Resultats de la cerca

Doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha exercit de crítica d’art i de comissària d’exposicions de contemporani en diversos museus de l’Estat i és autora de nombroses monografies d’artistes contemporanis, com Vito Acconci, Jean Dibbets o Robert Wilson Directora de la Fundació Espai Poblenou de Barcelona 1989-95, fundà el Centre Gallec d’Art Contemporani 1994-98 També ha treballat a la Fundació Miró, el Museu Espanyol d’Art Contemporani o la Fundació Tàpies És editora de la sèrie Colección 20_21 d’Edicions Polígrafa, i ha estat membre del consell assessor…

Vida i obra Defensà l’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític, i teoritzà sobre la relació entre la intuïció, l’irracional i el pensament màgic, com també l’expressió artística de vivències íntimes Home d’una gran cultura, especialment alemanya, s’interessà especialment pel dadaisme, el surrealisme i la filosofia alemanya per Sade, Nietzsche i Freud Oposava a l’ homo fabe r el profètic homo divinians Collaborà a El Camí  1918, Terramar  1919-20, de Sitges, Monitor  1921-23, L’Amic de les Arts  especialment en el número sobre l’avantguardisme del 17 d’agost de 1927,…

Vida i obra Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró, es traslladà a aquesta ciutat amb la seva família quan tenia disset anys Hi estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i amb el mestre Josep Vinardell El 1892 s’establí a Barcelona, on estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Llotja, i conegué els artistes J Mir, Isidre Nonell, R Canals i J Sunyer El 1893 ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Eduard Marquina Començà a treballar en la illustració de llibres, i participà com a cartellista en la Tercera Exposició de…

La incertesa creix i s’instaura el pessimisme Calendari d'exposicions 2012 No sols els indicadors econòmics van assenyalar la inestabilitat que viu el país En tots els àmbits de la societat i en la cultura d’una manera especial, la situació de crisi va dictar els programes i les accions Per primer cop en la història democràtica, la Generalitat de Catalunya no va poder complir els terminis de pagament de les subvencions que havia atorgat abans de l’estiu a través del Departament de Cultura, de manera que la majoria d’institucions culturals es van haver d’acollir a crèdits que no saben quan…