnica del tremp, aplicada damunt un lliscat ja sec.
Els tremps més correntment emprats són els d’ou, cola i caseïna Aquest procediment és de característiques visuals similars al fresc veritable, però és molt més simple de fer i també molt menys estable
neoàtic | neoàtica
Art
Dit de l’art grec corresponent a l’últim període hel·lenístic, que tingué com a centre Atenes.
De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià
Els Evolucionistes
Art
Agrupació artística formada a Barcelona el 1917 per Joan Cortès —que en fou el guia estètic—, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l’escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons.
Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau 1918, presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el Noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del Noucentisme Posteriorment se'ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’…
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones…
arc ogival
Claustre gòtic del monestir de Santes Creus (Alt Camp), cobert amb arcs ogivals
© Fototeca.cat
Art
Arc format per l’encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada, amb variacions durant els segles XIII i XV.
Projectat, dóna una volta d’ogiva La intersecció de dues voltes d’ogiva dóna una volta de creu on l’arc ogival és utilitzat com a forma definitòria en l’arquitectura gòtica i adquireix la màxima expressió en la volta nervada muntada sobre dos arcs apuntats encreuats en diagonal Per tal de contrarestar els pesos de la volta, aquests es distribueixen fins a la base de l’edifici mitjançant arcbotants i contraforts
Marcel Broodthaers
Art
Artista belga.
El seu treball és molt heterogeni i consisteix en films, llibres, fotografies, escultures, objectes, dibuixos, gravats, installacions, obra teòrica i literària A més d’escriptor, s’inicià en el camp plàstic l’any 1964 sense deixar mai de mostrar passió pel text Tota la seva obra és una reflexió irònica sobre l’estatus de l’art i del museu en la societat contemporània, per mitjà de ficcions, allusions a la cultura oficial, de la utilització d’objectes insignificants i de dibuixos que són alhora irònics i depriments L’any 1968 fundà el Musée Départamental des Aigles, que tancà quatre anys més…
Concha Jerez
Art
Artista plàstica canària.
La seva formació es dividí entre la música, concretament el piano, i els estudis de ciències socials a la facultat de ciències polítiques de Madrid Vinculada a l’art conceptual, la seva activitat artística està bàsicament centrada en la realització d’installacions que conceben l’espai com a entorn i l’espectador com a receptor, a través de la problemàtica de la identitat de l’ésser humà com a ésser individual i els seus vincles socials El 1997 presentà La fosca del mirall a les sales de Can Palauet, a Mataró L’any 1998 realitzà el projecte La mirada del testigo El acecho del guardián , amb…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina