Resultats de la cerca

Fou a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, on s’intensificà l’estructuració d’aquestes teories, que donaren lloc a la tipificació dels museus com a exponent d’una nacionalitat concreta Els anys seixanta, el desenvolupament turístic forçà els museus, en el món occidental, a ésser els impulsors de les grans exposicions artístiques i els motors culturals de la nova burgesia de la postguerra Georges-Henri Rivière —secretari general de l’ICOM del 1946 al 1963— estructurà d’una manera coherent els estudis museològics Hom li deu un darrer pas en el procés de…

Wilhelm von Bode, director dels museus de Berlín al començament del s XX, en fou un dels iniciadors L’International Council of Museums ICOM, creat el 1947 i vinculat a la UNESCO, i la revista Mouseion , publicada per aquesta darrera entitat, han dut a terme la tasca d’establir i propagar les normes museogràfiques actuals També és anomenada museologia aplicada

El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble …

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i…

Fill de Domènec Xarrié i Mirambell , al costat del qual es formà Amplià estudis a Madrid, Roma i Suïssa Fou tècnic excedent dels Museus Municipals d’Art de Barcelona 1960-74 i professor de restauració a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona 1969-86 i dels cursos de restauració de pintura mural de Sant Cugat del Vallès 1972-76 Des del 1978 fou consultor de la UNESCO per als països de l’Amèrica del Sud Brasil, Mèxic, Costa Rica, República Dominicana i des del 1981 dirigí el Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles del Servei de Museus…

Entre el 1966 i el 1970 estudià sociologia i ciències polítiques al Japó, i el 1972 Belles Arts a Los Angeles L’any 1974 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual viu i treballa Des dels anys seixanta es dedica a la realització de fotografies en blanc i negre, que articulen una reflexió sobre el mitjà fotogràfic i sobre el pas del temps, tot mostrant el contrast entre Orient i Occident Realitzà sèries temàtiques, com “Sales de cinema”, que inicià al final dels setanta en retratar sales construïdes els anys vint i trenta a l’est dels Estats Units els horitzons marins, que començà a realitzar…

Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel  i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya  a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim  Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…

S'ha dedicat preferentment a la creació d’icones d’orfebreria amb esmalts Té obra seva als museus del Vaticà i al museu de la catedral de Barcelona Ha escrit el llibre Icones d’orfebreria i esmalts

Estudià a les universitats de Barcelona i Complutense de Madrid, i amplià estudis a les de Bolonya Ravenna i Spoletto El 1974 es doctorà per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi  La ornamentación en la pintura románica española Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-88, del 1978 al 1980, i del 1985 al 1988, en fou el director del Departament d’Art i l’any 1987 hi obtingué la càtedra d’art medieval Director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-94, des d’aquest càrrec participà en l’elaboració de diverses lleis rellevants en aquest àmbit…

Format a Llotja i a l’Escola Oficial d’Arts Aplicades Fou restaurador dels Museus Municipals d’Art de Barcelona des del 1935 i restaurador en cap des del 1968 Dugué a terme campanyes d’arrencament de murals romànics i gòtics reinstallats al Museu d’Art de Catalunya i restaurà, entre altres, obres de Pere Serra, el retaule de Banyoles i La Vicaria de Fortuny és autor de diverses publicacions