Resultats de la cerca

Fou enunciada per Théophile Gautier, al pròleg de la seva novella Mademoiselle de Maupin 1835 Un precedent immediat era el primitiu credo estètic de la revista romàntica “Le Globe” 1824, que preconitzava el dret de l’art a ésser “lliure” de la manera més illimitada Aquesta teoria trobà un ampli ressò entre parnasians, simbolistes, decadentistes, impressionistes i en bona part dels avantguardistes

Llicenciat en Història Medieval 1979 i Història de l’Art 1988, exercí de mestre de primària 1978-2006 Des de l’any  1982 collaborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d’unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l’Alt Urgell És autor de Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola 1989 i Quan la Terra era plana 2004, una novella històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’edat mitjana També collaborà com a autor de llibres de text

Vida i obra D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles de crítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació…

Fou especialista en història de l’art El 1931 ingressà a la Junta de Museus i des del 1947 fou conservador adjunt del Museu d’Art Modern de Barcelona, del qual esdevingué director de serveis especials 1968 Redactà diversos volums de la collecció “Speculum Artis”, com ara els de l’art espanyol en època dels Reis Catòlics, i durant els Àustria i els Borbons 1943 Publicà els capítols de pintura de la segona meitat del segle XIX i del Modernisme a L’art català 1958 És autor de les novelles La llum i l’ombra 1931, que incorpora una llarga…

Inicià la seva carrera l’any 1956 Als anys 1970 treballà per al mercat nord-americà a través de l’editorial Warren Publishing, mitjançant l’agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas Entre 1970 i 1973 publicà una tira còmica diària en el Diari de Barcelona  titulada "La Mosca" i durant aquesta dècada continuà com a illustrador de portades per a editorials com Dell, Batam, Random House, New American Libreary i Mc Millan A finals dels 1970 creà amb el guionista Nicola Cuti la historieta Zora y los Hibernautas que a l’Estat fou publicada en la…

Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el…

Fou el puntal de la tertúlia coneguda com la penya d’en Borralleras , que a partir del 1914 o el 1915 es reuní a l’Ateneu Barcelonès En formaren part Josep M de Sagarra, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Francesc Pujols o Alexandre Plana, entre d’altres En aquesta tertúlia es gestà, el 1927, el premi Crexells de novella Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i collaborà en l’adquisició de la collecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39 També fou animador…

Residí a Barcelona d’ençà del 1967 L’any següent exposà individualment per primera vegada En la seva obra plàstica conreà un realisme ple de suggestions oníriques i fantàstiques També feu illustracions i ceràmiques al taller de la família Serra, a Cornellà de Llobregat, i trobà en els ventalls un suport idoni per a les seves creacions Com a escriptor té obres de gèneres molt diversos poesia, conte, novella, assaig, llibres de viatges, epistolaris, etc Entre d’altres, publicà  Los chicos salvajes 1971, Cartas apócrifas 1987, Eneri, desdoblándose 1998, Tiempo de…

Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica 1882-1900 Collaborà a publicacions de Madrid com El Social , on emprava el pseudònim de Salvador Redactor de La Vanguardia , en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista El 1902 esdevingué codirector del diari Divulgador d’història i de medicina, publicà unes…

Utilitza diferents suports i tècniques, com fotografies i texts, installacions, llibres, objectes i pellícules La seva obra es caracteritza per la intrusió en la intimitat i la seva difusió pública, i s’aplega en diferents sèries, com Els dorments , en què retrata amics i coneguts mentre dormen, relacions de parella, etc la Suite veneciana , en què fotografia un home durant una estada a Venècia, d’incògnit El detectiu , un reportatge sobre ella encarregat a uns detectius Els cecs , recull de fotografies de persones cegues al…