Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Joan Merli i Pahissa
Economia
Art
Edició
Periodisme
Literatura catalana
Marxant i promotor d’art i editor.
Vida i obra Fill d’un fabricant tèxtil Des de molt jove desplegà una intensa activitat cultural, tant en el terreny literari com en l’artístic Començà a promoure edicions de poesia — Els Poetes d’Ara —, les quals dirigia Tomàs Garcés 1923-24 El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc, que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes També creà l’Organització Joan Merli —que difongué l’obra d’artistes i edità monografies Creador…
,
Joan Prats i Vallès
Art
Música
Promotor d’activitats artístiques.
Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…
,
Àngel Marsà i Beca
Art
Crític i promotor d’art.
Format a Llotja, Barcelona, com a pintor Participà en la primera onada avantguardista catalana i promogué, amb Rafael Barradas, el vibracionisme , el 1920 Fundà i dirigí la revista Parthenon , i collaborà en els diaris barcelonins Las Noticias i La Vanguardia i en el madrileny El Imparcial Amb Claudi Mimó i Blasco fundà una efímera Associació de Pintors i Escultors de Barcelona 1928 A la postguerra promogué els Cicles Experimentals d’Art Nou 1948 i regí galeries d’art, a les quals incorporà les noves tendències Collaborador assidu d' El Correo Catalán , són especialment destacables les seves…
Joaquim Borralleras i Grau
Art
Literatura catalana
Promotor d’activitats literàries i artístiques.
Fou el puntal de la tertúlia coneguda com la penya d’en Borralleras , que a partir del 1914 o el 1915 es reuní a l’Ateneu Barcelonès En formaren part Josep M de Sagarra, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Francesc Pujols o Alexandre Plana, entre d’altres En aquesta tertúlia es gestà, el 1927, el premi Crexells de novella Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i collaborà en l’adquisició de la collecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39 També fou animador de l’Associació Wagneriana Sagarra, Pla i Enric Jardí han deixat…
,
Salvador Riera i Fàbregas
Economia
Literatura catalana
Art
Marxant d’art, escriptor i promotor cultural.
En una primera etapa es dedicà, des de molt jove, a la confecció i creació de roba femenina i després se sentí atret per l’art Publicà l’obra Breda, pinzellades a tort i a dret 1948, la portada de la qual és del pintor Josep Aragay Estrenà sardanes i algunes peces escèniques a Breda El 1952 emigrà a Amèrica i s’establí a São Paulo Brasil, on es dedicà a la venda de roba i després reprengué la seva activitat de confecció de roba femenina, faceta en la qual esdevingué un creador reconegut Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i collaborà a la revista Ressorgiment , publicada…
,
Louise Lawler
Art
Artista nord-americana.
En les seves fotografies, l’angle de la càmera és totalment conscient, actua com la mirada de l’antropòleg davant la seva pròpia cultura, i analitza les relacions entre imatge i text Les imatges fan referència a la publicitat i a l’alta cultura, amb relació a un sistema que és el món de l’art Li interessen les estructures de poder, les relacions que s’estableixen entorn de l’obra i el productor, promotor, intèrpret i comprador Parteix d’aspectes concrets que li permeten accedir i oferir possibles anàlisis més genèriques, com en el cas d’imatges de galeries, museus o cases de…
Roland Penrose
Art
Pintura
Literatura
Pintor, poeta, crític i historiador de l’art.
Estudià a la Universitat de Cambridge Del 1920 al 1936 residí a París, on féu coneixença amb literats i artistes surrealistes que l’influïren molt Pintures, dibuixos, objectes i collages componen la seva obra, si bé el seu treball de més interès és la introducció de la imatge pròpia del collage com a element plàstic en la composició pictòrica Home de gran capacitat organitzativa, fou un rellevant promotor de l’art contemporani d’ençà de l’any 1936, en què organitzà a Londres la Internacional Surrealist Exhibition En esclatar la guerra civil de 1936-39 residí a Catalunya, on…
marxant | marxanta
Art
Comerciant en obres d’art.
L’antic comerciant en diversos gèneres, entre els quals les obres d’art, s’especialitzà al segle XIX, sovint a través d’una galeria d’art —com en el cas d’A Goupil—, que podia ésser, o no, de propietat seva La importància del marxant augmentà a la fi del segle, en aparèixer-ne a París uns quants dedicats a l’art no oficial, que aviat esdevingué el més cotitzat Hom pot considerar el primer gran marxant modern Paul Durand-Ruel, que reeixí a imposar l’impressionisme Després sobresortiren l’oncle Tanguy —que comercià en obres de Cézanne—, els germans Bernheim i Ambroise Vollard, que imposaren la…
Joaquim Torres i García
Pintura
Art
Pintor muralista i teòric de l’art.
Vida i obra Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró, es traslladà a aquesta ciutat amb la seva família quan tenia disset anys Hi estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i amb el mestre Josep Vinardell El 1892 s’establí a Barcelona, on estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Llotja, i conegué els artistes J Mir, Isidre Nonell, R Canals i J Sunyer El 1893 ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Eduard Marquina Començà a treballar en la illustració de llibres, i participà com a cartellista en la Tercera Exposició de…
,
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…