Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Pierre Francastel
Art
Historiador francès de l’art.
En els seus estudis Peinture et société 1950, Histoire de la peinture française 1955, Pour une sociologie de l’art méthode et problématique 1970, etc, bé que concep l’obra d’art dins un context social, mai no arriba a explicar la història de l’art en relació amb la societat, car en el fons veu aquesta història únicament com a història de les obres artístiques
Pierre Devambez
Art
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’art.
Fill del pintor acadèmic André Devambez 1867-1944, estudià a les escoles franceses d’arqueologia d’Atenes i de Constantinoble Interessat per l’arqueologia grega, dirigí importants excavacions a Thassos Del 1937 al 1973 fou conservador de les antiguitats gregues i romanes del Musée du Louvre i, parallelament desenvolupà una prolífica tasca docent Dirigí un quant temps la publicació “Corpus vasorum antiquorum” Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans
Pierre Lavedan
Art
Historiador de l’art francès.
Fou professor a la Sorbona i a l’École des Beaux-Arts És conegut, principalment, pels seus estudis d’història urbana i d’urbanisme Dirigí la “Revue urbaine” Participà en les activitats promogudes a París per la Fundació Cambó, havent publicat L’architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares 1935 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans
Pierre Huygue
Art
Artista francès.
Desenvolupa el seu treball en projeccions de vídeo i installacions, però també fa intervencions amb pòsters Li interessa el procés de desdoblament de la imatge i del text, l’ellipse en el film i les referències cinematogràfiques A Dubbing 1996 interroga la relació entre paraula i temps a través de la interpretació de la narració Multi-language Versions 1997 tracta de les versions plurilingües de pellícules aparegudes per primer cop el 1929 abans de l’aparició de la tècnica del doblatge, interpretacions diferents d’una història Blanche-Neige Lucie és un film documental sobre la francesa que…
art luxemburguès
Art
Art desenvolupat al Luxemburg, el qual, tot i no tenir unes característiques pròpies ben definides i bé que produït normalment en col·laboració amb artistes d’altres nacionalitats, ha donat noms com els escultors barrocs Albert Hames i Barthélemy Namur (1728-79).
En la pintura del s XIX sobresurten Jean Zens 1832-1920, Pierre Blanc 1872-1945 i Jean Jacoby 1891-1936, mentre que l’escultura monumental fou conreada per PFederspiel Al començament del s XX cal esmentar els arquitectes Pierre i Paul Funk i l’enginyer ARodenge, autor del Pont Adolphe 1899-1903 Escultors del s XX són Claus Cito i Auguste Tremont, i entre els pintors hi ha Max Ersfeld, Edmond Goergen, Joseph Probst i Mathis Wildanger En l’arquitectura recent hi ha Robert Lentz i la parella Michel Mousel i Gaston Witry, autors del gran Centre Européen 1962-66 Tanmateix…
mec art
Art
Pràctica artística neodadà que es caracteritza per la utilització d’imatges fotogràfiques traslladades mecànicament a altres suports amb l’objectiu d’obtenir-ne una imatge de síntesi.
El terme mec art contracció de mechanical art fou encunyat el 1965 pels artistes Alain Jacquet i Mimmo Rotella, i difós pel crític francès Pierre Restany
Julián Gállego Serrano
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat en dret, estudià sociologia i història de l’Art a la Sorbona, on fou ajudant de Pierre Francastel Des del 1968 fou professor a la Universidad Autónoma de Madrid i, després, catedràtic de la Universidad Complutense Entre d’altres, publicà La peinture espagnole 1962 Vision et symboles dans la peinture espagnole au siècle d’or 1968 El pintor de artesano a artista 1976 Zurbarán 1976, amb Josep Gudiol i Diego Velázquez 1983 També és autor d’obres literàries
atlant

Atlants de Balthasar Permoser al Zwinger de Dresden
Allie_Caulfield (CC BY 2.0)
Art
Estàtua d’home emprada, com la cariàtide, en l’arquitectura per a sostenir un entaulament o una cornisa.
És conegut amb aquest nom per la seva similitud amb la representació iconogràfica d'Atles sostenint el món amb l’esquena Fou un element arquitectònic utilitzat ja pels grecs temple de Zeus, a Agrigent i els romans, i del qual resten avui pocs exemples El tema fou reprès al Renaixement i al Barroc, ometent sovint les cames de la figura Són destacables els atlants del francès Pierre Puget 1620-94 a la casa de la ciutat de Toló, i de l’alemany Balthasar Permoser 1651-1732, al Zwinger de Dresden Als Països Catalans sobresurten els de cos sencer que acostuma a haver-hi a la socolada…
classicisme francès
El palau reial de Versalles, obra paradigmàtica del classicisme francès
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Corrent estètic que predominà a França durant el regnat de Lluís XIV i afectà l’art i la literatura.
El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…
art gòtic

La catedral de Palma, Mallorca (1229-1346)
Secret Pilgrim (CC BY-SA 2.0)
Art
Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (segles XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
Geogràficament ocupà tota l’Europa del nord, la central i l’occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l’Amèrica hispana La denominació de gòtic com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons fou deguda als acadèmics, que no saberen veure més enllà d’allò que les regles clàssiques els indicaven El seu enlairament a estil de primera línia dins els períodes artístics és degut als moviments vuitcentistes prerafaelita i neogòtic Interior de la catedral de Notre-Dame de París 1163-1345, obra de l’arquitecte Pierre de Montreuil…